Mediolanum

De Wikipedia
(Rimandad de Medhelan)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona sezion di mur Roman (altezza de 11 meter) con la torr a 24-facc.

Mediolanum l'eva la cittaa antiga de epoca romana de la qual s'è desveluppaa la cittaa de Milan del dì d'incoeu. I etnograf antich grech l'even citada col nomm de Mediólanon, quei latin appunt col nomm de Mediolanum o Mediolanium. El significaa etimologegh par vess quel de "localitaa in mezz a la pianura" o sedenò "loeugh intra mezz a cors d'acqua"[1], per via de la presenza de l'Olona, del Lamber e del Seves).

«I Insuber gh'even 'me metropoli Mediolanum, che ona volta l'eva on villagg […], adess inscambi l'è ona cittaa importanta de là del Po, asquas ai pee di Alp
(Strabon, Geografia, V, 1.6.)

Toponim[Modifega | modifica 'l sorgent]

El storegh frances Henri Martin l'ha proponuu che Mediolanum el podes significaa center de la region e che l'identifichi un santuari "central"[2] e tant studios despoeu de lu pensen che la soa teoria l'è giusta [3]. Tre hinn i insediament che de segur se poden faa remontaa a ona stessa derivazion: Milan, Châteaumeillant e Mont-Miolant. La tesi però l'è minga recognossuda de tutt i studios perchè divers localitaa con quest nomm e significaa se troven in del stess territori: tre per esempi hinn in del territori di Ambiani, di Allobrogi, di Edui e di Segusiavi, do in quell di Biturigi e di Ausci.

Territori[Modifega | modifica 'l sorgent]

A proposit de la fondazion de Milan, al dì d'incoeu se fan di teurii basaa in su le investigazion archeologegh del territori:

  1. Mediolanum la saress nassuda in su la linia di fontanil (cioè, inde che l'aqua la fiora su per via del degradà de la pianura in direzion del Po). Quest el podaria significà che la poderess vess nassuda in su ona lengua de terra arent a ona palud, in d'on loeugh facil de difend.
  2. Mediolanum la saress nassuda a la confluenza de do (o infina anca quatter) fiumm,[1] cioè el Seves, el Niron (o Acqualonga), l'Olona (i so acqui formaven on canal navigabel ciamaa Vepra, che dopo el se colegava cont on alter canal ciamaa Vettabbia,[4] quest'ultim scavaa in del primm secol[5]),[6] oltre al Lambro.[7]

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Par che Mediolanum la sia stada fondada intorna al 600 prima del Signor da la tribuu galega dei Insuber, i qual hann anca daa el nomm a la part de l'Italia del nord ciamada Insubria. Segond la legenda contada dal Livi, el rè Ambicatus l'ha mandaa el so nevoeu Bellovesus in de l'Italia al coo de un esercit furmaa de tant tribuu gàleghe; inscii el Bellovesus l'hares fondaa Mediolanum (ai temp de Tarquini Prisch, segond questa legenda).[8] I Roman, menaa del consol Gnaeus Cornelius Scipio Calvus, i hann combattuu e vinciuu i Insuber e ciappaa la cittaa in del 222 prima del Signor; el capo di Insuber el se sares sottamettuu a Roma, e i Roman hann ciappaa inscii el control de la cittaa.[9] A la fin i Roman hann conquistaa anca tutt el rest de la region e hann ciamaa la provincia noeuva Galia Cisalpina (cioè Galia de chi di Alp) e i haress daa al sit el nomm latinisaa del original Galegh: in de la lengua gàlega *medio- significaress "in del mezz" e l'element -lanon el saress l'equivalent Celtegh del Latin -planum cioè "pianura", cioè *Mediolanon (Latinisaa come Mediolanum) el significaress "villagg in del mezz de la pianura".[10][11]


Ruin del palazz imperial 45°27′54.43″N 9°10′50.15″E / 45.465119°N 9.180597°E45.465119; 9.180597 a Milan. Chi chinscii el Costantin I e el Licini hann pubblegaa l'Edit de Milan.

