Napoleon Bonapart

Articol di 1000 che tucc i Wikipedie gh'hann de havégh
De Wikipedia
(Rimandad de Napuleón)

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
El Napouleoun I de França, oeuvra del Jacques-Louis David (1812)

Napoleon Bonapart (Frances: Napoléon Bonaparte, Talian: Napoleone Buonaparte), l'è nassüü a Ajàss, in de la Còrsega, el 15 de agost del 1769, giust dòpo pòch mes che la repùblica de Genoa la gh'aveva vendüu l'isola ai frances. L'è stàa fatt general durant la rivoluzion francesa, quand che l'ha contribuì a difènd el pais contra i stàa de la reazion ch'el ghe daven contra.

In del 1804 l'è reussìi a fass nominàa imperador de Francia in de la catedral de Notre Dame a Paris, e l'ann despö l'è stàa fàa anca Re d'Italia cont ona incoronazion in del Domm de Milàn. L'è reussìi a cattà su tutta l'Europa cuntinentala, ma cont l'invasion de la Russia in del 1812 e la ritirada de Mosca, quand l'hàa perdüu tutt el sò esercit intra la fin del 1812 e el principi del 1813, l'hàa segnàa la soa fin politega.

Relegàa in su l'isola d'Elba, in del mes de marz del 1815 l'è tornàa a Paris in dove l'hàa governàa ancamò per cent dí, finn a quand l'è stàa definitivament battüu a Waterloo dij ingles e dij prussian.

Per vess segur ch'el tornava minga un'altra volta, ij ingles l'hann tràa in su l'isola de Sant'Elena, giust in del mezz de l'ocean atlantegh, in dove che l'è morüu el cinqu de magg del 1821.

A part che per i sò vittori milidar, el Napoleon l'è regordàa anca per i sò codes che in quij temp la hann dàa i legg in squas tucc i paes del mond.

I prim agn e el prinzipi de la carrera militara[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassüu de Carl Maria Buonaparte e de Letizia Ramorino, a növ agn el pader l'hàa portàa a la scola milidar de Brienne, in dove che l'è restàa per cinqu agn. L'era giamò on ufizial quand che in del 1789 l'è sciopada la Rivoluzion francesa. Vegnüu indree in de la Corsega a l'epoca de la guèra civil (I corsegan comandàa del Pasqual Paoli s'eren rebellàa aj frances) la soa fameja la gh'ha vüu de gnì indree ancamò indree perchè l'era stada accusada d'avè tradìi e de vess amisa dj frances.

In favor de la rivoluzion, el Napoleon l'è andàa innanz in de la gerarchia militara e in del dezember del 1793, quand che l'era tenent colonell de l'artijeria, l'ha liberàa Tolòn di monarchegh e di ingles e l'è devegnüu general.

In del 1795 l'è stàa fàa comandant de la piazza de Paris del Barras, member del direttori che l'eva giamò favorìi, e l'ha combattüu contra i monarchegh che voreven taccà la Convenzion Nazional. Ajudàa del Murat, el Napoleon l'ha salvàa la Franza de un colp de stàa. In premi el Barras l'ha nomenàa comandant de corp d'armada.

La campagna d'Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Bataja de Fombi dell'8 magg 1796, Giusepp Peder Bagetti

El 9 de Marz del 1796 el Napuleoon l'hàa sposàa la Giusepìna Beauharnais, e dopu solament dù dì l'è partìi per el front talian, in dove doveva combatt contra ij austriach per quela che in del coo dj member del direttori la doveva vess soltant una diversion, perchè l'atacch principal l'era previst in sul Rèn. El sò esercit el gh'aveva solament 38.000 omen e l'era mal equipagiàa.

El gèni l'è vegnüu föra: la scunfigiüu i forz piemontes/austriach a Dego, a Milèsim, a Cairu Muntenott e a Cosseria. El 10 de magg el travolgeva l'ultima difesa austriaca in sul pont de Lod, e el 15 l'è entràa triunfalment a Milàn. In del mes de giugn la veniva proclamada la Republica Transpadana (cont capidal a Milàn) e in de l'otober de l'istess ann la vegniva formada la Legion Lombarda, che per prima la gh'aveva come bandera el tricolor verd, bianch e ross.

