Referendum per l'independenza de la Catalogna del 2017

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Catalogna e Spagna in Europa

El Referendum per l'independenza de la Catalogna del 2017, offizialment referendum per l'autodeterminazion, a l'è staa on referendum vincolant votaa el 1 de ottober 2017 voruu de la Generalitat de Catalunya per scernì se trasformà la Catalogna da Comunità Autonoma a Republica sovrana.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Foto del governo Puigdemont

Dopo de la vittoria de Junts pel Sì e de la CUP ai elezion catalan del settember 2015, a l'era ciar l'obietiv de fà on referendum per l'indipendenza, a differenza de quell del 2014, vincolant.

El 26 de ottober 2016 el Parlament de Catalunya 'l approeuva ona resoluzion che la impegna el governo a fà el referendum vincolant.

Dopo de 'na presentazion al Parlament europee el 9 de giugn 2017 a l'è offizializzada la data del referendum e la domanda.

El 28 de agost la maggioranza la presenta la Legg de transitorietà giuridica e de fondazion de la Republega, che la serviss a definì legalment el process independentista, legg che l'è approvada el 8 de settember.

El 6 settember, inveci, a l'è approvada la legg del referendum d'autodeterminazion, che la obbliga a fà el referendum, e 'l President Carles Puigdemont l'ha firmaa el decrett de indizion on para de or dopo insemma a tucc el governo.

Reazion de la Spagna[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Operazion Anubis.
Operazion de la Guardia Civil a Terrassa

El governo spagnoeu del Mariano Rajoy l'è contrari al referendum e a la possibilità che la Catalogna la devegna independenta.

L'ha daa su recors al Tribunal Costituzional, che l'ha fermaa el referendum, ma el governo catalan l'ha deciduu de tirà innanz.

La Guardia Civil l'ha interogaa di personalità ligaa al referendum e l'ha perquisii di stamperij sospettaa de stampà i sched elettorai del referendum.

La Spagna l'ha anca menasciaa de tajà via Internet e l'elettricità per impedì de comunicà i resultaa, e 'l President Puigdemont l'ha responduu "ne regalarànn ona giornada romantica".

El Minister de l'Economia Luis de Guindos l'ha dii che se la Catalogna la sortiss de la Spagna l'avarà on fort impoveriment.

El Procurator General de la Spagna l'ha dii de valutà de menà via el President, senza però decid se fàll prima del votà o dopo.

El 20 de settember la Guardia Civil l'ha faa irruzion in di offizi de la Generalitat, e l'ha menaa via 14 personn, e l'ha menaa a ona forta reazion di autorità e di cittadin catalan.

In del frattemp tucc i sitt ligaa al Referendum in Spagna a hinn staa sequestraa, e quej a l'ester bloccaa. El capo de WikiLeaks Julian Assange l'ha parlaa de on possibil blocch de Internet el di del referendum e l'ha consigliaa ai catalan de installà di applicazion per comunicà senza la Red.

El partii unionista ma per el diritt a decid Podemos l'ha parlaa de presonee politich e l'ha organizzaa di manifestazion in tutta la Spagna contra la repression in Catalogna.

El 23 de settember del 2017 el governo spagnoeu l'ha deciduu de ciappà direttament el controll di Mossos d'Esquadra.

El 29 de settember a hinn staa proibii i sgor privaa sora Barcelona.

Reazion forestee[Modifega | modifica 'l sorgent]

Europa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El President de la Commission Europea Jean-Claude Juncker l'ha dii che l'Union europea la respettarà la scerna del popol se 'l vinc el sì, ma che la Catalogna la gh'avarà de andà in l'UE 'me Stat noeuv, anca se el referendum el gh'avaria de vess legal e la Commission l'ha ribadii che l'è on affar interno de la Spagna.

Pussee critich el President del Parlament europee Antonio Tajani, che l'ha dii che i attacch ai Costituzion di Stat member a hinn 'me di attacch a l'Union.

El governo scozzes l'ha regordaa a Rajoy che 'l principi de autodeterminazion a l'è in la Carta di Nazion Unii, donca a favor di catalan.

