Regn dei Lombards

De Wikipedia
(Rimandad de Regn lungubard)
bussola Desambiguazion – Qell articol qé al parla de ol regn latin-jermaneg. Se ta seet dree a circar un olter signifegad, varda Regn de Lombardia.
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Regn dei Lombards
Regn dei Lombards - Stemma
(detai)
Regn dei Lombards - Localizazion
Regn dei Lombards - Localizazion
Daits aministrativ
Nom ufiçal
  • Regnum Langobardorum
  • Regnum totius Italiæ
Lengue ufiçale latina
Lengue parlade latina, longobarda
Capitala Pavia
Oltre capital Monça, Milan
Politega
Forma de Stat Regn barbareg
Forma de govern Monarqia eletiva
Rex Langobardorum Re dei Lombards
Orgen deliberativ Gairethinx
Nassida 568 con Alboin
Causa Invasion lombarda de la Pianura Padana
Fin 774 con Desideri
Causa Toma de Pavia
Territore e popolazion
Zona jeografiga Italia
Relijon e societaa
Relijon principala Catolicesim
Relijon de Stat Arianesim fina al VII secol, po catolicesim
Relijon minore Paganesim
Class soçai Ariman, Aldii, Romaneg
Evoluzion storega
Prima al g'era
Imper Bizantin
L'è stait sostituid da
Imper Carolinj
Ducad de Spolet
Ducad de Benevent

Ol Regn dei Lombards, cognossid anc come Regn Lombard (latin: Regnum Langobardorum, jermaneg antig: Langbardland), plu tarde anc come Regn de tuta l'Italia (latin: Regnum totius Italiae), l'era un regn volt medieval cread dei Lombards (o Longobards per distinguer-i dei lombards modern), un popol jermaneg, ind el VI secol d.C. A'l prencepe i ha conquistad la Pianura Padana, per po rivar a controllar anca asquas tuta la penisola italega.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Fondazion del Regn[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Lombards i era orijinare de la Scandinavia, ma i s'era stabilids in Panonia despò de la guerra gotega. Ind el 568 ol re Alboin l'ha decidid de provar l'invasion dei territore bizantin de là dei Alp, per circar una sistemazion meiora per ol so popol.

La prima citaa a vesser conquistada l'è staita Cividal del Friul, indove l'Alboin l'ha nominad ol prim duca (Gisulf). Spazada vià ogne resistenza dei bizantin, i Lombards i ocupa tuta la part volta de la Pianura Padana, da Cividal a Torin. La capitala l'è Pavia, qe l'è conquistada ind el 572 dop de quase tri agn de assede. Prope qé, tradid de la so moier Rosamunda (cond el so amant, l'Elmiqi), al troverà la mort ind el istess agn. Ol so sucessor al sarà ol Clef, qe al regnerà del 572 a'l 574.

Govern dei Duca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savir-n plussee, varda l'articol Govern dei Duca.

Despos de la mort del Clef (copad de un servidor), i duca i ha miga elejid un nœv sovran. A causa de la fraca del Baduari (576), mandad de l'imperador d'Orient per riconquistar i territore perdids, anc i Lombards a'l servizi de l'Imper i se revolta e i fonda i Ducads (indipendents de la Corona) de Spolet e Benevent. Ol govern dei duca al feness cond l'elezion del Autari ind el 584.

Teodolinda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prima de morir, l'Autari ind el 590 l'ha sposad la Teodolinda, una principessa bavara. Ol nœv re, l'Agilulf, segond la lejenda l'è cernid de la stessa Teodolinda, qe la se sposerà con luu. Grazie a lee i Lombards (qe i era per la plu part pagan o arian) i començerà a convertir-s al catolicesim, e ind el so regn la cirqerà la conciliazion intra i dominador jermaneg e i popolazion romanege. Ge sarà anc ol passaj de la concezion fameiara del poder (i duca i era a cap del so clan, la fara) a qella territoriala.

Sota ol regnar de la Teodolinda g'è staita una granda produzion artistega. Dei ipotesi i dix qe anc'pò la Corona Ferrea la sies staita fabricada in qell period qé.

La rejina la seguiterà a governar anc dop de la mort del Agilulf e l'incoronazion del so fiœl Adaloald (anc'mò picinin). La so politega filo-catolega, però, la porta a una ribellion de la fazion ariana e a la guerra civila, vencida del arian Arioald ind el 625.

Rotari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 636 l'è salid al tronn ol Rotari, duca de Bressa, arian. Ol so governar l'è stait segnad de una espansion militara (l'ha ciapad la Liguria e ol rest de l'Emilia), e de la proclamazion del so Edit (643), qe al regoiva tute i lej dei Lombards. L'era scriit in latin, anc se l'era indirizad adoma ai jermaneg (g'era ol principi de personalitaa de la lej: ognun al seguiva ol dreit del so popol). Ol so regnar l'è finid ind el 652.

La Dinastia Bavaresa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Despò de la fin del regn del fiœl del Rotari, ol Rodoald (652-653), i duca i ha elejid l'Aripert I, duca de Asti e nevod de la Teodolinda. La retornava insé la dinastia Bavaresa, qe l'ha regnad fina al 712. La so politega filo-catolega la porterà a tante ribellion dei arian, qe a la fin i è però deventads una picola minoranza.

Liutprand[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dop de la mort del so pader Ansprand, ol prim sovran despò de la fin dinastia bavaresa, ind el 712 ol Liutprand l'è salid al trono. L'ha governad plu a long de tuts i olter sovran Lombards, fina a'l 744. L'ha strenjid una importanta lianza cond i Franc (e l'ha aidad plu volte ol Carl Martell contra i Saracen), e grazie a la so politega sprejudegada, l'è rivad a conquistar dei territore a'l Papa e a l'Esarcad de Ravena, e per la prima volta l'ha portad i ducads de Spolet e Benevent sota ol controll de Pavia.

Jamò del VI secol i romaneg i hiva començad a scalar i posizion ind la jerarqia sociala, e una part dei Lombards l'era inscambe deventada plu povera, e la pudiva plu garantir ol servizi militar. Donca ol Liutprand l'ha tirad vià l'oblig de leva per i Lombards qe i pudiva miga sostentar-s.

I ultem sovran[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sucessor del Liutprand l'è stait ol so nevod Ildebrand, descaçad vià dop una qualc mis del Raqis, duca del Friul. L'è stait un debol sovran, qe al g'hiva poca popolaridaa intra i Lombards. A la fin i duca i ha elejid come nœv re ol so fradell Astolf, e ol Raqis l'è indait in convent. Espression de la fazion lombarda plu conservatrix, l'ha inviad dei campagne militare qe i è culminade con la conquista de Ravena (751), sede de l'Esarcad bizantin. Per far-l, l'ha duxid far entrar i romaneg ind el esercet (adoma però come fanteria lijera).

Prope quand qe al sœmeava qe l'Astolf al fœss sul pont de vencer tuts i so nemix a sud dei Alp, ol Papa Stefan II l'ha ciamad in so aiut Pipin ol Brev, nœv sovran dei Franc, qe al venç l'Astolf do volte (754 e 756). I Lombards i g'ha de dar a'l Papa Ravena. L'istess ann l'Astolf al mœr e l'è incoronad ol Desideri, qe al g'ha ol gradiment dei Franc. Pian pianin al circa de recostruir ol regn in crisi.

La fin[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol Desideri l'era dree a ciapar i prim resultads de la so politega (anc grazie ai division interne dei Franc), quand qe la mort del Carlomann (771) l'ha lassad camp liber al so fradell Carl Magn, qe ind el 773 l'ha traversad i Alp e l'ha ciapad Pavia ind el 774, despò de una dura resistenza lombarda. Ol Desideri l'è stait esiliad in Gallia, e ol so s'ciet Adelqi l'è indait a circar aiœt a Costantinopel. In manera formala, ol regn l'è miga stait desligad e l'è stait jontad a'l Regn Franc ind una union personala (ol Carl Magn l'era Gratia Dei rex Francorum et Langobardorum). I ducads ind la Langobardia Minor i è restaits fina a l'invasion dei Normands, ind el 1130.

Cartografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]