Prima Curinz Capitel Des

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Prima Curinz[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Des[Modifega | modifica 'l sorgent]

1Già che vöri no che siuv ignurant, fradèj, che tücc i noster pader eren suta la niula, e tücc hinn vegnüü travèrs el mar, 2e tücc hinn batezaa per Musè in de la niula e in del mar, 3e tücc hann mangiaa el medemm mangià spiritüal, 4e tücc hann bevüü el medemm bév spiritüal; già che hann bevüü de la prèja spiritüala che 'l i è vegnüü dedree, e la prèja l'era 'l Crist.
5Ma Diu l'ha ciapaa piasè de tant de lur, già che hinn staa sbatüü giò in del desért. 6E chèstcoss hinn devegnüü esempi per nümm, perchè sium minga quij che desideren robb malign, cuma lur hann desideraa. 7Né devegnii iduladúr cuma quij de lur, cuma l'è scritt: «La gént la s'è setada giò per mangià e bév, e s'hinn alzaa per giügà». 8Né gh'avarìum de furnegà, cuma quij de lur hann furnegaa e in d'un dì hann burlaa giò vinttrii mila. 9Né gh'avarìum de tentà 'l Signúr, cuma quij de lur hann tentaa e hinn staa destrütt di serpént. 10Né barbutee, cuma quij de lur hann barbutaa, e hinn staa destrütt del destrütúr. 11E chèstcoss hinn sücess a lur cuma esempi, e hinn scritt per el noster avertimént, nümm per i quij la fin di sècuj hinn rivaa.
12Dunca, lü che 'l pensa che 'l sta in pee, el gh'avarìa de vardà che 'l burla no giò. 13Una tentaziún la v'ha ciapaa no se no üman; ma Diu l'è fedél, che 'l permètt no che vialter sii tentaa ultra de chèll che sii capaz, ma 'l farà cun la tentaziún la surtida, perchè puduv supurtàla.
14Dunca, mè predilètt, scapee via de l'idulatria. 15Parli cuma a i savi: giüdeghee vialter chèll che disi. 16El caliz de la benediziún che benedisum, l'è minga la fradelanza[1] del sangh del Crist? El pan che s'cepum, l'è minga la fradelanza del corp del Crist? 17Perchè nümm, i tant, sèmm vün pan, vün corp, già che nümm tücc ciapum part del vün pan. 18Vedii l'Israel segund la carna: quij che mangen i sacrifizi hinn minga i cumpagn[2] de l'altar? 19Dunca, che cossa disi? Che chèll che l'è sacrifegaa a un idul l'è quajcossa, o che un idul l'è quajcossa? 20Ma che i coss che i naziún sacrifeghen, sacrifeghen a demún e no a Diu; e vöri no che vialter devegnuv i cumpagn di demún. 21Pudii minga bév el caliz del Signúr e 'l caliz di demún, pudii minga ciapà part de la taula del Signúr e de la taula di demún. 22O inzigum a gelusia el Signúr? Sèmm püssee fort de Lü?
23Tüsscoss hinn lecit, ma tüsscoss jüten no; tüsscoss hinn lecit, ma tüsscoss fann no sü. 24Nissün el gh'avarìa de cercà chèll del sé medemm, ma chèll de l'altra persona.
25Mangee ogni cossa che l'è vendüda in del mercaa de carna[3] sénza giüdegà per via de la cuscénza: 26degià che «El mund l'è del Signúr e la sua pienéza». 27Se quajdün de quij che creden no el ve ciama[4], e vurii andà, mangee ogni cossa che l'è metüda denanz a vialter sénza giüdegà per via de la cuscénza. 28E se quajdün el ve dis: «Chèst l'è sacrifegaa a iduj», mangeel no per via de lü che 'l v'ha infurmaa e de la cuscénza; 29E parli no de la cuscénza de vialter medemm, ma chèla de l'altra persona. Già che perchè la mia libertaa l'è giüdegada de la cuscénza d'un'altra persona? 30Se mì ciapi part cunt el dà de grazi[5], perchè sun critegaa per chèll che mì duu grazi[6]? 31Dunca, se mangii o bevii o fii quajcossa, fii tüsscoss per la gloria de Diu. 32Che siuv sénza ufèsa se a i Giüdee o a i Grech o a la gésa de Diu, 33cuma anca mì piasi a tücc in de tüsscoss, cercand minga el prufitt de mì medemm, ma chèll di tant, perchè sien salvaa.

  1. o el ciapà part, dò völt in de chèsta fras
  2. o hann part, anca in 20
  3. o macèll
  4. o invida
  5. o ringraziamént
  6. o ringrazi

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]