Gnee Domizi Corbulon

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Gnee Domizi Corbulon (Cnæus Domitius Corbulo; 15-57) l'è staa on politich e general roman. L'è staa pader e fradèl de miee d'imperador.

Origin e carera[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Corbulon l'era el fioeu del Gnee Domizi Corbulon, on patrizi, e de la Vistilia. L'era donca parent de l'imperador Caligola perchè fradel natural de la soa ultima miee, la Milònia Cesònia, tôsa de la Vistilia. El gh'ha avuu el compit, duranta el regn de Tiberi e quèll de Caligola, de sorvejà la costruzion dij strad italian, che eren andaa in ruina. Quand che'l faseva 'sto lavorà chì l'è staa crudel, e l'imperador Claudi l'ha costringiuu a dà dij danee aj vittim.

I sò guerr e la mòrt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Poeu l'è diventaa legaa de la Germania Inferior, indove l'ha sconfigiuu i Caucc e i Fris, comandaa del Genàsch. Ma'l Claudi l'ha mandaa sul Ren per evità che l'andass dree a conquistà. Chì, el Corbulon l'ha faa sù duu canaj tra la Mosa e'l Ren.
El noeuv imperador, Neron, l'ha mandaa a fà la guèra contra i Part, in Asia. El Corbulon l'ha tacaa el re Vologas I e l'ha ciapaa i citaa de Artaxata e Tigranocerta. Poeu l'ha faa diventà el Tigran V noeuv re d'Arménia e cont el sò successor, Tiridaa I, l'ha faa ona pas tra Roma e quèst regn Asiatich.
Ma i sò success l'aveven renduu popular davant'aj soldaa, e donca el Neron el gh'aveva pagura che voress diventà imperador (anca se quèsta l'era minga l'intenzion del Corbulon). Donca, dòpo che l'era stada tirada giò la congiura del Armi Vincian, el Neron l'ha ciamaa in Grèsa el Corbulon, che quand l'ha savuu che se voreva fàll foeura, s'è suicidaa. La tôsa soa e de la Cassia Longina, Domizia Longina, l'è diventada la prima miee de l'imperador Domizian.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]