I Savoja se vedeven costrett a firmàa el 28 de avril l'armistizi de Cherasco, cont el qual Nizza e part de la Savoja vegniven passàa a la Francia. Ij austriach, spaventàa per l'avanzada che la pareva inarestabil, , el 17 de otober del 1797 firmaven el Tratàa de Campoformio ch'el meteva la parola fin a la campagna d'Italia che l'aveva dervìi ij occh al mond de fronta al genj milidar del corsegan, suranominàa el 'caporal piscinin' per la soa stadura e per el mood che el gh'aveva de stagh vesin aj sò omen.

La campagna d'Egitt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon el visita l’ospedal de Jaffa, Antoine-Jean Gros

El Direttori el voreva limitàa el poder dj inglees e la soa capacitàa de lor de viagiàa vers l'India. A l'istess temp el voreva limitàa el poder de Napuleoon avendighel minga intorna. In del 1798 la vegniva inscìi deciduda la spedizion in Egitt.

Metüu insèma on esercit de 40.000 omen, el Napuleoon l'hàa fàa rota su Malta, subit ciapada, e pö su Alesandria che la s'è aresa dopu poch oor de l'ariv de la flota francesa.

Napuleoon el viagiava vers l'internu, in direzion del Cairo ling el Nilo, sconfigend i mamalucch prima a El Rahamaniya e pö, el 21 de luj, in de la bataja dj piramidi. El sò esercit l'era però decimàa del cald, dj fever e de la fatiga, e in de menter l'era ridott a 25.000 omen. Ultra tutt la soa flota, de la qual i a dipendeven i rifurniment, la vegniva completament distruta el primm de agost in de la baja de Abukir de l'amiraj inglees Orazi Nelson, de manera che el Napuleoon el gh'aveva püu la posibilidàa de tornàa indree per mar.

A quest punt el decideva de marciàa vers la Siria. Rivàa el 19 de marz del 1799 a Acri, l'antiga fortessa cruciada, el sò esercit el perdeva dù mes in de l'assedi e lù el decideva de tornàa indree. A Abukir, in dove l'ann prima la soa flota l'era stada distruta, el scunfigeva i turch, ma ghe rivaven notizzi preocupant de la Francia in dove l'esercit el vegniva sconfigiüu in sù tutti i front e el Direttori l'aveva perdüu grand part del sò puder.

El 22 de agost el se imbarcava in segrèt in su una barca piscinina per tornàa in Francia, mentra quell che el rimaneva del sò esercit l'era da consideràa perdüu in de l'Egitt.

Gh'è de ricordàa che el Napuleoon l'era partìi per l'Egitt portandes adree diversi scienziàa e studioos. In tra i scovert che questj hann fàa la pusee famosa l'è stada la Stèl de Rosèta, che per la prima volta l'hàa permitìi de interpretàa el significàa dj geruglifici per capìi la stòria de l'antich Egitt.

El 18 de Brumai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giusepp Bonapart, Jean Baptiste Joseph Wicar

El 9 de otuber del 1799 el Napuleoon el rivava a Frejus e intant ch'el marciava vers Paris la gent el aclamàva. Rivàa en la capidàl l'hàa reunìi igent che voreven cuspiràa contra el Direttori. De la soa part a gh'eren el fradel Giusèpp e l'alter fradell Lusiàan ch'el presideva el Cunsej dj cinqucent, ch'el gh'aveva el podel legislatìiv insèma cont el consilj dj vecc.

De la sua part a gh'eren anca el Roger Ducos, member del Direttori, e el Emanuèl Giusepp Sieyès che a l'era l'ideolugh de punta de la burghesia rivuluziunaria, e pö el minister dj esteri Talleyrand e el minister de la pulizia Giusepp Fouchè. Barras, alter member del Direttori, l'hàa decidüu de fass de part per vess minga contra el Napuleoon.

