Laon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città
La cattedral gotiga de Laon

Laon (Laudunum in Latin) l'è ona città de la Francia del nord cont ona popolazion de 26.600 personn.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Laon la se troeuva in de la region de la Piccardia, in del departiment de l'Aisne.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città veggia, fada sù in scima a on coll isolaa in d'ona region fertil, la se trovava probabilment là indove 'l gh'era la città celtiga de Bibrax, incontrada del Ceser in del 57 prima de Crist.
Ghe viveven i Remi. Ai temp di Roman e poeu in del Medioev l'è stada ciamada Laudunum, Lugdunum Clavatum, Laudunensis e Laodunum, toponim che conserven la radis celtiga dun, che la voeur dì "fortezza". La città la mostra anca al dì d'incoeu i segn del sò passaa medieval, perchè ai temp di Franch l'è stada on sitt important.
A partì del 496 fina a la Rivoluzion Francesa l'è stada anca la sede de ona diocesi (inveci adess la partegn a la diocesi de Soissons) bella importanta, perchè 'l sò vesch el gh'aveva el titol de "para de Francia". Per i sò fortificazion, el coll de Laon l'è ciamaa montagna coronada.
La se trovava anca in la Via Francigena e, in del viagg del Sigerigh, l'è ciamada Mundlothuin.

Laon l'è stada sitt de on fracch de episodi de guerra. L'è stada sediada de Luis IV de Francia, che gh'è mort presonee in del 953; l'è stada sediada de Ugo Capee in del 988, e poeu anca ai temp de la Guerra di Cent Ann; la s'è trovada in mezz ai guerr religios frances, col stà de la part di cattoligh; e poeu, ai temp di guerr napoleonigh, l'ha viduu Napoleon perd contra i Prussian (1814); in del 1870 l'è stada sediada di Prussian; ai temp di dò guerr mondiai l'è gh'ha avuu on fracch de dagn.

Gent de Laon[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]