Mediolanum l'è staa important per la soa ubicazion central in de la red stradal de l'Italia settentrionala. Polibi el descriv la region 'me bondanta de vin, de ogna sort de granaja, e de lana fina. Branch de porsel, tant per la utilizzazion pubblega che privada, eren levaa foeu in di so forest, e la gent l'eva cognossuda per la soa generosità.[12]

In de l'epoca Augustana, Mediolanum l'eva famosa per i so scoeur; gh'eren on teater e on anfiteater (129.5 X 109.3 m[13]). On sercc de mur de preia el protegeva la cittaa al temp de Cesare, e successivament l'eva staa anca slargaa foeura in del secol III dopo del Signor, per orden de Maximian. Mediolanum l'eva stada scernuda de l'Adrian 'me sede del prefet de Liguria (Praefectus Liguriae) e Costantin l'eva mettuda 'me sede del vicari d'Italia (Vicarius Italiae). In del III secol Mediolanum el gh'eva ona zecca,[14], on horreum (cioè on magazzin pubblegh de grand dimension) e on mausolee imperial. In del 259, i legion Roman comandaa de l'Imperador Gallien hann battuu i Alemann in de la Battaja de Mediolanum.

On solidus de Arcadi, battuu in de la zecca de Mediolanum, ann 395-408.

In del 286 Dioclezian l'haa spostaa la capital de l'Imperi da Roma a Mediolanum. L'ha deciduu de stabiliss a Nicomedia in del Imperi d'Orient, e l'ha lassaa la so contrapart Maximian a Milan. Maximian l'ha faa su divers oeuver monumental, el "circus" (470 x 85 meter), i "thermae" o "Bagn d'Ercole", on gran compless de palazz imperial e alter costruzion de servis dei qual gh'è restaa poch o nigott. Maximian l'ha anca slargaa foeu la cittaa e l'ha faa mett in pee on sercc noeuv de mur de preda (pressapoch 4.5 km de desvelupp) con divers torr. L'area monumentala la gh'eva di torr giumele; ona de quest, l'è stada inglobada in del convent de San Maurizi Maggior e l'è alta ben 16,60 m.

L'è staa a Milan che l'imperador Costantin l'ha pubblegaa l'Edit de Milan in de l'ann 313 prima del Signor, che 'l garantiva toleranza a tutt i religion de l'Imperi, ai cont el qual el ghe derviva la strada a la Cristianitaa per deventà la religion dominanta de l'Imperi. Costantin l'eva a Milan anca per celebrà el matrimoni de la soa sorella col Imperador d'Orient, Licini. A gh'eva di comunitaa Cristian a Mediolanum, che le gh'eva avuu la soa part de martir in del epoca di persecuzion,[15] ma el primm vesch de Mediolanum che l'ha ona presenza storega stabil l'è el Merocles, che l'eva staa al concili de Roma del 313. In vers la metaa del quart secol, la bega dei Arian l'ha dividuu i cristian de Mediolanum; Costanz el sostegneva i vesch Arian. Ausenzi de Milan (mort in del 374) l'eva on teologh arian respettaa.

Al temp del vesch Sant Ambroeus (vesch dal 374 al 397), che l'eva reussii a quietaa via i Arian, e de l'Imperador Teodosi I, Mediolanum l'è riaa al massim de la potenza e splendor.[16]

Colonn roman in mira a la basilega de San Lorenz a Milan.

La cittaa la gh'eva anca on grand numer de besilegh, faa su in vers la fin del secol quart, 'me la Basilega de San Simpliciano, quella de San Nazar, San Lorenz e la cappella de San Vittor, in de la basilega de Sant Ambroeus. In del period del Tard Imperi a Mediolanum s'è encoraggiaa el desvelup di art applicaa e i lavor in avori e argent eren comun in di progett de edifizzi pubblegh. In de la cripta del Domm de Milan se poeul ved anmò i rovin de la gesa antiga de Santa Tecla e del battister inde che l'è staa battezzaa el sant Agostin.

