Navili de Paderno

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Navili de Paderno l'è on canal artifial parallel a l'Adda situaa in de la zona de Paderno, in de la Brianza lecchesa.
L'è longh 2,6 chilòmetri e 'l va dent a l'Adda arent a Cornaa.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I primm progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'idea d'on terz navili, dopo quell Grand e la Martesana, l'era in del coo di Milanes almanch a partì del XVI secol.
Despoeu de la bataja de Meregnan (13 de settember del 1515) e la dominazion francesa, se credeva che 'l saria mejoraa queicoss. In del luj del 1516 el Francesch I de Francia el ghe dava a Milan 10.000 ducaa d'or, a condizion de spenden 5.000 per el Navili noeuv (i danee vegniven di tass pagaa di Milanes, ma al temp l'era mostraa comè on don regal). El re frances el ghe lassava ai Milanes anca la scerna de indove fàll. Gh'è staa di progett del Leonard de Vinci (in realtà eren tropp complicaa per el temp) e poeu de on rosc de tecnegh incaregaa del Senad.
Giamò in del november/dicember del 1516 i architett Benedett Massaja e Bartolomee de la Vall hann esploraa l'Alt Milanes, perchè in sostanza l'idea l'era giamò quella de colegà el Lagh de Comm (o n'alter lagh lì arent) a Milan. Prima hann esploraa la zona de Civaa, Sala e Pusian; poeu Paderno, el Lamber e la Tresa. Al temp l'era staa ciappaa in considerazion anca el Lagh de Lugan. Quei duu lì voreven colegà proppi el Lari, per mejorà el trasport di barcon pien de legna, carbon e vin giò de la Valtolina: de fatti a gh'era el problema del trasport de quei robb in su l'Adda, perchè in de la zona in tra Robiaa e Cornaa el fiumm l'è strecc e pien de scoeuj che impedissen la navigazion: per 'sta reson tucc i robb gh'aveven semper de vess scaregaa giò arent a Brivi, trasportaa in terra per circa quindes chilometri e caregaa on'altra voeulta in sui barconi arent a Trezz, per poeu segutà el sò viagg in su la Martesana fin'a Milan.
I autorità gh'hann prometto 200 ducaa a chi che gh'avess un'idea per svià l'Adda de Brivi (o lì aproeuv) fina a Port, ma nissun l'ha faa negott. El scior Massaja alora l'ha pensaa de mett in pee on canal parallel al fiumm (che l'è 'l progett del dì d'incoeu). I lavorà hinn scomenzaa in del 1520, ma la guerra fra Frances e Spagnoeu l'ha fermaa tusscoss. Per circa trent'agn gh'è sucess pu negott, foeura che on quai lavorin de tant in tant.
In del 1562 on fraa olivetan, el Giovann March Rizz, l'ha presentaa on progett noeuv al governador spagnoeu, che l'ha aprovaa in del 1563. Ma gh'è staa di problema de danee che hann costringiuu el fraa a bandonà l'impresa. In del 1570 el scior Ceser Coeuri el s'è faa inanz, cont on progett noeuv e la promessa de finanzià lu el progett. Ma el progett el prevedeva anmò on tocch de fà a pee, e donca el governador el gh'ha ditt de nò. In del 1574 gh'è rivaa el Giusepp Meda cont on alter progett, mandaa 'me anonem al Consili Milanes: el sò progett el vedeva on finanziament de 52.000 scud e duu agn de lavoreri. La discussion l'è andada inanz fina al 1590, per colpa de la burocrazia spagnoeula, d'on progett modificaa del Coeuri e per l'oposizion de la città de Comm (che la diseva che 'sto Navili noeuv el saria staa on gran bell dagn economegh per la città). Ma in del 1590 el re spagnoeu l'ha aprovaa el progett del scior Meda in tucc i sò detali.
I lavorà hinn scomenzaa in del 1591 sotta la direzion del bergamasch Francesch Valezz, ma hinn andaa pussee adasi del previst. El Meda l'è mort in del 1599 senza mai vedè la fin del sò progett. E intertant eren staa giamò spenduu 200.00 scud.

La realizazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per tutt el Ses'cent ogni tant vergun l'ha porvaa a fà partì anmò el progett, ma senza sucess, per via de problema de burocrazia, de ineficenza del governa spagnoeu e di guerr che ogni tant s'cioppaven in Lombardia.
In de la segonda metà del Settcent i austriegh (i dominator noeuv del Ducaa de Milan) hinn tornaa a pensà a quell che oramai l'era cognossuu cont el nomm de Navili de Paderno, anca perchè ghe pareva giust incoraggià di traffegh internazionai che al temp preferiven passà del Piemont.
I pian di ingegner eren amò in sostanza i istess de 200 agn prima. I comasch inscambi (semper per pagura de dagn economegh) hann propost on canal Comm-Milan a travers i aqui de l'Avert e del Seves: ma per via del sò cost bell volt, l'è minga staa ciappaa in considerazion. A la fin el cont Carlo Firmian el gh'ha daa i reden del progett al scior Peder Nosett (per ironia de la sort, on comasch). Quell lì el s'è basaa soratuttt in sui idei del Massaja.
In del 1773 hinn scomenzaa i lavorà per el Navili, dopo l'aprovazion de l'imperadora Maria Teresa. In del 1777 el canal l'era belle finii, e inauguraa cont on viagg de l'arciduca Ferdinand. I primm barconi hinn partii in del 1779. L'è staa doperaa con frequenza per tutt el XIX secol: a partì del 1896 gh'è servii 'me alimentador di centrai idroelettregh de la Edison. I barconi menaven giò del Lagh de Comm e de la Valtolina gess, ardesia, calcina, fen, granii, carbon, legn.
Intorna al 1930 hinn finii i ativitaa del canal, soratutt per via per la costruzion de strad.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Toti Celona, Gianni Beltrame, I Navigli di Milano. Storia e prospettive, Milan, Provincia di Milano, 1982.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]