Lombardia

De Wikipedia
(Rimandad de Lombardìa)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà la region storega, varda Lombardia storega.
Lombardia
Rejon
Lombardia - Bandera Lombardia - Stema
(detai) (detai)
Lombardia - Sœmeanza
Lombardia - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat
Italia
Capolœg
Milan
Oltre lengue Lengua lombarda e lèngua italiana
Nassida 16 masg 1970[1]
Politega
President Attilio Fontana
(26 marz 2018)
Orgen lejislativ Consili regional de la Lombardia
Territore
Coordinade 45°39′N 9°57′E / 45.65°N 9.95°E45.65; 9.95
OSM 44879
Superfix 23 863,65 km²
Abitants 10 067 494 ab.
(2019)
Densitaa 421.88 ab./km²
Confin Canton Tisin, Canton Grison, Trentin-Sudtirol, Veneto, Emilia-Romagna e Piemont
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex ISO 3166 IT-25
Codex ISTAT 03
Codex catastal
Sant protetor Sant Ambroeus
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Lombardia - Localizazion
Lombardia - Localizazion
Sit istituzional
«Questa Lombardia inscì bella, cont tut el lussù del so verd, i so richezz e quell orizont che 'l finiss mai»

La Lombardia (parnonziad [lumbar'dia] o [lombar'dea], istess in Italian) l'è una region de l'Altitalia che la gh'ha una superfis de 23 861 km² e una popolazzion de 10 067 494 abitant (2019).

La confina cont i region italiane del Piemont a ovest, del Veneto a est, de l'Emilia-Romagna a sud e del Trentin-Südtirol a nordest; de sora la confina con la Svìzzera, cont i canton Tesin e Grison.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Lombardia storega.

Preistoria, Roma e i Germanegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Lombardia l'è abitada di temp de la preistoria di popolazzion native, che inn stad pœu sostituid di etrusch prima e di celt pœu. A gh'inn rivad i roman poch prima del nass del Cristo e ghe resten fina al 400/500 dopo de Cristo: intratant Milan a l'è 'n important center de l'Imperi, tant che l'è capital de l'Imperi Roman de Ocident e lilinscì l'è firmad l'Edit de Milan che 'l tolera la religion cristiana.

Borlada Roma ghe riven i Lombard antigh, che hann dad el nom a la Region, e la zona la finiss sota el control del Sacher Roman Imperi del Carlo Magn: in del menter i Lombard germanegh se mes'cen ai popolazzion latine che gh'eren prima: i locai i tachen a descor 'na lengua romanza, un volgar che l'è vun di prim sbozz de la lengua lombarda.

I Comun e la Liga Lombarda[Modifega | modifica 'l sorgent]

Intorna a l'ann 1000 i Lombard se organizzen in forma comunal, donca ogni gran cità l'era pu o manch autonoma e sotaponuda a l'Imperi: quella situazzion de autonomia chì la va minga ben al Federigh Barbarossa che 'l mœuv guera ai comun che se lien in la Liga Lombarda e riven a bater l'Imperi e a garantìss l'auto-governa in la pas de Costanza.

El period di Signorie e 'l Ducad[Modifega | modifica 'l sorgent]

'Sta Liga chì la resta in pee fina al 1250, quand che in la pupart di comun tachen a desvilupàss i signorie, idest di governa in forma de nobiltà ligad a di famei important. La pussee importanta l'è quella di Vescont, che la deventa pœu fameja ducala cont la fondazzion del Ducad de Milan, e debass el Gian Galeazz Vescont la riva a dominà la pupart de la Lombardia d'incœu e squas tuta la Lombardia storega.

I sò ered inn manch fortunad e perden part del domini, fina a rivà domà a l'Insubria, cont el perder de la Lombardia orientala vers la Republega de Venezzia e di alter zone vers di olter governi.

La fin de l'independenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1453 la riva al trono la fameja di Sforza, che la da gran splendor coltural al Ducad, ma che intorna al 1500 la forniss e la passa al Regn de Franza, per circa 30 agn, e pœu ai Asborgh de Spagna, in d'on period regordad per el malgoverno, e intorna al 1700 a quei d'Austria, che se demostren pussee bon e cont la Maria Teresa d'Austria se renden protagonista di reforme important compagn del cadaster teresian e di prim razzionalizazzion di comun.

Napoleon[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1797 la Lombardia la passa sota el regn del Napoleon e i color de la Milizzia urbana meneghina saran a la bas del tricolor catad fœura del leader frances 'me bandera d'Italia. I Lombard, in principi ben orientad vers el nœuv governo, se mostren despess indiferent despœu o adiritura contrari, 'me se pò lensger in di poesie del Carlo Porta dedicade al Giuseppe Prina, pœu brutalment mazzad di milanes in del 1814, o in Paracar che scappee de Lombardia.

Restaverazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Con la Restaverazzion i austriegh tornen in possess de la Lombardia orientala e anca del Veneto e fonden el Regn Lombard-Veneto. In del 1848 i milanes se ribelen a l'Austria, ma infina Radetzky l'è bon de tornà a governà del Castel Sforzesch.

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Regn sabaud[Modifega | modifica 'l sorgent]


Region Lombardia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1970 a l'è istituida ofizzialment la Region Lombardia 'me Region a Statut ordinari de la Republega Italiana.

Dal 2015 a l'è dervid on percors per domandàgh al Stat pussee autonomia 'me de articol 116 de la Costituzion. In del 22 de otober del 2017 l'è staa votaa 'l referendum autonomista, che l'ha vest ona vitoria del . El 28 de fevrer del 2018 el Roberto Maroni l'ha firmad l'acord cont el governo per fà partì 'l process.[2]

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El so territori l'è formad da una part de montagna a nòrd, cont i Alp e i Prealp e da un tòch de la Pianura Padana a sud; el canton de sudòvest (Provincia de Pavia) el riva a tocà i montagn de l'Apenin.

La Lombardia l'è rica de aqua: gh'è tancc fium che vegnen sgiò di montagne e gh'è anca di lagh, che hann ciapad el post di giazzer che gh'eren in di agn indree. In tra i fium, i pussee gross inn el , l'Ada, el Tisin, l'Oi, el Mens, el Lamber, el Bremb, el Seri; i lagh i pussee important inn quei de Còm, Lugan, Garda, Magior, Isee.

El clima l'è putost temperad: d'invern el fà un poo pussee fregg che in di cost del Mar Mediterani, inveci in estad la temperadura l'è l'istessa. In di montagne el clima l'è de tipo alpin, pussee fresch che in de la Bassa.

La Lombardia l'è abitada fiss (l'è la segonda region d'Italia per densità de popolazzion, despœu de la Campania); tuta la zona intorna a Milan la gh'ha dent pussee de quater milion de abitant, e la so conurbazzion la ghe n'ha ses milion e mez; ma anca el rest de la pianura l'è bell pien, cont un mugg de cità e paes. La part de montagna l'è invezi pussee vœuja, fœura che in di vallade.

Ministrazzion e politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Consili Regional de la Lombardia.

La Lombardia l'è spartida in dodes province e 1.546 comun (el pussee popolad l'è quell de Milan, quell men popolad l'è Morteron, in Provincia de Lech, sòta al Resegon).

La Lombardia l'è 'na region a statut ordinari, e l'è governada de na Sgionta; el president incœu l'è el Attilio Fontana.

Abitant e superfis di province de la Lombardia (31/12/2013)
Nom Popolazzion Superfis
Provincia de Berghem [BG] 1.116.248 2.723
Provincia de Bressa [BS] 1.268.455 4.783
Provincia de Com [CO] 599.204 1.288
Provincia de Cremona [CR] 358.347 1.772
Provincia de Lech [LC] 337.380 816
Provincia de Lod [LO] 230.198 782
Provincia de Mantoa [MN] 412.292 2.339
Provincia de Milan [MI] 3.196.825 1.575
Provincia de Monscia e Brianza [MB] 878.267 405
Provincia de Pavia [PV] 545.888 2.965
Provincia de Sondri [SO] 180.358 3.212
Provincia de Vares [VA] 890.768 1.199


Lengua, coltura e tradizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

La lengua locala de la region l’è el Lombard, 'na lengua gall-italega compagna del Piemontes, Ligurin, Romagnœul, Emilian e, per 'na quai part de studios, anca al Venet, e gall-romanza, ’me i olter lengov gall-italeghe, el franzes e i lengov d’oïl, el ocitan e i lengov d’oc, el catalan e, infina, i lengov reto-romanze ’me el furlan, el romancc e el ladin.

El Lombard el se spartiss in dò variant principai:

A gh’è pœu el ram lombard alpin, che el se cata tucc i dialet conservativ de montagna, di vœulte ligad al lombard insuber.

Coltura[Modifega | modifica 'l sorgent]


Tradizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]


Galeria de foto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. (IT) Legge 16 maggio 1970, n. 281
  2. (IT) Ansa - Autonomia, Maroni: giornata storica
Region d'Italia
AbruzzBasilicadaCalabriaCampaniaEmilia-RomagnaFriul-Venezia GiuliaLazziLiguriaLombardiaMarchMolisPiemontPugliaSardegnaSiciliaToscanaTrentin-Sud TiroeuUmbriaVal d'AòstaVeneto