Lengua bavaresa

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El Bavares (nom nativ boarisch, bairisch in tudesch) a l'è un insema de dialet del Tudesch Volt, u Oberdeutsch, ch'a hin parlaa suratüt in del südest de la Germania, in Austria, e in Südtirol (e anch int un quaj olter sit de 'l Norditalia), e pö anch a Samignun, un cumün de la Sgüissera de l'Est.
El gh'ha trè variant fundamentaj:

  • el Nordbairisch (o Bavares Setentriunal);
  • el Mittelbairisch (o Donaubairisch, Bavares Central - bavares del Danübi, la variant püssée cugnussüda e püssée "in", e che la se sent püssee despess a la TV u a la radiu);
  • el Südbairisch (Bavares Meridiunal).

Urigen del Nom di Bavares[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nom bavares, u Baiuvar, disen che'l vegna d'una radis celtega-germanega "baio-wariōz" e 'l vör dì "gent de la Buemia", u "Omen de la Buemia". Olter stüdius pensen inscambi che el nom di Bavares el vegn del popul celtegh di "Boii". L’ideja l'è che i Boii se sien messedáa prima cunt i Ruman e pö cunt i popuj germanegh migráa püssée tard int la zona.

Carateristegh Cumünabij a tüt i Parlád Bavares[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La "a fusca", u "Dunkles a". "Worm, Woam" - Tudesch "Warm"
  • La parnunzia de "s" cuma "sch" despö "r". "Erscht" - Tudesch "Erst"
  • El messedà de la "m" e la "n". "Mit'n bruadar" - Tudesch "Mit dem Bruder"
  • El müda de "ei" in "oa" "I woaß ned" - Tudesch "Ich weiß nicht".
  • El müdà de "oi" in "ei". "Feier" - Tudesch "Feuer".
  • El mancà di vucaj türbáa. "Es war schien Glickh zu homn" - Tudesch "Es wäre schön Glück zu haben"
  • El Lessegh. Per esempi: "Paradeiser, Melanzani, Karfiol, Bader, Gaudi" - Tudesch "Tomaten, Aubergine, Blumenkohl, Friseur, Spaß"
Carta di Parlád Bavares

Nordbairisch (Bavares Setentriunal)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bavares Setentriunal el vegn parláa int la püpart de l'Oberpfalz, int i part püssée a südest de l'Oberfranken e de'l Mittelfranken, int la part püssée a nord de l'Oberbayern e int una part ben piscinina del süd de la Sassonia (la Südvogtland).

Mittelbairisch (Bavares Central)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bavares Central el vegn parláa suratüt a Münegh e in Niederbayern, Oberbayern, int'l süd de l'Oberpfalz, int'l Flachgau, int l'Oberöstereich, int'l Niederöstereich e a Viena. I patuáa parláa int'l Tiroler Unterland (a Est de Schwaz), in Salzburg (ma minga int'l Flachgau), int la Steiermark, e int'l Burgendland hin messedáa cunt el Südbairisch e vegnen inscí ciamáa Südmittelbairisch.

Südbairisch (Bavares Meridiunal)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Bavares Meridiunal el vegn parláa int la püpart del Tirol (a ovest de Schwaz), int'l Südtirol, int'l Kärnten, int una part ben piscinina de la Steiermark, e in Karnien e olter isul lenguistegh int'l Norditalia.

El Pader Noster (in Bavares Central)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Insa vådar im himi,
ghàiligt soi werdn dài' nåm.
Dài' ràich soi kema,
dài' wuin soi gscheng,
wia-r-im himi, aso àf dar eardn.
Gib ins hàind insa täglis broud,
und vargib ins insar schuid,
wia-r-à mia dene vagebm,
dé an ins schuidig wordn sàn.
Und fiar ins nét in d vasuachung,
sundan darles ins vom ibe, amen.

Ligam de föra/Ligam in sü la Red[Modifega | modifica 'l sorgent]