Anca el governo ongares de Viktor Orban l'ha parlaa in favor del respett del resultaa del referendum.

La Franza l'ha supportaa l'unità de la Spagna e l'ha dii de vorè minga mett el nas in di affar di alter Stat.

L'ex President de la Commission Europea Romano Prodi l'ha invitaa el Stat e la Generalitat a dervì de noeuv i trattativ, convint che ne i gabol del Parlament ne la forza giudiziaria sien la via per resoeulv la question

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia la Region Lombardia, in la personna de Gianni Fava, l'ha daa la soa solidarietà a la Catalogna, cont l'auspicàss che tucc i istituzion respetten el diritt a l'autodeterminazion, e anca el President de la Sardegna Francesco Pìgliaru l'ha parlaa in favor del diritt de autodeterminazion di catalan, poeu supportaa del Consili Regional. La Sardegna l'ha anca parpognuu de stampà e guarnà i sched.

El Consili Regional de la Val d'Aosta l'ha approvaa a l'unanimità ona resoluzion in favor de l'autodeterminazion e de l'Europa di Popol.

I President di Region de la Liga Nord han parlaa de 'na pagina negra per la democrazia, e 'l President del Sudtirol Arno Kompatscher l'ha definii inaccettabil i provvediment spagnoeui.

El President de la Basilicada Marcello Pittella l'ha dii che l'Italia la gh'ha de besogn de pussee unità.

America[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Dipartiment di Stat di Stat Unii l'ha dii che 'l Paes a l'è pront a collaborà cont i entità che nassarann in del process, anca se 'l President Donald Trump, in d'ona visita cont el Mariano Rajoy, l'ha esprimuu la soa preferenza per l'unità de la Spagna.

El governo canades de Justin Trudeau l'ha recordaa l'importanza de l'autodeterminazion, ma l'ha anca dii de vorè minga fà ingerenza di di affar di alter Stat.

Organizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Scheda per votà

El quesitt scernuu a l'è:

«Vorii che la Catalogna la sia on Stat independent in forma de Republega?»

La scheda a l'è reportada in trè lengov: Prima el catalan, poeu el castejan e poeu l'aranes, dialett occitan.

La data del 1 de ottober a l'è stada scernuda el 9 de giugn 2017, e la campagna elettoral la durarà dal 15 al 29 de settember del 2017.

El 29 de settember a hinn staa presentaa i urn del referendum.


Collaborazion di Comun[Modifega | modifica 'l sorgent]

In verd scur i comun che han daa i sò spazi al referendum, in ross quej che l'han faa no e in verd ciar comun cont di accord cont la Generalità

La pupart di Comun catalan l'ha accettaa de dà i sò spazzi per permett de votà regolarment, anca se i comun a guida PP e PSC s'hinn refudaa: la Val d'Aran l'ha scernuu de collaborà no, per vess imparzial.

La magistratura spagnoeula l'ha deciduu de indagà i sindegh a favor del referendum.

Posizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El President Puigdemont (PDeCAT) el strengg la man a la Sindega Ada Colau (Podemos)

Moviment independentista[Modifega | modifica 'l sorgent]

El moviment independentista a l'è reppresentaa de la coalizion che la sostegn el Governo de Carles Puigdemont, ossia la coalizion Junts pel Sì, che i sò member principai a hinn l'Esquerra Republicana de Catalunya e 'l Partit Demòcrata Europeu Català e 'l partii de estrema sinistra Candidatura d'Unitat Popular

Moviment unitarista[Modifega | modifica 'l sorgent]

I moviment per l'unità de la Spagna a hinn per la pupart contrari a fà el referendum e a l'independenza, contraria a la Costituzion spagnoeula, l'è per esempi la posizion del Partido Popular, del Partit dels Socialistes de Catalunya e Ciudadanos.

El partii Podemos a l'è inveci per el diritt a decid e donca a favor del referendum, anca se per l'opzion del no.

Posizion di personagg famos[Modifega | modifica 'l sorgent]

Anca on poo de personagg famos minga politegh han dii la soa in del referendum.

