Giazz

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On blocch de giazz in Islanda (la terra del giazz).

El giazz (variant locali: giasc, giascia) l'è 'l nomm che la gh'ha l'aqua in de l'istatt soled: a l'è on soled cristallin tasparent. L'istessa parolla cristall la vegn d'ona parolla greca che la voeur dì proppi giazz.
A pression atmosferega standard (101 325 Pa), la transizion in tra l'aqua liqueda e 'l giazz la gh'è a 0° C.

A causa del fenomen de sorafusion, l'aqua la pò restà a l'istatt liqued anca sotta i 0°C; inoltra el giazz el pò formàss anca a temperadur superior ai 0°C con pression superior a quella normal e, anca al contrari, restà a l'istatt liqued o gassos fina a -30°C, con pression pussee bass. A gh'è 14 fas soled de l'aqua diferent, ma la pussee comuna l'è la Ih, che l'è l'unega presenta in la biosfera, foeura che 'na percentual piscinina de Ic rentrazzabela in de l'alta atmosfera. I vari fas del giazz formaa a pression diferent de quella normal a gh'hann ona strutura cristallina diferenta de quella del giazz comun.

La scenza che la studia el giazz e i sò lavorà compagn (per esempi i vedrett) la se ciama glaciologia.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nomm giazz el vegn del latin glacĕum, e l'è doperaa in squasi tutt el mond romanz (frances glace, ocitan e forlan glaç, romen gheată, italian ghiaccio, romancc glatsch). In alter zonn inveci se doperen paroll che vegnen del latin gelu: spagnoeu helo, catalan gel, portoghes gelo, galizian xeo. Anca in del sud de l'Italia l'è spantegada quella manera chì de parlà[1].
In di lengov germanegh se partiss de la parolla *isaz (ingles ice, todesch Eis e via inscì), che la gh'ha daa anca el nomm a l'Islanda, che la voeur proppi dì "la terra del giazz" (Ísland).

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Navig AIS, carta numer 381

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]