Platichthys flesus

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa ünificàda Lombard oriental
European flounder
Platichthys flesus 1.jpg
Platichthys flesus Vääna-Jõesuu in Estonia.jpg
Stat de conservazion
Classifigazion sientífiga
Regn: Animalia
Phylum: Chordata
Clas: Actinopterygii
Ùrden: Pleuronectiformes
Famìa: Pleuronectidae
Zèner: Platichthys
Spéce: P. flesus
Nomm binomial
Platichthys flesus
(Linnaeus, 1758)[2]
Sinonim
  • Flesus vulgaris, (Moreau, 1881)
  • Platessa carnaria, (Brown, 1830)
  • Platessa glabra, (Rathke, 1837)
  • Platichthys flesus bogdanovi, (Sandeberg, 1878)
  • Platichthys flesus flesus, (Linnaeus, 1758)
  • Platichthys flesus luscus, (Pallas, 1814)
  • Platichthys flesus marmorata, (Nordmann, 1840)
  • Platichthys flesus trachurus, (Duncker, 1892)
  • Pleuronectes bogdanovii, (Sandeberg, 1878)
  • Pleuronectes flesoides, (Pontoppidan, 1766)
  • Pleuronectes flesus, (Linnaeus, 1758)
  • Pleuronectes flesus baltica, (Suvorov, 1925)
  • Pleuronectes flesus caninensis, (Suvorov, 1929)
  • Pleuronectes flesus leiurus, (Duncker, 1892)
  • Pleuronectes flesus luscus, (Pallas, 1814)
  • Pleuronectes flesus septentrionalis, (Surorov, 1925)
  • Pleuronectes flesus septentrionalis, (Berg, 1949)
  • Pleuronectes flesus trachurus, (Duncker, 1892)
  • Pleuronectes italicus, (Günther, 1862)
  • Pleuronectes luscus, (Pallas, 1814)
  • Pleuronectes passer, (Linnaeus, 1758)
  • Pleuronectes roseus, (Shaw, 1796)

Ol Platichthys flesus cognusìt col nòm de sfòia o de sföia in cremunés l’è ü pès eürialì de la famèa Pleuronectide.

‘L gh’à ‘l còrp ischisàt, cioè l’è ólt e strécc tat de ès piàt piatènt compàgn de öna sfòia e quàndo l’vé grànt ‘l gh’à töi dù i ócc de la stèsa bànda del có, a drécia. De fàti ‘l càmpa pogiàt zó söl fónt o scundìt dét in de sàbia e ‘l se pógia sèmper de chèla bànda, isé a drécia la gh’à ‘l culùr de la sàbia per fas mia ét e la ghà töi dù i öcc, menimà a mansìna l’è biànch.

Chèsto pès se ‘l tróa in del Atlàntech, ma gh’è di popolasiù ach in del nòrt del mar Adriàtech, in del Mar Nìgher e ‘n del Mar d’Azov e s’pènsa che öna ólta i sfòie i si a troès in töt ol mar Mediteràneo, ma dòpo l’öltima glaciasiù chès-cé pès i sarès restàcc adóma ‘ndóe ‘l mar l’è piö frècc e méno salàt.

Ol Platichthys flesus l’è ü pès eüralì, cioè l’è ü pès che ‘l pöl campà tat in aqua de mar, salàda che in aqua dólsa e de fàti öna ólta a la fì de l’estàt i se ‘nfilàa dét in del e i riàa ü bèl tòch piö ‘n sö de Cremùna e i ciapà pò l’Ada almànch per rià sö ‘nfìna a Pisighetù e l’Òi per irà sö infìna a Cané e Piàdena. Al dé de ‘ncö i dìghe e l’inquinamét di àque i fà se che chès-ce pés i ghe rié piö a nodà sö per i fiöm de la Pianüra Padana.

Bibliograféa[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Ferrari V., 2010, Lessico zoologico popolare della Provincia di Cremona, pag. 124, Monografia n° 10 de la colàna Pianura, editùr Pruìnsa de Cremùna, stampadùr Monotipia Cremonese Cremùna.

Riferimèncc[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  1. Munroe, T. A. (2009-02-04). Platichthys flesus. IUCN Red List. International Union for Conservation of Nature. Recuveraa el 2013-08-31.
  2. Mudel:Cite WoRMS