L'ex allenator de la Spagna Vicente del Bosque l'ha parlaa in favor de l'autodeterminazion catalana, anca se l'ha definida ona tragedia sportiva per la Liga del folball.

Rafael Nadal inveci l'ha parlaa contra l'independenza.

Sondagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Manifest informativ de la Generalitat

I sondagg faa per el referendum han mostraa tipicament on vantagg al sì, anca se in d'ona quaj situazion la s'è vista ona vittoria del no, a fin 2017.

Oltra a la maggioranza, in tra i partii de minoranza pussee independentista a gh'è Podemos, che la mità la votaria sì. Di partii contrari, mità di elettor del PSC e on terz del PP anaran a votà no.

A bon cunt però la pupart di personn a l'è a favor de on referendum vincolant, in Spagna inveci domà el 40% a l'è d'accordi.

El dì prima de la votazion el principal giornal scozzes independentista, The National, l'ha publegaa on sondagg che 'l parla de 'na partecipazion del 62% cont l'83% di sì.

El vot[Modifega | modifica 'l sorgent]

Urna del referendum

El s'è votaa di 8:00 ai 20:00 del 1 de ottober. El 30 de settember la Polizia l'ha sigillaa 163 segg in su 1300.

El vot a l'è staa contradistint de forta tension, con gent sarada dent del dì prima per evità el sequester. La polizia spagnoeula l'ha ordinaa de sortì di segg prima di 6:00, e poeu la Guardia Civil l'ha faa irruzion in d'on quaj segg, e l'ha faa di ferii. I Mossos d'Esquadra a hinn intervenuu no contra di elettor, ma domà per garantì la sicurezza di segg e di strad arent.

Per permett a tucc de votà, a l'è staa poeu permiss a tucc i cittadin de votà in tucc i segg organizaa: In tra i segg sequestraa quej del Carles Puigdemont, che l'ha cambiaa segg cont ona manovra sotta on pont che i media han definii "de film poliziesch", e del Oriol Junqueras e de la Carme Forcadell, che han votaa istess.

El vot a l'è staa seguii di osservator internazional, e a hinn staa no relevaa di broeuj significativ, anca se per rempiazzà i segg saraa, circa el 4%, a hinn staa vert di segg in strada.

Repression de la polizia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Crisi costituzional spagnoeula del 2017.
Di president di segg doperen i sò telefonin per informà el cens universal de 'n vot

El Referendum, illegal per la legg spagnoeula, a l'è staa repress di forz de polizia del Stat, ossia el Corp Nazional de Polizia e la Guardia Civil. I Mossos d'Esquadra e i Pomper inveci s'hinn s'ceraa cont i catalan e han defenduu i segg del votà.

La Polizia l'ha provaa ad vegnì dent in d'on poo de segg, e gh'è staa pussee de 800 ferii: On quaj catalan l'ha faa di barrier improvisaa cont i alber o el ruff per fermà i mezz de la Guardia Civil e gh'è staa di attacch cont di sass contra la Polizia. Per la pupart di robb però gh'è stada resistenza pacifica, e i votant del no e del sì han anca manifestaa insemma.

La violenza de la polizia la gh'ha avuu resonanza in di giornai de tutt el mond, e l'ha ricevuu la condanna de la Angela Merkel, del Benoît Hamon, del primm minister del Belgi edi alter amministrator del mond.

Reazion al vot[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Sciopero general in Catalogna del 2017.
Manifestazion del sciopero del 3 ottober

La pupart di partii spagnoeui l'ha definii el referendum 'na "farsa": el premier Rajoy l'ha dii che 'l gh'è staa nissun referendum e Ciudadanos l'ha domandaa di noeuv elezion. A Madrid a Puerta del Sol a gh'è staa di manifestazion in favor del referendum.

El governo de la Generalitat l'ha parlaa inveci de on success, e 'l Carles Puigdemont l'ha giraa i resultaa al Parlament per fànn deciarà l'independenza.

La Sindega de Barcelona Ada Colau l'ha domandaa i dimission del Rajoy, insemma al PSOE.

