Nev

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Di albor coverti da nev
Nev

La Nev (anca Fioca, o antigament e a Orient Niv) l'è 'na forma de precipitazzion de aqua giazzada a cristall, che la consist in d'una multitudin de toch de giazz propri piscinit, tucc con de bas la forma esagonal ma ognidun de fate diverse.

Desgià che l'è faita de di part sgresg, l'è un material granular. La gh’ha 'na strutura verta e l'è donca moresina, a men che la vegna miga schisciada da 'na pression esterna.

La nev la se forma in volta atmosfera, quand el vapor de l’aqua a temperadura sota ai 0 °C el fa partì el brinament. Lì, l’aqua la passa dal stat gassos a quell solid, par poeu rivà a terra senza deslenguàss.

Quest el suced quand la temperadura a terra l’è sota i 2°C e in di nivell de mez se passon miga i 0°C, sedenò la nev la và de pioeuva.

Grandezze e unità de mesura de la nev[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • freguenza (quancc dì el fioca per ogni mes); la soa unità de misura a l’è dì de nev/ mes; [1]
  • altezza de la nev fresca; la soa unità de misura a l’è el centimeter; [1]
  • intensità de la pioeuva (quantità de nev fiocada sgiò per unità de temp); la soa unità de misura a l’è el centimeter per ora (cm/h); [1]
  • durada del mant nevos: quantità de che ‘l terren a l’è quatad de nev; la soa unità de misura l’è el ; [1]
  • coeficent de la nev: raport intra la quantità total de nev fiocada e fada deslenguà e donca espressa in millimeter equivalent de pioeuva e la quantità totàl di precipitazzion de l’ann; a l’è un numer senza unità de misura; [1]
  • resgim di nevicade: com’è che i nevecade inn distribuide intra i varie seson. [1]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 504-505. ISBN 88-483-1168-7.