Orenburg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Stemma de la cittàa

Orenburg (in russ Оренбу́рг [ərʲɪnˈburk]) a l’è ona cittàa de la Russia, in de la part meridionala de la region di mont Urali, capploeugh de la region (óblast’) de Orenburg. La se troeuva in sul fium Ural, a la confluenza cont el fium Sakmàra; el territori de la cittàa el gh’ha on’altezza massima de 154 meter in sul livèll del mar.
Al censiment del ann 2016 la gh’era ona popolazion de 562.569 abitant.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La cittàa l’è stada fondada trè volt: la prima a la confluenza del fium Or’ cont el Ural del 1735, in d’on loeugh strategegh per el commerc cont i staa de l’Asia centrala. Del 1739, però, veduu ch’el loeugh l’era inondaa de l’acqua del fium tucc i primavee, l’è staa deciduu de fondà ona noeuva città cont l’istess nomm pussee a mont in su l’Ural, in su d’ona montagna ciamada Krasnaja (rossa); el vegg villagg el gh’hè anmò, ma el se ciama Orsk.

El villagg in su la montagna Krasnaja l’è minga staa faa su, perchè el loeugh l’era roccios, senza alber e lontan del fium, e donca l’è staa consideraa minga bon per insediàss. La Orenburg d’incoeu l’è stada donca fondada del 1743 de l’Ivan Nepljùjev pussee a vall in sul fium Ural, pressapoch 250 km a ovest de Orsk. De l’ann seguent l’è diventada capital del governatoraa omonem.

La cittàa la gh’ha avuu on roeul important in la ribellion de Pugačëv di agn 1773 e 1774; Pugačëv l’ha assediaa la cittàa per ses mes intra l’ottober del 1773 e el marz del 1774; el general Golýcin l’ha battuu el Pugačëv dò volt visin a la cittàa, che però l’è restada in rovina e pressapoch disabitada.

Orenburg del 1828

In la metà del Vottcent, dopo l’annession de l’Asia centrala in de l’Imper russ, Orenburg l’è devegnuda on’importanta cittàa per el commerc cont i noeuv territori e, del 1906, cont la costruzion de la Ferrovia Trans-Aral per Taškent, on important noeud ferroviari per l’Asia centrala e la Siberia.

Intra el 1920 e ‘l 1925 l’è stada capital de la Republega Sovietega Socialista Autonoma di Chirghis; del 1925 la republega l’ha ciappaa el nomm de Republega Sovietega Socialista Autonoma del Kazakhstan, ma Orenburg l’è stada giontada a la Russia.

Del 1938 al 1957 la cittàa l’ha avuu el nomm de Čkàlov (Чкалов), del pioniee de l'aeronautega sovietega Valerij Pavlovič Čkalov, e in del period de la Segonda Guerra Mondiala l’ha avuu on grand desvilupp economegh perchè tant fabbregh a hinn staa menaa chì dopo l’invasion tedesca de la Russia.

Popolazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Piazza de la stazion de Orenburg

Al censiment russ del 2016, la cittàa de Orenburg la gh’era 562.569 abitant. La composizion etnega l’era inscì:

  • Russ 83,5%
  • Tatari 7,8%
  • Casacch 2%
  • Ucraìn 2%
  • Baškiri 1,1%
  • alter 3,7%