El 3 de ottober a gh'è staa on gran sciopero che l'ha coinvolt in mugg de gent, e anca di squader del folball important.

El midemm dì el Re Filipp VI de Spagna l'ha difenduu l'unità del Stat, attaccaa el governo catalan e speraa che 'l se poeu dervì on dialegh per tegnì unida la Spagna.

On quaj menut prima el Puigdemont l'ha dii che l'obietiv prioritari a l'è l'independenza, e 'l 4 de ottober el Puigdemont in d'on descors istituzional l'ha rengraziaa tucc quej che han manifestaa pacificament e che 'l voraria trovà in dialegh cont la Spagna, ma che Madrid el voeur no.

L'ex President de la Generalitat Artur Mas l'ha deciaraa che la Spagna l'ha giamò perduu la Catalògna, che però a l'è no pronta subit a l'independenza, che la sarà on process longh.

El 8 de ottober a gh'è stada ona manifestazion unitarista a Barcelona, cont gent de tutta la Spagna, che la gh'ha avuu pussee de 300 mila manifestant.

Reazion internazionai[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Commission Europea l'ha deciaraa che el Referendum a l'è illegal segond de la legg spagnoeula.

El governo del Quebec l'ha espress ansia per la violenza, che l'ha condanaa, e l'ha invitaa al dialegh.

L'espert di diritt uman de l'ONU Alfred-Maurice de Zayas l'ha deciaraa in sul Twitter che per lu la sentenza de la Cort Internazionala de Giustizia in su la independenza del Kosovo, che l'ha sancii la legalità di Deciarazion Unilaterai, la var anca per la Catalogna.

El President del Consili Europee Donald Tusk l'ha domandaa a Puigdemont de fà no di pass che poden impedì definitivament el dialegh in tra i part.

Resultaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vot %
2'020'144 92,2%
No 176'566 7,8%
Bianch 45'585
Null 20'129
Total 2'364'434 100%

A gh'è staa anca el sequester de 400 urn de part de la Guardia Civil, che reppresentaven 770'000 elettor.

Conseguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Deciarazion d'independenza de la Catalogna.
Puigdemont deciara l'independenza

El 10 de ottober el President Puigdemont l'ha parlaa denanz al Parlament de Catalogna ai or 19:00, dopo de 'na reunion di capigrupp, e l'ha domandaa al Parlament de sospend la Legg in su Referendum per permett el dialegh cont Madrid, ma l'ha anca ciappaa el mandaa popolar de trasformà la Catalogna in d'on Stat independent in forma de republega.

Pocch dopo i 72 Deputaa sovranista han firmaa ona simbolica deciarazion de independenza.

Reazion a la deciarazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El governo spagnoeu del Mariano Rajoy l'ha domandaa al governo catalan se han deciaraa debon l'independenza, per podè attivà l'articol 155 de la Costituzion de la Spagna, che 'l permett de sospend l'autonomia de 'na Comunità Autonoma.

El 16 de ottober Puigdemont l'ha responduu senza dì se effettivament l'ha deciaraa o no l'independenza, ma cont l'offrì alter du mes per negozià e resoeulv el conflitt.

I mediator internazionai, comé l'Union europea, han parlaa de 'na situazion gramma indova la Spagna la voeur minga negozià.

El Parlament de la Slovenia l'ha defenduu el diritt a l'autodeterminazion di catalan.

El 18 de ottober i partii catalanista han ciarii che se l'articol 155 sarà applicaa la deciarazion la sarà pu sospenduda.

Menaa via[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 16 de ottober l'Audiencia Nacional l'ha faa 'n odienza per decid in su la detenzion di accusaa de sedizion: l'ha regettaa la richiesta de mandà in preson el capo di Mossos Josep Lluís Trapero, però a l'è sottapost a sequester del passaport, proibizion de sortì de la Spagna e a obbligh de firma ogni 15 di, inveci i leader di organizzazion independentista ANC e Òminum Jordi Sànchez e Jordi Cuixart hinn staa mandaa in preson.

