Principaa vescovil de Liegi

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La bandera del Principaa

El Principaa de Liegi (frances: Principauté de Liège; vallon: Principåté d' Lidje, ulandes: Bisdom Luik, tudesch: Bistum Lüttich, latin: Dioecesis Leodiensis,) a l'era on antich stat ecclesiastich in del Sacher Roman Imperi, che 'l se trovava in del center e in de l'est del Belgi del dì d'incoeu. Nassuu vers la fin del X secol, dòpo ona serie de fatt violent cognossuu sòtta el nòmm de Rivoluzion de Liegi l'è staa taccaa a la Francia insemma aj territòri di Paes Bass Austriach (Trattaa de Lunéville, febrar 1801); de lì el s'è trovaa in del regn d'Olanda (1815) e poeu in quell del Belgi (1830).

El territòri[Modifega | modifica 'l sorgent]

In ross, el territòri del principaa

El territòri del Principaa el se stendeva longh la Mosa belga, con l'eccezion di region de Namür, de Dinant e fina al territòri de la contea de Looz. Inscì el formava on'enclave drent aj Paes Bass Austriach, cont el divid el Ducaa del Lussemburgh e quell del Limburgh del rest, a sud, del rest di Paes Bass, a nòrd. Al Principaa eren legaa anca el Ducaa de Buglion e la cittaa de Maastricht, governada del princip-vescov prima in collaborazion cont el Ducaa de Brabant, poeu (dòpo la Guerra di Vottant'Ann) cont i Provincc Unii.

El Principaa el comprendeva 23 cittaa bònn:

Al dì d'incoeu, 'sti cittaa se troeuven in di provincc de l'Hainaut, de Namur e del Limburgh.

La stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Archivi:Bishopric of Liège.png
El simbol del principaa

La nassida de la diòcesi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I origin de la diòcesi de Liegi hinn pussee antich de quij del principaa: de fatt la diòcesi de Liegi l'è la pussee antiga del Belgi e l'è stada fondada in del IV secol del San Servazi, che 'l n'ha mettuu i sed a Tongres e a Maastricht. Aj inizzi del VIII secol l'Ubert de Liegi l'ha spostaa la sed a Liegi, indove el gh'aveva avuu el martiri el sò predecessor, el San Lambert de Maastricht.

La nassida del principaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

I domini de la gesa de Liegi hinn cressuu cont i progressiv donazion di princip locaj vers i vescov. El Nòtger (972-1008), per segurà a la soa sed l'autoritaa feudal sora la Contea de Huy, l'è riessii a ottegnì la nòmena a Princip-vescov. Quest l'ha consentii aj sò successor de mantegnì drent al Sacher Roman Imperi (sòtta el qual el se trovava al moment Liegi) ona indipendenza de governo, anca se i poder temporaj eren manch important e rilevant de quij spirituaj.
Questa indipendenza virtual l'è stada dovuda per la maggior part a l'abilitaa di vescov de la diòcesi, sòtta i quaj el principaa (situaa tra Francia e Germania) l'ha savuu giugà ròl important de mediazion. Voeuna di caratteristich fondamentaj del governo del Nòtger l'è stada el svilupp che l'ha reservaa a l'educazion, in seguit anca aj iniziativ giamò ciappaa de vun di sò predecessor, l'Eracli; grazie a 'sti dò vescov e al Wazo, Liegi l'ha poduu ricoprì on ròl important assee minga domà politicament ma anca per quij còss che riguarden la coltura general e la litteratura. Vescov come el Balderich de Looz (1008-1018), el Wolbòd (1018-1021), el Durand (1021-1025), el Reginard (1025-1038) el Nitard (1038-1042), el giamò citaa Wazo e 'l Teoduin (1048-1075) hann sostegnuu con valor l'ereditaa del Nòtger. I scoeur de la cittaa de Liegi hann daa a la Gesa Cattòlega di papa come 'l Steven IX e 'l Nicòla II.

Sòtta el regn de l'Enrich de Verdun (1075-1091) l'è staa istituii el Tribunal de la Pas, faa sù per corregg quij che andaven contra la legg de Dio. L'Otbert (1091-1119) l'ha estenduu el territòri del Principaa finna a ottegnì la Signoria de Buglion. Inoltra el s'è mettuu sòtta la protezion de l'Enrich IV del Sacher Roman Imperi. El Lisander de Juliers (1128-1134) el gh'ha avuu l'onor de vedè vegnì a Liegi el Papa e 'l San Bernard de Ceravall.
On period de grand splendor coltural el s'è avuu quand che i scoeur de Liegi hann scomenzaa la sò collaborazion con quij de Paris: la diòcesi lìè riessida a dàgh on bon numer di sò dottor, traj quaj regordem el Guglielm de Saint-Thierry, el Gerard de Liegi, el Goffred de Fontaines e l'Alger de Cluny.

Contrast in del principaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1191 a l'è staa eleggiuu vescov de Liegi l'Alberon I de Lovani, ma l'imperador Enrich VI, cont el dì che l'elezion a l'era minga stada legal, e l'ha daa la sed al Lotari de Hochstadt. L'elezion de l'Alberon l'è stada ratificada del Papa, ma in del 1192, el noeuv vescov l'è staa coppaa a Reims di trii cavalier todesch. El probabil mandant de l'esecuzion el podria vess staa l'imperador, ma a bon cunt el pòver Alberon l'è staa canonizzaa.

In del 1195 l'Albert de Cuyck (1195-1200) l'ha recognossuu formalment i diritt de la popolazion de Liegi. In del XII secol, el Capitol de la cattedral l'ha ciappaa ona posizion de fondamental importanza in de la relazion cont el vescov, e l'ha scomenzaa a giugà on ròl important in de la stòria del principaa.

