Ipòtesi dal cuntínü
| Quest articol chì l'è assee ben faa |
| Artícuj relazziunaa a Matemàtega |
| Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada. |
El Georg Cantor, metend in piaza la teuria assiumatega di cungiunt, el definiss i cardinaj di cungiunt infinii, che 'l ciama alura nümer trasfinii, in del fin de cumparà i diferent infinii. A misüra de la furmaziun de la sua teuria, el riva a cumparà i cardinaj de
, che 'l curespund al cüntàbil, e de
, che 'l curespund al cuntinü. Inscì, a travers de la sua ipotesi sül cuntinü, el Cantor el «gerarchiza» quest diferent transfinii, però, rivandu minga a demustrà la sua ipotesi. El cuventarà specià el 1960 per savè che la fa part di prupusiziun indecidibel de la teuria di cungiunt. Mustrandu d’altra manera l'impurtanza che i matematich ghe veden, questa ipotesi la figüra in scima a la lista di 23 prublema de Hilbert.
Cuntegnüü |
Definiziun de l'ipotesi del cuntinü [Mudifega]
Se 'l definiss
(alef zeru) cume 'l cardinal de
. El sia
el cardinal de
nutaa üsüalament
.
El sia
el püssee petit cardinal stregiament süperiur a
, l'ipotesi del cuntinü la deciara che
. In d'alter termin, quest chì el significa che l'esist minga di cungiunt infinii dai quaj el cardinal l'è stregiament cumpres intra el cardinal de
e quel de
. Se passa dunca dal cüntabil (u discret), al cuntínü, fasendu noma un sbaalz.
Indecidibilitaa de l'ipotesi del cuntínü [Mudifega]
El lavurà del Gödel [Mudifega]
El Kurt Gödel l'ha mustraa in del 1938 che giuntà l'ipòtesi del cuntinü a la teuria di cungiunt, definida per esempi dai assioma de Zermelo-Fraenkel, al cambiava per nagot la cunsistenza da questa teuria, anca se se 'l giunta l'assioma da la scernida.
El laurá da Cohen [Mudifega]
Infin, el Paul Cohen a l'ha mustraa in del 1963 che l'ipotesi del cuntinü a l'era minga demustrabila in de la teuria di cungiunt basada süj assioma de Zermelo-Fraenkel. L’è dunca independenta da la teuría di cungjuunt.
Generalizaziun de l'ipotesi del cuntinü [Mudifega]
L'ipotesi generalizada del cuntinü la deciara che a l'esist minga di cungiunt daj quaj el cardinal a l'è stregiaeent cumpres intra
e
,
percurend i urdinaj e
vesend el cardinal del cungiunt dai part d'un cungiunt de cardinal
.
Se gh'avariss alura
: el ghe sariss nagot intra un cardinal e 'l cungiunt dai sò part, a manch de bigeziun. Anca questa ipotesi a l'è un indecidibil, segund i lavurà de Gödel e Cohen.