Dopu de avee fatt giràa la voos che i monarchich i eren adree a organizàa on culp, Napuleoon l'hàa ciamàa al Cunsej di vecc e a quell dj cinqucent de trasferiss el 18 Brumaj (9 de November) a Saint Cloud, föra de Paris. Napuleoon l'è anca stàa fàat comandant general de l'esercit.

El trasferiment el serviva a fàa in mod che ij deputàa contrari al culp de stàat che el Napuleoon l'aveva programàa podessen minga parlàa a la populaziòn. Napuleoon el voreva che i dù camer i passassen a lù i sò puderi de lor. L'è andàa minga inscìi: el Cunsej dj vecc l'è minga restàa impresionàa del sò discors, e l'altra camera la voreva perfin ghijuttinall.

Per soa fortuna el Fradell president del Cunsej di Cinqucent l'è essìi de la camara e l'hàa parlàa al soldàa che gh'eren de föra contand che a gh'eren dj terrurista in tra i deputàa, e l'hàa fàa in modu che l'istess esercit desperdèss i member de la camara.

A un cert moment l'hàa puntàa la soa spada al coll del fradell disend che l'avaria copàa si l'avess savüu che lù el voress limitàa i libertàa del paees.

Dopu che l'esercit l'aveva disperdüu i deputàa i dò camer vegniven desfàa l'istessa sira, e el vegniva votàa la legg che ghe dava tucc i poder aj trì consuli: Ducos, Sieyes e Napuleoon.

El consolàa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nominàa consoli provisòri, i tri padruni da la Francia scriveven giò una növa costituzion, quèla de l'ann VìiI, che cont una votazion popular la vegniva ratificada e inscìi la legalizava el culp de stàa.

Napuleoon el controlava diretament el poder esecutiv, ma anca el legislativ, dividüu in quatter camer, el podeva vess tegnì sota control. Nominàa primm consol, el Napuleoon l'impostava la strutura centralizada del paes che l'è inscì ancamò al dì d'incö, cont i provinvi, i distrett, e i comun aminisstràa dej prefett, dej sota-prefett e dej sindach.

I cass del stàa vegniven risanàa grazzia aj conquist de la guèra e a la fondazion de la Banca de Francia, e anca cont l'ìintroduzion del franc d'argent. La despariva l'inflazion.

La guèra cont el Papa la finiva cont el concordàa del 1801, firmàa del Pio Vìi, ch'el restituiva minga a la gesa i ricchezz espropriàa duranta la rivoluzion.

Nal camp de l'istruzion vegniven fondàa licei e politecnich, ma se preferiva lassàa el popul in de l'ignuranza per avegh un governo stabil e un esercit ubidieent.

Cont la votazion del 2 de agost del 1802 el consolàa del Napuleoon el divegniva a vita, primm pass per la formazion del imper.

Enver l'Imperi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon el pasa ij Alp al Grand San Bernard, Jacques-Louis David

Durant de l'assenza de Napuleoon che l'era in Egitt ij francees ij eren stàa scunfigiüu dij austriach en Italia (Novi Ligure) e in sul Rèn. IN Italia, pö, la coaliziòn contra i francees l'haveva fàa feura la Republica Napuletana del 1799, fundada dj francees, e anca quèla rumana. El 6 de Magg del 1800, dopu ses mes del colp del 18 de Brumaj, Napuleoon el ciapava ancamò el comand de l'esercit francees.

Cont una marcia impunenta l'hàa pasàa ij Alp al Grand San Bernard, in dove che ij austriach s'el spettaven minga, e ij hàa scunfigiüu a Montebello entrand ancamò en Milan. El 14 de giugn s'hàa cumbatida la famusa bataja de Marengo, la pusee famosa dj bataj napuleonich en Italia, e anca la pusee definitiva, vinciuda grazzia a l'ariv del general Desaix che l'è mort in sul camp.

La pàas en Italia la vegniva formalizada cont el tratàa de Luneville ch'el riconfermava el Tratàa de Campoformio. In del 1802 el Napuleoon el vegniva proclamàa President de la Republica Taliana (vìis president a lìera el nobil milanees Francesc Melzi d'Eril), titol ch'el tegniràa sina al 17 de marz del 1805 quand el vegniràa nominàa Re d'Italia.

