Filamènt (botànica)

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Antéra e filamènt de 'n fiùr de Hyppeastrum
Schéma de 'na antéra en sesiù trasversàla. 1: Filamènt; 2: Téca; 3: Conetìf (i vas cundutùr en rós); 4: Sach pulìnich (ciamàt apò sporàngio).

En botànica, se ghe dà nòm de filamènt a la part bazàl e stéril de 'n stam. De sòlet el g'ha fùrma filamentùza e 'l té sö la antéra. El càmbia fés de fùrma e dimensiù a segónda de la famìa: el pöl véser laminàr, compagne che 'n sèrte famìe primitìve (per ezèmpe le Degeneriaceae), véser spartìt (per ezèmpe en sèrte sèéci del zèner Allium) o ìga dele apendìs de fùrma vària. El filamènt el prezènte en masöl fibrovascolàr sö töta la longhèsa, con entùren el parènchima e cuarciàt zó de fìbra epidèrmica. Semài che 'ndèn stam el filamènt l'è cürt cürt o adiritüra 'l mànca del töt, alùra se dìs che l'antéra l'è sèsil.

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Gola, G., Negri, G. e Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2da. edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p.
  • Font Quer, P. 1953. Diccionario de Botánica. Barcelona, Labor.
  • Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8va. edición. Omega, Barcelona, 1088 p.