Gallaraa

De Wikipedia
(Rimandad de Galaraa)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Gallarate
Comun
Gallarate - Bandera Gallarate - Stema
Gallarate - Sœmeanza
Gallarate - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Gallarate
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Varese
Capolœg Gallarate
Lengue ofiçai lèngua italiana
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°39′53.64″N 8°47′29.04″E / 45.6649°N 8.7914°E45.6649; 8.7914
OSM 45595
Voltituden 238 m s.l.m
Superfix 20,98 km²
Abitants 52 811 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 2517.21 ab./km²
Confin Besnaa, Büsti Gràndi, Casoraa, Cavaria con Premezz, Cassan Magnagh, Arsagh, Cardan e Samaraa
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 0331
Codex postal 21013
Sigla autom. VA
Codex ISTAT 012070
Codex catastal D869
Sant protetor San Cristoforo
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Gallarate - Localizazion
Gallarate - Localizazion
Sit istituzional



Gallaraa (Gallarate in Italian; Galleratum in Latin) a l'è on comun de la Provincia de Vares, in la region de l'Alt Milanes, che 'l cunta 53 343 abitant (dato del des 2015 [1]).

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gallaraa se troeuva in del bass Varesòtt (zòna del Sever), in direzion de Busti Grand e de la Provincia de Milan, e l'è traversada de l'Arnetta e del torrent Riaa. El paes el gh'ha vari frazion ò rioni, ciamaa Arnaa, Cajell, Cassinetta, Scedraa, Crenna, Madònna in Campagna, Moriggia, Ronch e Sciarè.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

La facciada de la Gesa de San Peder

A gh'è tanti testimonianz archeològich che pòrten i origin del paes al II millenni prima de Crist, anca se la maggior part di repert hinn de natura celtiga, tanto che 'l somija che 'l nòmm de la città el vegna pròppi di Gai. Poeu, Gallaraa l'è stada sòtta la dominazion romana e la s'è trovada dent a la Gallia Cisalpina.

Duranta el Medioev l'era in del Contad del Sever e, quand che l'Otton Viscont l'ha traa giò Castell Sever (1287), l'è diventada la capital de la region. De questa condizion noeuva l'ha ciappaa ona mòtta de profitt, e l'è vegnuda on ricch center commercial, anca per tutta l'età di Sfòrza.

L'absid de la gesa de San Peder

Duranta i dominazion francesa e spagnoeula Gallaraa l'è stada feud de vari famili (Bentivoglio, Caracciolo, Pallavicino, Altemps, Visconti e Castelbarco), ma l'è restada semper vun di center pussee important de l'Alt Milanes, tanto che l'è stada anca capploeugh de voeuna di provincc de la Lombardia austriaca, anca se per domà on period brev (1786-1787). Con l'Unità d'Italia l'è entrada in la Provincia de Milan.

Successivament, l'ha vist la nassida de l'industria. L'è diventada città in del 1860.
In del 1926, con la nassida de la Provincia de Vares, Gallaraa l'ha perduu ona part del sò circondari, spartii tra la Provincia de Milan e quella noeuva. Inoltra l'ha perduu el sò ròl important politicament per l'abolizion di circondari e di sòttaprefettur. Semper in del 1926 hinn staa unii a Gallaraa i comun de Crenna e Cajell.

Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer di abitant del comun de Gallaraa l'è mustraa in de la tablea chi desutta:



Abitant censid



De vedè[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ges[Modifega | modifica 'l sorgent]

La gesa de Santa Maria Assunta
  • Gesa de San Peder, de origin romaniga
  • Basiliga de Santa Maria
  • Gesa de Sant'Antòni Abaa
  • Gesa de San Zenon
  • Gesa de San Ròcch
  • Gesa de San Cels

Natura[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gallaraa l'è on comun de Parch del Tisin, fiumm che 'l scorr a pòcch chilòmeter a òvest del center abitaa. Arent a Cajell hinn dree a fà sù el Center Parch de la Cassina Mont Divis.
Inoltra a troeuvom la Boschina de Crenna, area boschiva de interess botanich e ambiental, a nòrd-est de la città. Ma el polmon verd de la città l'è 'l Parch Bassett, situaa tra el center comunal e Ronch.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La soa posizion, che le lega ai center de Vares e Milan, l'ha renduda principalment on sitt industrial. Al princippi el settor principal l'era quell tessil, ma adess l'attività l'è entrada in d'on period de crisi fess fòrt.

Quand che l'economia italiana la s'è convertida al terziari, Gallaraa l'ha ciappaa l'occasion che la portava l'areopòrt de la Malpensa, cont el diventà on pont commercial de importanza cressent. La città l'è dree a potenzià i pròppi infrastuttur e la se propònn come bas logistiga: a Gallaraa se troeuven i offizi de vari compagnii aerei e de multinazional.

Di occasion noeuv per l'economia gallaratesa e de l'area de Malpensa hinn spettaa dòpo l'assegnazion de l'Expo 2015 a Milan.


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.