La nocch de Nadal del 1800 el Napuleoon, la mijee e la scorta s'eren salvàa per un miracol de un atentàa dinamitard mentra che ij andaven a l'Opera. Lù l'hàa ciapàa l'ocasion de mett föra legg i giacobin (esijandj en Guiana e i munarchich. Per dagh un segnal fort aj Burbuni che voreven tornàa in sul tròn l'hàa fàa restàa in sul confin francees del Brabant el Duca D'Enghien, acusàa de cospirazioon contra el primm consul, e l'hàa fàa fusilàa. El minister Talleyrand l'hàa definìi l'assassini del Dura un grand error. Anca el General Moreau el vegniva mazzàa perchè implicàa in del complott munarchich.

In del 1802 anca l'Inghiltera la firmava la Pàas de Amien cont la Francia. El Napuleoon l'aveva distrugìi la coalizion contra de luavendegh anca l'appogg del Tzar Paolo I. Per dù ann l'Europa la saràa finalment in pàas.

In del 1802 el Napuleoon el vendeva la pusee part del Nord America aj Staa Unii, dopu che l'esercit che l'aveva mandàa a ciapàa Santu Domingu l'era stàa distrugìi de la febbr giàla e de la resistenza comandada del Toussaint l'Overture. Cont i sò forz a l'ovest metüu inscìi el Napuleoon l'aveva capìi che l'era minga el càas de cercàa de difènd la Luisiana, come la se ciamava l'America francesa del nom dj Re de Francia.

Dopu che l'aveva largàa la soa influenza in su la Svizzera e in su l'Alemania, dj problema in su de Malta gh'hàa dàa el pretest aj francees de diciaràa ancamò la guèra aj inglees che ghe daven supoort aj munarchich francees.

Uramaj consul a vita, el Napuleoon a l'era el padron total de la Francia. El 18 de magg del 1804 el senàa el proclamava Imperador dj francees e el 2 de divcember del 1804, in de a catedral de Notre Dame, la vegniva fàda la cerimonia de incoronazioon. Se dìis che lù l'aveva ciapàa la curòna dj màan del Papa Pio Vìi per mètela in sul coo de per lù per minga ricognoss l'auturitàa papal, ma prubabilment l'è minga inscìi perchè el Papa l'aveva benedett ij insegni imperiàal. El fatto l'è che el Napuleoon el s'è incoronàa lù e pö l'hàa incoronàa la soa mijee Giusepina Bàauharnais.

En Francia la tornava la munarchia, ma l'era minga quèla veggia. Napuleoon a l'era minga 'Re de Francia e Navarra per grazzia de Diu' come se diseva un temp, ma 'Imperador dj francees per voluntàa populàar'. La gh'era minga la nobiltàa feudàal ma rimanèven i principij de la rivoluzion francesa, e el Napuleoon el divegniva el primm imperador rivoluziunari, el paradoss pusee grand de la storia.

El 26 de Magg del 1805, in del Dòm de Milan, el Napuleoon el vegniva anca incoronàa Re d'Italia cont la Curona Ferrea che l'era (e l'è ancamò ) conservada in del Dòm de Monza.

La cunquista de l'Europa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon cont el vesti de imperador, Jean Auguste Dominique Ingres

In del 1805 la vegniva formada in de l'Europa la terza coaliziòn contra el Napuleoon. Lù l'aveva pasàa l'ultim ann in su la costa de la Nurmandia a preparàa l'invasiòn de l'Inghiltèra insèma a la Spagna, ma vidend che la situaziòn la se faseva periculusa l'è tornàa indree per mètes al comand de la Grand Armada per portala in del cör de l'Europa a sconfigg i sò nemìis, anca perchè el 21 de otober la flòta francesa comandada del amiraj Villeneuve la vegniva distrugia al larg de Trafalgar de quèla inglesa del Nelson (ch'el moriva in de la bataja) e inscìi se scancelaven i sogn de invàad l'Inghiltèra.

