Metròpula ínsübrica

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scritt in milanes, ortografia classega.

I Insubri, inscambi, gh'hinn anmò incoeu. Gh'aveven 'me motròpoli Mediolanum, che anticament l'era un paes (tucc de fatt eren de cà in di paes despers); adess inscambi l'è ona città importanta, de là del Pò, squas in fond aj Alp. Strabone, Geografia, V-6

I Insubri eren ciamà del Polibio la tribù celtega, la pu importanta de la Val Padana, menter che a daggh a trà al Livi eren staa i primm Celt de cà in de la Gallia Cisalpina, al princippi del VII secol A.C. Eren in del territori ch'el corrispond a la Lombardia occidental d'incoeu, el tocchelin del Piemont arent a la Lombardia, el Canton Ticin, cont el confin del Pò, de bass: el territori di Insubri l'era differenziaa di alter territori di Celt, perchè el gh'aveva ona capital che la se ciamava "Mediolanum", (ch'el par el voeuja dì "center sacher"), center politegh-religios cont ona certa importanza per la confederazion Insubre. Mediolanum l'era stada fondada, segond anca el Tito Livio, in del VII° secol A.C. e la gh'haa 'me simbol ona "scròfa semilanuta" (la loeuggia). I Insubri partegnen a la coltura de Golasecca, che la toeu el nòmm de on sitt arent a Vares, Golasecca ben, in doe che se eren trovaa i pu important repert celtegh in de la Lombardia. L’è ona coltura che l’ha scomenciaa a la finn dell’Età del Brònz final (2.000 – 600 a.C.) intra el Lagh Maggior, el Serio, el Canton Ticin, la Brianza, Vares e, naturalment, Milàn. De’l IX al VII secol a.C. la popolazion insubre la s’è impiantada a sud di Alp (prealpi) forsi per la modificazion del clima che in del XI-VIII secol a.C. l’ha segnaa el princippi del period subatlantegh, pussee fregg e piovòs.


Bibliografia: Venceslas Kruta: La Grande storia dei celti, Newton & Compton edizioni - Roma 2003 Kruta V.- Manfredi: I Celti in Italia, Mondadori, Milano 1999 Kruta, V.: L'Europa delle Origini, Rizzoli, Milano, 1993 Elena Percivaldi I Celti una civiltà europea, Giunti Firenze, 200