In del 402, la cittaa l'è stada assediada di Visigot e la residenza imperiala l'è stada spostada a Ravenna. In del 452, l'è stada assediada de l'Attila, ma la rottura definitiva cont el so passaa imperial l'è vegnuda in del 538, ai temp de la guerra gòtega (535–552), quand che Mediolanum l'è stada devastada de l'Uraia, on nevoeu de Vitige, Re di Got, cont on gran numer de mort.[17] Pussee innanz, dopo l'invasion di Longobard, i padron noeuv a hinn scernuu Ticinum (renominada de lor ‘Papia’, che l'è la Pavia del dì d'incoeu) 'me capital, e la Mediolanum de l'alt medioev l'eva governada di so arcivesch.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. 1,0 1,1 L.Cracco Ruggini, Milano da "metropoli" degli Insubri a capitale d'Impero: una vicenda di mille anni, in Catalogo della Mostra "Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.17.
  2. H.Martin Histoire de France depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789 Parigi 1837.
  3. Venceslas Kruta, La grande storia dei Celti, Newton & Compton Editori, Roma, 2003, pagg. 301-302
  4. Donatella Caporusso, Milano (Mediolanum): la situazione idrografica di Milano romana, in Catalogo della Mostra "Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.95.
  5. D.Caporusso & A.Ceresa Mori, C'era una volta Mediolanum, in Archeo attualità dal passato di settembre 2010, n.307, p.77.
  6. AAVV., Carte e rilievi, in Catalogo della Mostra "Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.456.
  7. Donatella Caporusso, Milano (Mediolanum): la situazione idrografica di Milano romana, in Catalogo della Mostra "Milano capitale dell'Impero romani (286-402 d.C.)", a cura di Gemma Sena Chiesa, Milano 1990, p.94.
  8. Livi, Ab Urbe condita 5.34-35.3.
  9. Polybius, Histories
  10. Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise, 2nd (in fr), Paris: Errance, 221–222. ISBN 2-87772-237-6. 
  11. Confronta G. Quintela e V. Marco '"Celtic Elements in Northwestern Spain in Pre-Roman times" e-Keltoi: Journal of Interdisciplinary Celtic Studies, 2005, in riferiment a "on toponim, ciarement in de la seconda part del compost Medio-lanum (=Milan), che significa 'pianura' o area piana..."
  12. Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquities (1898): "Gallia Cisalpina"
  13. Benario, Herbert W. (1981). "Amphitheatres of the Roman World". The Classical Journal 76 (3): 255–258.  mesure a pag. 257; l'eva minga, 'me 'na quaj voeulta deciaraa, el terz pussee grand del mond dopo de l'Anfiteater Flavian a Roma e quel de Capua.
  14. Ancasiben Trajan Deci el podaress avegh battuu moneda a Mediolanum, la sequenza l'è scomenzada con Gallien, c 258; la zecca de Mediolanum, poeu trasferida a Ticinum (la Pavia d'incoeu) de l'Aurelian, l'eva la terza con Roma e Siscia (la moderna Sisak in Croazia) 'me ona di trii grand zecch de l'Imper. Mattingly, H. (1921). "The Mints of the Empire: Vespasian to Diocletian". Journal of Roman Studies 11: 254–264 [p. 259]. DOI:10.2307/295905. 
  15. A gh'eva el cult milanes di sant Gervasi e Protass, de San Vitor (304), di sant Nabor e Felis, e di sant Nazar e Cels e del legendari San Bastian.
  16. The Princeton Encyclopedia of Classical Sites (eds. Richard Stillwell, William L. MacDonald, Marian Holland McAllister)
  17. Segond el Procopi, i mort a MIlan hinn staa de 300,000 omm.