L'organizzazion Amnesty International l'ha domandaa la liberazion di presonee.

El 2 de november a hinn staa menaa via i member del governo catalan in Catalogna, inveci per quej a Bruxelles, inclus Puigdemont, l'è staa parpognuu on mandaa de arrest, emanaa poeu el 3.

El 9 de november la Presidenta del Parlament Carme Forcadell l'è stada mandada in preson dal Tribunal Suprem Spagnoeu cont ona cauzion de 150'000€, pagada el di dopo.

El 11 de november a gh'è stada 'na manifestazion cont pussee de 750'000 personn per domandà la liberazion di "presonee politich".

El 4 de dicember ses consiliee a hinn staa relassaa cont ona cauzion de 100'000€, e 'l di dopo l'è staa retiraa el mandaa de arrest per i consiliee a l'estero.

Sospension de l'autonomia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Articol 155 de la Costituzion de la Spagna.

El 21 de ottober el governo de Mariano Rajoy l'ha offizializzaa la domanda al Senad de la Spagna per sospend parzialment l'autonomia catalana, ossia cont el fà borlà el governo, ma minga el Parlament, e votà dent de ses mes, oltra al controll dirett di media catalan. Anonymous l'ha responduu cont di fort attacch contra di sitt governativ spagnoeui.

La sira el President Puigdemont l'ha domandaa al Parlament 'n assemblea plenaria per decid comé reagì ai decision de la Spagna, de lu ciamaa "Colp de Stat". Squasi 500'000 personn han manifestaa a Barcelona contra de la sospension.

El 27 de ottober, in contemporanea cont la proclamazion d'independenza, a l'è approvaa l'articol e cavaa via el governo catalan e 'l maggior di Mossos d'Esquadra Trapero, inveci a l'è stada guarnada l'autonomia di media.

El governo l'ha suttaa a resist, inveci Trapero l'ha accettaa la destituzion, e i Mossos han cavaa via i foto de Puigdemont di caserm.

'Me commissaria a l'è stada scernuda la Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta del Governo de la Spagna.

La TV3 l'ha suttaa a definì el Puigdemont "President de la Generalitat de Catalunya", e 'l governo spagnoeu l'ha faa ona lamentela offiziala.

Sciopero de november[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 8 de november, per protestà contra l'articol 155 e i arest, la pupart di sindacaa catalan l'ha tolt part a 'n sciopero general, e i manifestazion ligaa han bloccaa on bel poo de strad de la Catalogna, di stazion de l'Alta Velocidad Española e di Rodalies.

El slontanament de Puigdemont[Modifega | modifica 'l sorgent]

El 30 de ottober Puigdemont a l'è andaa, insemma a di alter consiliee, a Bruxelles, per parlà cont di nazionalista vallon, dopo di vos che 'l Belgi el voreva dànn l'asil politich.

Anca se i vos in su l'asil s'hinn revelaa fals a Bruxelles el Puigdemont l'ha dii che 'l restarà lì fino a di garanzij de 'vègh on process giust e l'ha dii che i elezion convocaa de la Spagna hinn on moment per rafforzà la Republica e combatt el 155.

La Spagna inizialment l'ha domandaa l'estradizion, domanda poeu retirada per pagura che 'l Belgi el limitass la capacità de indagà domà al riatt minor de malversazion, senza rebellion, che l'è 'n riatt different per la legg belga.

El 7 de dicember Puigdemont l'è staa raggiunt de 'na manifestazion independentista che la condannava el support europee a la Spagna e che l'ha vist 60'000 partecipant.

L'independenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

Puigdemont vota per l'independenza

El 27 de ottober 2017 ai or 15:30 circa, in respoeusta a l'applicazion de l'articol 155, el Parlament de Catalogna, con 70 vot a favor, 10 contrari e 2 in bianch la deciaraa offizialment l'independenza.

In l'immediaa la Franza, el Regn Unii e la Germania han nonziaa de recognoss no la Republega, inveci di vertur a hinn rivaa de la Slovenia, de la Finlandia e de la Scozia.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]