Philip Glass

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

El Philip Glass (Baltimora, 31 sginee 1937) a l'è 'n compositor statunitens.

Autor de musega contemporanea, a l'è de solit considerad in tra i rejor del minimalism musegal cont el Terry Riley, el Steve Reich, el Monte Young, el John Adams. Finid el temp de massima produzion minimalista, deversament di autor citads de sora, asca forsi l'Adams, al s'è progressivament emancipad e l'ha cernid un stil de plussee facil plaxer, postminimalista, manc sever, e mirad a la tradizion sinfonega americana. [1] De i agn votanta l'ha preferid slontanar-ss del termen, ind el mantener una forma iterativa ind el so stil, ma cont un slargament massim di possibilitaa espressive inxubide de la tonalitaa, e l'ha acœlt semper plussee sujestion di culture musegai extraeuropee, interess jemò manifestad a l'inizi de la carera cont la colaborazion insema al musicista indian e compositor Ravi Shankar. In tra i so œvre figura numeros componiments musegai de vari jener, cont una certa predilizion per i forme scenige (teater, danza, performance) e i bande sonore de devirs film e documentari. Celeber, in qell ultema categoria qì, la serie de film faits su del Godfrey Reggio in tra el 1983 e 'l 2003 e fondads in su profezie di indian Hopi, cognossuda 'me Trilogia Quatsi: l'istess Glass l'ha portad in tournée anca in Italia concerts live indovè el so ensemble al sona i musige diretament in su imajin di film (prima performance intrega: Torin, Settembre Musica, Auditorium "Giovanni Agnelli" del Lingotto, setember 2005). L'ha lavorad insema a vari artista de la scena ambient (come el Brian Eno e pop-rock (comprendud el David Bowie: de qest qì l'ha ciapad i tema de Heroes per componer l'ononima sinfonia). El Philip Glass a l'è stad anca piazzad al numer 9 de la Top 100 jeni vivents scrivuda ind el 2007 de la rivista inglesa "The Telegraph" [2] .

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Jovinezza e studi[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Philip Glass al nass a Baltimora, ind el Maryland, fiœl de imigrads judee qe vegniven de l'Ucraina. El pader al g'ha una botega de disc de la vasta oferta de lavorar - de spess miga venduds - de compositor de musega moderna (Paul Hindemith, Béla Bartók, Dmitrij Šostakovič) e musega classega (i quartets per arc de Ludwig van Beethoven e i du trii per pianofort del Franz Schubert) qe el joven Glass rivaraa a cognosser debon prest. De bagai, al studia penfer al Peabody Conservatory of Music e a 16 agn al se iscriv a la Univeristy of Chicago, indovè qe'l studia matematega e filosofia. Apos al frequenta la Juilliard School infovè al studia soratut tastere; in tra i so profesor de composizion figuren el Vincent Prsichetti e 'l William Bergsma. Ind l'estad del 1960 al studia cont el Darius Milhaud e al compon un concert per violin per una compagna de studi, la Dorothy Pixley-Rothschild. A Paris al studia composizion cont la Nadia Boulanger del 1963 al 1965: qiqinsì analiza i spartids del Johann Sebastian Bach ("El clavicembol ben temperad"), Wolfgang Amadeus Mozart (i concerts per pianofort) e Beethoven. Ind el far menzion a qii agn lì ind la so autobiografia – Music by Philip Glass, (1987) – el Glass al cunta su qe la musega sonada ai concerts del "Domaines Musicale" del Pierre Boulez le passionava miga (fœra qe per i lavorar del John Cage e Morton Feldman), in tant qe l'era de bon impressionad di spetacoi miss in scena del Jean-Louis Barrault al teater OdéOn e di film de la nouvelle vague franzesa, de rejista compagn del Jean-Luc Godard e François Truffaut. Apos de ver-g lavorad in Franza cont el Ravi Shankar a la banda sonora del film Chappaqua, el Glass ind el 1966 al viaja a travers del nord de l'India, indovè al g'ha mœd de cognosser la comunitaa di refujads tibetan. Al deventa buddhista e l'incontra el quatordicesim Dalai Lama, el Tenzin Gyatso, ind el 1972. Del lavorar cont el Ravi Shankar e de la percezion di proprietaa ipnotige di ritmi indian al nass el stil compositiv del Philip Glass. Tornad in cà, refuda i so lavorar de prima, scrivuds cont un stil moderatament modern simil a qell del Darius Milhaud, Aaron Copland e Samuel Barber, e al taca su a scriver bindei auster fondads in su ritmi compulsiv. In tra qii prim lavorar de tai minimalista a figuren i musege per una comedia del Samuel Beckett (Comédie, 1963) e un quartet d'arc (No.1, 1966).

El minimalism[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per el fait qe l'ha tolt poca tenzion di esecutor e di spazi de esecuzion tradizionai, el Glass al fa su un grupp ind i tards agn sessanta a New York cont i so ex compagn de studi, indovè g'è anca el Steve Reich e 'l Jon Gibson, e l'ha tacad su a exibir-ss denter i gallerie d'art. Qeste gallerie qì figuraven l'efetiv pont de contat in tra minimalism musegal e minimalism ind i arts visiv – oltra ai ligamm personai in tra i artista qe, ind el ver-g interess artisteg simil, i ghe soportava dree a l'ativitaa musegal del Glass e del Reich e de spess preparaven i poster per i so concerts. El prim concert de la "nœva" musega de Philip Glass a l'è una serada a la Jonas Mekas's Film-Makers Cinematheque ind el 1968. In qest concert a vegnen metuds denter Music in the shape of a square for two flutes (un omagg a l'Erik Satie, sonad del Glass e Gibson) e Strung Out for amplified solo violin, sonad de la violinista Pixley-Rothschild. I spartids inn tacads sui mur e i musicista i g'ha de mœver-ss in tant de l'esecuzion. La risposta a l'è piena de entusiasm, anca se el publeg a l'è fait su domaa de artista e passionads de arts visiv e performance art, jemò de bon pronts a l'aproç reduzionista del Glass. Oltra al sonar la so musega, el Glass al lavora come tassista, al se cura insema al Steve Reich de una compagnia de sanmartin e l'è vutant de lo scoltor Richard Serra. In qell temp qì al cognoss e al strenj amicizie cont olter artista de la scena de New York, compagn del Sol LeWitt, Nancy Graves, Laurie Anderson e Chuck Close. Apos de una quai deverjenza cont el Steve Reich al fonda el so Philip Glass Ensemble (in tant qe'l Reich al fonda el grupp "Steve Reich and Musicians") indovè ven dent i tastere, i fiads (sassofon e penfer) e una voç de sopran.

Riferiments[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de fœra[Modifega | modifica 'l sorgent]