I forzi prusià, austriach e rùss (sota del nuvell tzar Lissander I ij eren pusee foort. A gh'eren dù front: quell tudesgh, in dove l'imperador el guidava la soa armada, e quèll talian, in dove el Massena el comandava l'ardama d'Italia. El 20 de otober el general nemiss Mack el se rendeva, el 30 ij francees a vinceven en Italia a Caldero e pö el Murat el ciapava Vièna, ma el gross de l'esercit nemìis el rimaneva intatt, ma el dù de dicember al Napuleoon el meteva la parola 'fin' a la guèra cont la bataja de 'Austerlitz', el sò capulavor strategich cont el qual l'è divegnìi el padron de l'Europa. El dì dopu ij sò nemìis ij ciamaven la pàas. L'Austria la perdeva Venèzia, cha la vegniva unida al Règn d'Italia, e la pardeva anca la soa influenza in de sura de l'Alemania che la divegniva Confederazion del Rèn.

Se diss che dopu de avee savüu de Austerlitz el primm minister inglees Gujerm Pitt l'hàa domandàa al sò nevod re rutulà una carta de l'Europa che la gh'era in cà de lù, ricognossend che el continent l'era stàa tutt ciapàa dj francees.

L'ann dopo el Bònapart el umiliava la Prùsia el 14 de otober cont la bataja de jena.

El 14 de giugn del 1807 a Friedland l'imperador el sconfigeva la quarta coalizion comandada de la Prùsia, dopu de la sanguinusa bataja de Eylau. El Tzar Lissander I el vegniva custringiüu a firmàa la pàas in de l'inconter de Tillsit. L'Europa la vegniva dividida in dù zon de influenza: quèla ucidentala sòta la Francia, quèla urientala sòta la Rùsia. La rimagniva averta la question de la Pulònia, che el Napuleoon vereva indipendenta mentra che el tzar la voreva ciapàa. En Pulònia l'imperador l'aveva incontràa una nobildòna, Maria Walesa, che la divègn la soa amant e la andarà a incontrall anca quand el imperador el andrà en disgrazia.

L'inghiltera a l'era l'unica putenza ancamò in pè contra ij francees, e per indebulila el 21 de november del 1806 el Bònapart l'aveva diciaràa el blocch continental de tucc i materiàal: i nàaf inglees sarissen minga püu entràa in dj port cuntinentaj e ghe saria püu stàa comerc cont l'Inghiltèra. Per ij inglees l'è stàa un prublema, ma per l'Europa el prublema l'è stàa ancamoo pusee grand: la Francia l'hàa perdüu parecc in del commerzi, ma el blocch l'è fallìi perchè diversi paìs aveven minga aderìi completament e gh'aveven ancamò scambi cont i inglees. Quand el Purtugall l'hàa dervìi i sò porti aj Inglees l'imperador l'hàa invadüu la Spagna, e quand che el tzar l'è usìi del blocc l'hàa lanciàa la campagna de Rusia che l'hàa segnàa la soa fin.

In del 1808 in de la famija real spagnola a gh'era sort un diverbi in tra el Re Carl IV e el sò fiö, el Princip dj Asturia Ferdinand. El Napuleoon l'hàa constringiüu tuc e dù a ritirass e l'hàa ciapàa la Spagna per anètela in de l'imper. In del menter i sò trupp a conquistaven el Portugall, in dove però ij inglees sbarcaven dj trupp al comand del Duca de Wellington che l'hàa liberàa el pees e l'hàa creàa dj prublema anca in Spagna, in dove la popolaziun a l'era insorta contra i francees e l'aveva costringiüu el Re Giusepp a scapàa. El Napuleoon el vegniva giò e el 4 de dicember Madrid la se rendeva a l'imperador, ma la nasida de la quinta coalizion la ghe impediva de completàa la soa opera e la Spagna la rimagniva un prublema.

