Prima Curinz Capitel Növ

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Prima Curinz[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Növ[Modifega | modifica 'l sorgent]

1Mì sun no liber? Mì sun no apostul? Huu minga vedüü 'l noster Signúr Gesü? Vialter sii no el mè laur in del Signúr? 2Se sun minga apostul a i alter, almén sun a vialter; già che vialter sii el mè sigill del apustulaa in del Signúr.
3Chèsta l'è la mia difèsa a quij che me giüdeghen. 4Gh'èmm minga l'auturitaa de mangià e de bév? 5Gh'èmm minga l'auturitaa de menà in gir una surèla cuma miee, cuma i alter apostuj, i fradèj del Signúr e Cefa? 6O dumà mì e Barnaba gh'èmm minga l'auturitaa de laurà no[1]?
7Chi 'l cumbatt mai per i sò propi pagh? Chi 'l pianta una vigna e 'l mangia minga el sò frütt? Chi 'l tén un rosc de pegúr e 'l mangia minga del lacc del rosc?
8Disi minga chèstcoss segund un vèss üman o anca la lég la dis minga chèstcoss? 9Già che in de la lég de Musè l'è staa scritt: «Te metaree minga el bucanèll sü un bö che 'l trabata 'l gran». Importen no i bö a Diu, 10o el dis tücc chèst per nümm? Già che per nümm l'è staa scritt che «Lü che l'ara el gh'ha de arà cun speranza, e lü che 'l trabata cun la speranza del ciapà part. 11Se nümm èmm sumenaa robb spiritüaj intra vialter, l'è una granda roba se cöjum[2] robb carnaj?
12Se alter ciapen part in de l'auturitaa sura[3] de vialter, no pütost nümm, ma èmm minga duvraa chèsta auturitaa, ma supurtum tüsscoss, per dà minga quajdün ustacul[4] al vangel del Crist.
13Savii no che quij che uperen i témpi mangen robb del témpi, quij che ministren a l'altar hann part di robb[5] a l'altar? 14Inscì anca 'l Signúr l'ha urdinaa che quij che predichen el vangel el viv del vangel.
15Ma mì huu minga duvraa nissün de chèstcoss, e huu minga scritt chèst, perchè 'l sia inscì cun mì; già che l'è bun, mèj per mì a murì che... Nissün el farà svöj el mè vant. 16Già che se predichi el vangel, el vant l'è no per mì; già che una necessitaa l'è metüü sü mì; già che guaj l'è a mì se predichi minga el vangel! 17Già che se fuu chèst vulentéra, gh'huu una recumpénsa; ma se cuntra vöja, sun staa fidaa cunt un'aministraziún[6]; 18dunca, che cossa l'è la mia recumpénsa? Perchè, intanta che predichi el vangel, mì a poda mètt el vangel gratis, per duvrà minga cumpletamént la mia auturitaa in del vangel.
19Defàtt, ancabén sun liber de tücc, me fuu un s'ciav a tücc per guadagnà püssee personn; 20e sun devegnüü cuma un Giüdee a i Giüdee, per guadagnà Giüdee; cuma suta la lég a quij suta la lég, ancabén sun no suta la lég, per guadagnà quij suta la lég; 21a quij sénza lég cuma sénza lég, ancabén sun no sénza la lég de Diu ma in de la lég del Crist, per guadagnà quij sénza lég; 22sun devegnüü dèbul a i dèbuj, per guadagnà i dèbuj; sun devegnüü tüsscoss a tücc, per salvà quij in d'ogni manéra. 23E fuu tüsscoss per el vangel, per devegnì vün che l'en ciapa part.
24Savii no che quij che curen in de la cursa[7], tücc curen, ma vün el ricev el prémi? Curii inscì per brancàll! 25E ogni persona che la racula la gh'ha cuntroll de sé medemm in de tüsscoss, dunca lur per ricév una curona curutibila, ma nümm per vöna incurutibila. 26Dunca, mì curi inscì cuma no in de möd incèrt, inscì fuu 'l buxör, cuma culpend no l'aer; 27ma culpi[8][9] el mè corp e 'l fuu un s'ciav, perchè forsi, despö che sun predicaa a i alter, mì medemm a sia minga desqualifegaa[10].

  1. l'è de dì, laurà e ricev una recumpénsa
  2. o tajum
  3. el test grech el manca sura
  4. o tupich
  5. el test grech el manca di robb
  6. o incaregh
  7. o curüda, stadi, pista de cursa
  8. Mil. culpissi
  9. in del grech, chèsta parola la vör dì culpì per fà macadür o murèj
  10. o no pruaa

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]