Palazz

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La facciada del Palazz d'Inverna a San Pederburgh.

On palazz l'è ona costruzzion granda e assee bella del pont de vista architettonegh. El serviva comè cà di nobei e di re; al dì d'incoeu inscambi la serviss pussee 'me sede di ofizzi publegh o privaa (per esempi, di banch e di fondazzion).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm palazz hinn nassuu in de l'età antiga, in Mesopotamia e in Egitt, ma anca a Creta e in de la Grecia di micenee. Lilinscì, oltra a vess la residenza del re, i palazz eren anca el coeur de la città, e gh'aveven denter anca magazen, archivi e sit religios. A l'era inscì anca in de l'età elenistega, intant che ai temp di roman quei fonzion là se trovaven soratutt in di edifizzi publegh in città (i palazz di nobei inveci eren vegnuu domà di residenz privaa).
Despoeu de la fin de l'imperi roman e cont el rivà del Medioev, i palazz s'hinn spostaa in di castei (per di reson de difesa): in di città, inveci, i famili pussee important metteven in pee di gran torron 'me segn de potenza.
In de l'età moderna (inscì comè adess) i castei e i palazz hinn deventaa soratutt la cà del scior, e s'hinn impienii de oeuver d'art. In del 1600-1700 hinn deventaa el simbol de la potenza de la monarchia assoluda: poeudom regordà, per esempi, el Palazz de Versailles (Francia), el Castell de Schönbrunn (Austria) e 'l Palazz d'Inverna (Russia).

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El termen palazz el riva del latin palatium. El "Palatium" o "Mons Palatinus" l'è el coll roman indè che gh'era la residenza de l'imperador. La parolla la s'è spantegada in tutt i lengov neolatinn (italian palazzo, frances palais, spagnoeu palacio, catalan palau, galizzian pazo, romen palat), e anca in olter lengov (ingles palace, polacch pałac, breton palez, danes palads, todesch palast, grech paláti, finlandes palatsi, croatt palača, olandes paleis...).
A l'è on nomm che l'ha lassaa anca on quai toponem: in Lombardia a gh'è, per esempi, Palazzoeu e Palazz Pignan.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]