Consulta de la Republica Cisalpina, Nicolas-André Monsiau

In tra el cinqu e el ses de luj del 1809 l'imperador el sconfigeva la quinta coaliziun a Wagram, dopu de avee ocupàa Vièna includìi el palazz de Shonbrunn. I condiziòn de pàas per l'Austria i eren pesanta: la perdeva el Trentin, l'Altu Adig, l'Istria e la Dalmazia, e la gh'aveva de pagàa un indennizi de guèra enorma. El 7 de magg del 1809 Napuleoon l'haveva anca ordinàa l'anesiòn del stàat Puntifizi in del Imper francees.

In de 1810 l'Europa de Napuleoon a l'era sistemada, la Francia la s'era ingrandida, e tucc ij alter stàa i eren divegnìi sò satellit o leàa. El Règn d'Italia l'era governàa del Vìis rè Eugeni, fiö de la mijee Giusepina, la Republica de Lucca e part de la Tuscana i eren governàa de la sorela Elisa Bònapart cont el sò spoos el princip Felis Baciocchi, el Ducàa de Guastàla l'è andàa prima a la sorela Paulina Bònapart sposada cont el Princip Borghese, e pö al Règn d'Italia; el fradell magiòr Giusepp Bònapart l'era divegnìi Re de Spagna, el fradell Luis Re de Ulanda dopu de avee sposàa la Urtensia Beauharnais, fiöla de la mijee Giusepina. Ancamò, el fradell Girolam Bònapart el gh'hàa avüu el Règn de Westfalia e el general Murat, che l'aveva sposàa la sorela Carulina Bònapart l'aveva avüu el Règn de Napuli.

El Maresciall Bernadotte el gh'hàa avüu el Règn de Svezia (ma l'hàa pö tradìi entrand in de la coalizion cha a la fina l'ha scunfigiüu) dopu de avee sposàa el primm amur de Napuleoon Desiree. Anca la Confederaziòn dèl Rèn l'era sòta el controll de l'imperador.

Dopu de la pàas de Schonbrunn el Napuleoon e el primm minister austriach Metternich i s'eren acordàa per un matrimoni de stàat. el 14 de december del 1809 l'imperador el divorziava de la Giusepina Beauharnais, la mijee infedela ma amada (tant che i dù a remaneven legàa financa ai temp de l'esili de Sant'Elena per sposàa el primm de avril del 1810 la tosa de l'imperador d'Austria, Maria Luisa de Asburg. Essend inscìi legada anca del matrimoni, l'Austria la rapresetava adess una növa leada. Dopu che la prima mijee la gh'aveva minga dàa un fiö, la segunda el 20 de marz del 1811 l'è riessida a dagh a l'imperador l'ered del tron: Napuleoon Francesc, disüu el 'Re de Roma', che però el saria mai andàa verament in sul tron per morì a 21 ann solament in del 1832.

La campagna de Russia del 1812[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon el se ritira da Musca, Adolf Northern

Rusia e Francia ij eren formalment leàa, ma l'ecunumìa rusa l'era danegiada cont el bloc cuntinental contra ij inglees, e el tzar Lissander el serava volentera un occ per quij ch'el violaven, inscìi el Napuleoon l'è tràa insèma una 'Grande Armee' formada de pusee de 500.000 omen per stremill.

El tzar el s'è minga stremìi, e l'hàa ordinàa la formazion de düu armadi, comandàa dij general Barclay de Tolly e Bagration.

El 24 de giugn del 1814 i francees pasaver la frontera e tacaven l'invasion; de front de lor l'esercit russ el se ritirava in ordin senza combatt, salvu bataj de importanza limitada come quej de Smolensk e de Valutino. La vanzada l'è rivada senza prublema a 110 km de Musca quand i russ, adess sòta el comand delgeneral Kutusov, aveven posizionàa 120.000 omen a Borodino.

I francees rimast i eren 133.000, e cont coragg e cont el sacrifizi de la Guardia Imperial eren riesìi a pasàa per entràa in d'ona Musca brusava e abandunada dij sò abitant.

Napuleoon l'è restàa cinqu setiman in de la cità, spedand in d'una resa dij russ che la rivava minga, pö l'è cominciada la ritirada pusee disastrosa de la stòria.

