Lancaster

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El campanin del Domm de Lancaster

Lancaster l'è ona città britanniga situada in de l'Inghilterra del nord-ovest. Ghe viven circa 45.000 personn.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lancaster l'è situada in del nord del Lancashire, in Inghilterra (region del Nord-Ovest) e in del distrett de la City of Lancaster.
L'è traversada del fiumm Lune (del qual la ciappa el nomm) e del canal de Lancaster (che l'è on poo 'n Navili).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ai temp di Roman la città l'era conossuda 'me Calunium, come che 'l se ved in certi epigrafi.
Se sa proppi pocch de la storia de Lancaster tra la fin del domini roman (410) e la conquista normanna (1066), perchè probabilment ghe viveva nissun, o quasi. Lancaster la se trovava tra i regn de Northumbria e de Mercia, e la podaria vess passada despess sotta el domini de vun de quei là. El Domesday Book (1086) le ciama Loncastre, che 'l voeur dì fort roman in sul fiumm Lune (ingles antigh: cæster).

In del secol quell de tredes, là indove 'l gh'era staa el fort di Roman, gh'è staa faa sù el Castell de Lancaster: quell chì, faa vegnì pussee grand sotta el regn de la Lisabetta I, l'è conossuu per el process ai strii del 1612. In del Medioev, la cà di Plantagenet la gh'ha 'vuu on ramm cadett che l'ha ciappaa el titol de duca de Lancaster. El stemma tradizional de la Cà de Lancaster l'era la roeusa rossa, menter on alter ramm cadett (la Cà de York) el gh'eva ona roeusa bianca. Per quest, quand i dò famili s'hinn scontraa per la succession al trono e hann faa s'cioppà ona guerra civil, quella lì l'è stada ciamada Guerra di Dò Roeus (1455-1485).

Dopo la fin de la guerra, che l'ha vist vincc el campion di Lancaster (Enrigh VII Tudor), la città la gh'ha pù avuu on'importanza central in la storia inglesa.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]