In di secoj XIII e XIV gh'hinn staa fòrt contrast traj nòbil e 'l pòpol, in di quaj el vescov l'è intervegnuu despess. I contrast hinn rivaa al massim quand, in del XV secol l'è stada trada giò la cittaa episcopal. On arcidiacon de Liegi l'è diventaa papa cont el nòmm de Gregòri X e l'ha casciaa l'indegn vescov Enrich de Gheldria (1247-1274). La Pas de Fexhe (1316), sòtta el regn de l'Adolf de la Marca (1313-1344), l'ha regolaa i relazion traj princip-vescov e i sò sòottapòst; a ògni moeud i discòrdi hinn segutaa, e l'episcopaa de l'Arnald de Hornes (1378-1389) l'è staa signaa del trionf del partii popolar. In del 1366, la contea de Loon l'è stada taccada a la diòcesi, che adess la contegniva donca la maggior part de l'attual provincia belga del Limburgh.

L'egemonia borgognona[Modifega | modifica 'l sorgent]

A partì de la mòrt del Luis II, cont di Fiander (1384), i Paes Bass hann iniziaa la sò unifegazion cont i Paes Bass borgognoni. Anca se 'l principaa l'è restaa nominalment indipendent, el Duca de Borgogna el gh'ha avuu ona semper maggior influenza sul governo del territòri de la diòcesi. Luis de Borbon (1456-1482) l'è staa mettuu sora el tròn de Liegi di macchinazion politegh del Filipp el Bon. La Borgogna l'ha infin invaduu el principaa. La distruzion de Dinant in del 1466 e quella de Liegi in del 1468, per òper del Carl el Gròss, hann signaa la fin de l'ascensa "democratega" del principaa.

L'egemonia spagnoeula[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Carl V l'ha finii l'union di Dersett Provincc in di agn '40 del XVI secol, e, formalment, l'ha controllaa anca el principaa.
L'ha nomenaa l'Erard von der Mark (1505-1538) come reggent de la sed vescovil. L'Erard a l'è staa anca ona sòrta de mecenaa di art, che l'ha combattuu con decision la reforma protestanta, come hann faa anca tucc i sò successor. In questa battaja el s'è distint in moeud particolar el Gerard de Groesbeeck (1564-1580). El papa Paol IV, con l'obbietiv de ajuttà Liegi, l'ha reorganizzaa con la bolla Super Universas (12 magg 1559) i circoscrizion ecclesiastich di Paes Bass. 'Sto cambiament el gh'ha avuu di effett important aj spes de la diòcesi de Liegi; on mugg di sò parròcchi hin staa ceduu a vantasg de la nassida di diòcesi de Roermond, Bosch Ducal ('s Hertogenbosch) e Namur, e di porzion del sò territòri hinn staa comprenduu in de l'arcidiòcesi de Malines e in quella de Anversa, tutt e dò de noeuva erezion. El numer de diaconaa drent a la diòcesi l'è staa redòtt a tredes.

L'egemonia austriaca[Modifega | modifica 'l sorgent]

La maggior part di vescov del XVII secol a l'era d'origin foresta e de sòlit 'sti vescov gh'aveven pussee diòcesi de governà, donca gh'eren quas mai a Liegi. I sò assenz hann daa el pretest a territòri come quij de Chiroux e Grignoux de rebellàs, còssa che l'ha spingiuu el vescov Massimilian Enrich de Baviera (che l'era anca arcivescov de Colònia) a fà su di editt restrittiv, traj quaj gh'è la contestada Costituzion del 1684, causa de on mucc de tension politich in di agn a vegnì.
In del secol seguent, el Principaa l'ha conossuu on moment de splendor coltural sòtta el regn del de Velbrück (1772-1784), che l'ha daa coragg aj idej illuminista e enciclopedista nassuu in quell temp i Francia.

La Rivoluzion e la fin del Principaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca: Rivoluzion de Liegi

In del 1789, in de l'istess period in del qual la gh'è stada la Rivoluzion francesa, on violent avveniment politich l'ha casciaa via del principaa el successor del de Velbrück, var a dì l'Hoensbroeck. La Rivoluzion de Liegi (inscì l'è staa ciamaa l'avveniment) la s'è unida aj ribellion che hinn nassuu in Brabant e compagn de quij l'è stada interrompuda in del 1791 de on còrp de invasion austriaca, che l'ha reportaa el princip-vescov al poder.
Ma 'sto reinsediament l'è duraa pròpri pòcch, vist che i trupp austriach hinn staa battuu de quij frances in del 1792. La Francia l'ha conquistaa el Principaa e l'ha taccaa aj noeuv departiment creaa per i Paes Bass. L'ultim princip-vescov, el Francesch Antòni Maria de Méan l'è staa esiliaa e anca la diòcesi la gh'ha avuu de ced dinnanz a l'anticlericalismo rivoluzionari.
El Principaa, la fin del qual l'era stada giamò ratifegada de la Pas de Lunéville (1801) e del Concordaa, l'è minga staa restauraa dòpo el Congress de Vienna, ma inveci l'è staa taccaa al Regn di Paes Bass prima e al Regn del Belgi poeu, dòpo i mòt del 1830.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Stanislas Borman, Les Seigneuries allodiales du Pays de Liège, avec une introduction historique, Liegi, J. Gothier, 1867.
  • Georges Hansotte, Les institutions politiques et judiciaires de la principauté de Liège aux Temps modernes, Bruxelles, Credit Comunal, 1987. In-8° broché, 355 p., (collezion « Histoire », serie in-8°, n° 73, 1987).
  • El principaa de Liegi in del XVIII secol : ona guida bibliografica.