In quel ann la neev l'è vegnida gioo avàant del solit; la fàam e ij attacch dij Cusacc derviven buch tremend in dij fila francees. Per traversàa la Beresina l'è seriva una bataja de düu dì cont la qual i mort s'hann contàa minga.

El 5 de dicember Napuleoon el lassava el sò esercit per corr a Paris a ciamàa rinforz. El sette del istess mes i francees essiven de la Rusia; dij 500.000 che eren partìi ghe n'era tornàa mèn de 20.000!

La campagna de Alemagna del 1813[Modifega | modifica 'l sorgent]

La bataja de Lipsia, Alexander Zaureweid

Dopu de vess tornàa de la Rusia cont el esercit a tocch, el Napuleoon l'è cercàa de rimett insèma una armada per fàa front a la sesta coaliziòn che l'andava montand contra de lu.

L'hàa cominciàa a combatt per restabilìi el sè poder de sura de la Alemània, vincend contra i prusian leàa dij russ a Lutzen e a Bautzen, de modo de firmàa un armistizi e podee ciapàa fiàa. d agost, però, anca l'Austria la decidd de combatt, e i bataj tachenn ancamò.

Ij aleàa eren guidàa del Blücher per i prusiàn, del Schwarzenberg per ij austriach e del Bernadotte per i svedees. La campagna l'è cominciada cont la vitòria del Bònapart a Dresda contra ij austriach, ma pö la gh'è stada una lunga seri de sconfitt per ij francees: a Kulm l'armada del general Vandamme l'è stada distruda, el Macdonald l'è stàa sconfigiüu del Blücher a Ketzbach e el Ney del Bernadotte a Dennewitz. La tàtica leada de combatt cont ij omen de Napuleoon lasand perd el imperador la funziunava ben!

Decisiva l'è stada la bataja de Lipsia, durada trìi dì, che l'è considerada la bataja pusee granda de tutt el period napuleonich: l'esercit francees l'è stàa squasi distrugìi e lìè stàa on miracol de potee ritirass ancamò cont un quaidun. A quel punt düu leàa del Napuleoon, la Baviera e la Sasònia, i pasaven intra i sò nemìis, e l'esercit de la prima l'hàa anca tacàa i francees che se ritiraven de l'altra part del Ren.

La campagna de Francia del 1814[Modifega | modifica 'l sorgent]

La campagna de Francia, Jean-Louis-Ernest Meissonier

Dopu de vess pasàa per ij campagn disastroos del 1812 in Rusia e del 1813 in Alemània, el Napuleoon l'hàa cometüu l'eror de minga acetàa la pàas che i sò nemìs ghe proponeven, limitand la Francia aj sò confin naturali dij Alp e dèl Rèn.

Adess lù el se trovava cont l'esercit formàa de soldàa nuvej, contra ij ingles del Wellington e ij prusian che eran om de esperienza. El ghe s'era metüu contra giamoo de un quaj temp anca el sò maresciall Bernadotte, che l'era divegnìi princip de Svèzia.

Nonustant tuttscoss el Napuleoon el toeva vitòrij a Brienne, La Rothiere, Champaubert, Montmiral, Chateau Thierry, Vauchamps, Montreau e Craonne, el maresciall Macdonald el vegniva però sconfitt a Bar-sur-Aube e ij maresciall Mortier e Marmont a La Fere-Champenoise.

Anca si l'era pusè debol l'è stàa constrett a lanciàa l'atach contra el Blücher a Laon, in dove che l'è stàa sconfigiüu. Subit dopu l'hàa perdüu ancamò contra el Schwarzenberg, austriach, a Arcis-sur-Aube. Mentra ch'el tornava a Paris per dagh ona mann al Marmont e al Mortier, questi chi s'eren giamoo arees.

El 31 de Marz Paris la vegniva ocupada, e in d'una setimana i sò maresciall el convinceven a abdicàa, cosa che l'è avegnida el 11 de avril.

