Guerra de le Do Röse

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lombard Occidental Quel articol qì l'è scrivud in Lombard, ortografia SL.


La rœsa rossa de la Cà dei Lancaster.
La rœsa bianca de la Cà dei York.

La Guerra de li Do Rœse l'è stada una bataia dinastega per el tron ingles combatuda in tra el 1455 e el 1485 dai duu ram principai de la cà regnanta dei Piantajenets: York e Lancaster. Qella guerra qì l'è stada ciamada incì dejà qe li arme de fameia de li do cà i eran propi una rœsa bianca e una rœsa rossa.

La bega per la sucession[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'Eduard III (1312 - 1377) al g'ha vid ses s'ciets; quater de qests cont la so dessendenza i crean li radix per la guerra. I era:

  • Eduard de Woodstock (1330 - 1376), prencep del Galles, anca sì ciamad "el prencep niger". L'è andad al creador prima del pader;
  • Lionell d'Antwerp (1338 - 1368), duca de Clarence;
  • Joann de Gaunt (1340 - 1399), duca de Lancaster;
  • Edmund de Langley (1341 - 1402), duca de York.

Despœ de la mort del fradell plussee grand e del pader, el segond fiœl de Eduard de Woodstock, Ricard II d'Inghilterra, l'è diventad re ind el 1377 nomà a dex agn. L'è stad l'ultem rei de la cà dei Piantajenets. Ind el 1399 qest qì l'è stad detronizad dal s'ciet de Joann de Gaunt, qe l'è diventaa re a so vœlta cont el nom de Enreg IV. Dejà qe el tron l'era miga destinad a lu ma a Edmund, un dissendent de Lionell d'Anversa, i nassen qì li radix per la bega dinastega.

Enreg V[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

A la mort de l'Enreg IV al diventa re so fiœl, Enreg V (1387 - 1422). Cond una muvesta de furberia l'ha liberad l'Edmund, pretendent lejitem al tron metud in prejon dal pader; qest al ge portarà la simpatia de la jent, la so popolaritaa la sarà defait inatacabela. L'Enreg V al vegn definid adiritura dal William Shakespeare tant'me el sovran ideal.

Cont la mort de l'Enreg V al ciapa la corona l'Enreg VI (1421 - 1471), el so bagai de lu, ma un personaj debol fiss, malad e bon de far negota. El Ricard de York (1411 - 1462), dessendent de l'Eduard III da banda de popà e anc'pò de mama, al revendica el tron. Quand l'Enreg VI al taca a mostrar dei segn de malatia mentala, el Ricard de York al vegn nomenad protetor del regn, contra la volontaa dei Lancaster.

Eduard IV.

La stressa de la guerra[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La stressa l'è trada fœ ind el 1455: i Lancaster i fann borlar jo el Ricard de York cont la acusa de tradiment de la corona. El Ricard de York al reuniss un poo de compagn e al deciara guerra ai Lancaster. La guerra la passa a travers a plussee de una fas:

  • 1455 - 60: instalazion dei York (bataia de Sant Alban e Northampton). L'Enreg VI al vegn imprejonad ind la torr de Londra; al resta re ma el Ricard de York el desereda el s'ciet de l'Enreg VI, Eduard de Westminster e al se deciara so sucessor lejitem;
  • 1460 - 61: vendeta dei Lancaster (bataia de Wakefield). El Ricard de York al vegn coppad;
  • 1461 - 83: trionf dei York. El s'ciet del Ricard de York, Eduard de March (1442 - 1483), al diventa re cont el nom de "Eduard IV", despœ de haver-g trad jo l'Enreg VI. El regn de l'Eduard IV al durarà infina a la so mort.
  • 1483 - 85: pax dei Tudor. L'Eduard IV al g'haveva duu fiœi jovegn, Eduard e Ricard. El prim al diventa re cont el nom de Eduard V ind el 1483 ma Ricard de Gloucester (1452 - 1485), fradel de l'Eduard IV, al fa imprejonar ind la torr de Londra i duu bagai perqè el dix qe i eran duu bastards de la regina, donca miga i sucessor lejitem al tron. A so vœlta, al diventa re cont el nom de Ricard III.
Enreg VII.

Enreg Tudor[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Enreg Tudor (1457 - 1509), fiœl de un fradelaster de l'Enreg VI e de la Margareta Beaufort e donca dessendent de l'Eduard III, l'era riessud a scapar in França e a salvar-s da la cativeria dei York ind la bataia de Tewkesbury del 1471. Adess però, vest el regn tiranneg del Ricard III al revendega el tron. Al riva in Ingilterra cond un'armada picenina, ma grazia al tradiment de un para de jenerai del Ricard III al riess a vencer la bataia de Bosworth, indove el Ricard III al trœva la mort.

L'Enreg Tudor al se fa incoronar re cont el nom de Enreg VII e, per serrar su definitivament la bega, al se sposa cont l'Elisabeta de York, prima s'cieta de l'Eduard IV. Al sarà con lor duu qe el scumenzarà la dinastia dei Tudor.

Ligam de fœra[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:

In ingles: