Jalta

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
La bandera de Jalta

Jalta, cognossuda anca 'me Yalta (Ялта/Jalta in ucrain, russ e tater de Crimea) l'è ona città de la Crimeja cont ona popolazion de 135.000 abitant. Incoeu l'è sòtta 'l controll de la Russia, ma l'Ucraina la reclama el controll del territori.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Jalta la se troeuva in de la Repubblega de Crimea, in sù la costa del Mar Negher. L'è traversada di fiumm Derekoj e Ucian-su.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Conferenza de Jalta

L'esistenza de Jalta l'è stada regordada per la prima volta in del XII secol de on esplorador arab, che l'ha cuntaa sù che l'era on port di Bizantin, indove che viveven soratutt di pescador. On bell moment el paes l'è entraa dent a l'imperi colonial genoves, e al temp l'eva cognossuu 'me Etalita o Galita. I Ottoman hann brancaa la Crimea in del 1475, e l'hann fada vegnì ona specie de statt mezz indipendent, sotta el regn de on khan: però inveci Jalta l'era dent al domini dirett di Turch, in del vilayet de Kefe (Feodosija).
In del 1783 gh'è rivaa i Russ, prima del rest de la penisola (ciappada depos la guerra 1787-1792).

Carlo Bossoli. Jalta, XIX secol

In del XIX secol Jalta l'è diventada on post indove i Russ andaven a fà i vacanz: tra i gent che gh'è andaa a troeuvom Tolstoj e Čechov. El zar Lissander II el gh'aveva la soa villa lì arent, a Livadija.

La cèsa catòlica de Jalta

Ma Jalta l'è vegnuda famosa e importanta in tutt el mond perchè l'è staa lilinscì che in del 1945 s'hinn incontraa Winston Churchill, Franklin Delano Roosevelt e Josif Stalin per parlà de come la saria dovuda vess l'Europa dopo la fin de la II Guerra Mondial; per on quaivun, l'è staa lì che l'è scominciada la Guerra Freggia.

A Jalta l'è anca mort el Palmiro Togliatti (21 agost del 1964), capp del Partii Comunista Italian.

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]