L'ìsula d'Elba[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon a Portoferraio, Leo von Klenze

Despö de la abdicazioun a Fontainebleau el Napouleoun l'è stad mandad a l'Ìsoula d'Elba, indoù che l'è rivad el 4 de maj del 1814.

L'ha poudud tegnir ouna scorta de mila òmegn, e l'ha counservad el tìtoul de emperadour (de l'Elba).

Al principi el Bonaparte el s'è empegnad a refourmar el gouern de l'ìsoula, ma bein prest l'ha coumençad a pensar a retournar a Parix indoù in sul tron l'era stad metud el Louïx XVìiI.

El 26 de fevraer el Napouleoun el scapava de l'ìsoula d'Elba.

I cent dì[Modifega | modifica 'l sorgent]

Napuleoon, scapand de l'Elba e l'è sbarcàa visin a Cannes con 600 omen de la soa guardia, e el s'è subit rees cont che la Francia a l'era minga suddisfada del re Luis XVìiI. A Grenoble el quint regiment l'era stàa mandàa per restall, ma ij sò omen sont pasàa con't l'imperador.

Tucc i trupp inviàa contra de lù pasaven de la soa part, tant che se dìis che lù l'abia inviàa un mesagg al Re che 'l diseva 'càar fradell, smett de mandamm altri omen, ghe ne hoo asee'.

El 19 del marz el Re el scapava e l dì dopu Napuleoon el formava el nöf Govèrno. Dopu dù mees de quand che l'è rivàa in Francia el gh'aveva 280.000 omen al sò comand.

Contra de lù han cominciàa a movess el Duca de Wellington cont 110.000 omen e el prusian Blücher cont 120.000. Napuleoon l'hàa rapidament invadüu el Belgi cont 125.000 omen per dividd i ingles e i prusian. El voreva tacàa prima i tudesgh, mandand el maresciall Ney conta ij ingles.

El 16 de giugn Napuleoon el tacava i prusian a Ligny, dandegh al Ney el ordin de avanzàa vers Quater Bras. A Ligny i francees han vinciüu, ma a Quatre Brass un grupètt de ingles l'è stàa bon de fermàa el Ney finna a l'arriv dj rinforzi. El fàat de mingia ciapàa la postazion l'è stàa quèl che l'hàa condizionàa la campagna.

El 18 Napuleoon el mandava un corp comandàa del Grouchy contra i prusiàn e l'hàa tacàa el Wellington, ma quand che finalment el pareva riessìi a sfondàa hìin rivàa la plu part dij prusian e la bataja la s'è decidida inscì. In del istess dì el Glouchy a Wavre el bateva solament un corp minor dj prusian.

Tornàa indree a Paris, el Davout l'hàa domandàa al Bònapart de combat ancamò, del moment che in del istess temp un'alter esercit francees l'aveva scunfigiüu i austriach, ma l'imperador el se sentiva stracch e el 22 de giugn l'hàa abdicàa anmò.

Sant'Èlena[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopu de la sua bataja final a Waterloo, Napuleoon l'hàa pasàa des setiman in sù la nav inglesa 'Northumberland'. La sua destinazion l'è stada Sant'Elena, una isulèta controlada dij ingles a pusee de 2000 km de la costa de l'Africa.

La cà in dove el doveva stàa, ciamada 'Longwood', l'era non anmò finida quand l'imperador l'è arivàa, inscì l'è stàa costrett a stàa près de una familia inglesa, i 'Balcombes', in cà da lor.

El raport con el governadur de l'isula, Sir Hudson Lowe, l'era minga bon, e l'imperador el s'è lamentàa diversi volt del tratament ricevüu: el Bonapart el se lamentava de podee minga cavalcàa senza la scorta inglesa, e anca del fatt che el Governadur el ciamava 'General Bonapart' mentra che lù el voreva ves ciamàa 'Vossa Maistàa'.

Napuleoon el se lamentava anca de veggh minga roba de mangia suficient per lù e i sò acompagnadoor, ma in dej document de l'epoca el risulta che ij ingles ghe pasaven tucc i dì la belezza de 40 kg de carna, nöf pulaster e dersett butej de vin!