No wave

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

La No Wave a l'è stada una scena artistiga inflüenta nassüda a New York a la metà di agn '70 e durada fina al scuminci di agn '80, che la tirava dent cinema sperimental, performance, art cuntempuranea e müsega. La No Wave la ciapa el nichilism e la füria senza resun del punk e la liga a la alienaziun e la nevrus de la vita de la metropul.
La parola no wave la sona cume l'upost de New Wave e la se pö pensà cume el refüd di sò element cumerciaj e pupular. La se ciama New Wave anca l'impurtanta racolta No New York del Brian Eno, che la gh'aveva dent sedes canzun de quater grüp: i Teenage Jesus & The Jerks, i Mars (grüp), i DNA (grüp) e i Contortions.

Carateristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

I carateristich de la No Wave a hinn:

  • riff de la ghitara che se ripeten
  • atunalità e müsega noise
  • istrüment che vegnen picaa pütost che sunaa
  • test cuntra el cunfurmism del sistema

De tüta manera, diferent gener ispiraven i grüp del temp: per esempi, funky, blues, teater e spoken word per la Lydia Lunch, el free jazz per i DNA (grüp), minimalism e cacufunia per i Mars (grüp).

Artista principaj[Modifega | modifica 'l sorgent]

Internet[Modifega | modifica 'l sorgent]