El Silmarillion

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Silmarillion (The Silmarillion) l'è on liber del scritor e filologh ingles John Ronald Reuel Tolkien, publicaa in del 1977 dopo de la soa mort del fioeu Christopher, el curador de tutta l'opera postuma del pader.
Anca se l'è staa publicaa dopo la mort, a l'è probabilment el liber che l'è staa scrivuu prima (l'ha taccaa a scrivel in del 1917). El gh'ha minga la forma del romanz, ma el voeur vess compagn d'on corpus de leggend de on'età ben pussee antiga respett ai aveniment del Scior di Anei e del Hobbit, e che però spieghen tanti robb de quei che hinn sucess dopo.
Per scriv quell lavorà chì, Tolkien l'ha ciappad ispirazion di poema medievai, de la mitologia greca e anca de la Bibbia.

Composizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El liber a l'è spartii su in cinch part diferent.

  • Ainulindalë
  • Valaquenta
  • Quenta Silmarillion
  • Akallabêth
  • I Anei del podè e la Terza Età

El liber pussee longh a l'è 'l Quenta Silmarillion, che 'l ghe da anca el nomm a tutta l'overa.

Ainulindalë[Modifega | modifica 'l sorgent]

Valaquenta[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quenta Silmarillion[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Valar seguten la soa guerra contra Melkor, e intant finissen l'ordinament del Mond. Vegnen separaa i mar, portada la Lus in del mond e faa su i piant de tutt i speci. Ma menter i Valar hinn dree a fà ona festa, Melkor el se scond in del nord de la Terra de Mezz e 'l mett in pee la fortezza de Utumno e 'l tra giò i dò lampad de la Lus che i Valar aveven faa su. Per via de l'atacch de Melkor, i Valar se sposten de la Terra de Mezz a l continet de Aman, al de là del gran Mar che i Elf poeu hann ciamaa Ekkaia. In del paes de Aman i Valar fonden el sò regn, che l'è ciamaa Valinor, e fann su la soa città, ciamada Valmar. Lilinscì la Yavanna la mett in pee i Duu Alber, che sostituissen i dò lampad de la Terra de Mezz in del dà la Lus.
Intant la se prepara la nassida di Elf (i Primm Fioeu de Ilúvatar) e di Omen (i Fioeu Cadett) in de la Terra de Mezz. Aulë però l'ha preparaa de scondon ona razza noeuva, quella di Nan; Ilúvatar el descovriss el sò progett e 'l ghe ordena de fài nass adoma dopo la vegnuda di Elf, e inscì el sarà. La miee de Aulë, preocupada per la sort di piant, l'otegna che 'l nassa el scepp di Pastor di Alber.
Finalment, dopo agn e agn e agn, i Elf se desseden in de la Terra de Mezz, a Cuiviénen. Prima però che i Valar poden rivà in de lor e fàss vedè, Melkor l'è staa bon de fànn presonee on quaivun; de 'sti pover malnatt, per via de tortur e striozz, el trarà foeura la razza di Orch, la soa perversion pussee granda. E intant, Melkor el prepara el sò esercit de Balrog e 'l fa su on'altra fortezza, Angband, sotta el comand del Sauron.

Akallabêth[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dopo de la fin de la Guerra de l'Ira, i Valar hann deciduu de dàggh on premi ai Omen che aveven semper combattuu contra Morgoth: per 'sta reson, hann faa nass ona granda isola in del mezz del Mar, miga lontan de quella de Tol Eressëa (abitada di Elf che eren tornaa in de l'Ocident). La se ciamava Númenor, e lì avarien vivuu per semper, in gioia e richezza, mejor de tucc i Omen de la Terra de Mezz. El sò primm re l'è staa Elros, che l'aveva scernii de vegnì on Omm, intant che 'l sò fradell Elrond inveci l'aveva preferii vess on Elf.
I Omen de Númenor gh'hann la grazzia de podè viv tre voeult pussee respett ai alter omen: Elros, adiritura, el moeur a 500 agn. L'isola indove viven a l'è bellissima, e lor hinn savi e bei: hinn amis di Elf (di quai cognossen i lengov) e cognossen l'art de la navigazion.
Ma col passà del temp, anca el coeur di Númenórean el vegn quattaa de ona quai ombria. Per esempi, tacchen a domandàss perchè gh'hann de morì, e scomincen a cred che 'l sia minga giust. Inoltra, podeven minga andà a Valinor, e quell chì l'era on mestee che je impieniva de tristezza, anca se eren vegnuu i Omen pù possent de la Terra de Mezz.
Inscì l'è cressuu l'orgoeuj e la voeuja de sfidà i regol che gh'aveven daa i Valar. E on bell moment i sò re hann desmettuu de 'vèggh di nomm elfegh e hann cominciaa a fàss ciamà domà cont on nomm in de la lengua di Omen (foeura che on quaidun, fedee ai Elf e ai Valar).
Intrattant, Sauron l'era vegnuu el noeuv Scior Iscur, e l'era dree a portà la soa ombria in su la Terra de Mezz; el re de Númenor Ar-Pharazôn alora l'ha deciduu de combattel, e l'è rivaa in su la Terra de Mezz cont ona granda armada. E Sauron el s'è renduu e l'è staa faa presonee e portaa a Númenor: lilinscì l'ha doperaa tutt i sò art de seduzion e l'è riessii a deventà vun di confindent del re. Sauron l'ha spingiuu Ar-Pharazôn a lassà stà i Valar e taccà a adorà Melkor, e poeu l'ha esortaa a moeuv guerra contra i Valar. Ar-Pharazôn, semper pussee superb, l'ha scoltaa i paroll de Sauron e l'ha preparaa ona granda flotta e l'è partii per l'Ovest. Alora i Valar hann ceduu per on moment el governa de la Terra a Ilúvatar. L'ira de Ilúvatar l'è stada granda e possenta: Ar-Pharazôn e i tucc i sò soldaa hinn staa soteraa de ona gran massa de prej, impresonaa per l'eternità; Númenor inveci l'è stada trada giò del Mar e l'è sparida per semper; el mond a l'è vegnuu redond, e nissun l'ha mai pù vedè Valinor coi sò oeugg. Domà i Elf, col seghità ona strada ben precisa, avarien poduu giontà i Terr Beatt.
A bon cunt, minga tucc i Númenórean gh'eren andaa adree a la superbia de Ar-Pharazôn; Elendil e i sò gent, i amis di Elf, hinn scappaa via del disaster, e hinn rivaa in su la Terra de Mezz, acolt di Elf. Lilinscì hann faa su di noeuv regn di Omen, che gh'avarissen avuu on gran destin. Ma Númenor l'era sparida per semper, e de quell moment la saria stada ciamada '"la Crodada" (Akallabêth in de la lengua di Omen, Atalantë in quella di Elf). E Sauron l'era riessii a soraviv, e l'era tornaa a Mordor per portà de l'alter maa in su la Terra.

I Anei del Poder e la Terza Età[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol El Scior di Anei.

Sauron, scappaa via dopo de la sconfitta del sò padron, el se scond in de la Terra de Mezz per vess nò processaa di Valar. In 'sta manera, anca se in d'on primm moment el s'era pentii del maa che l'aveva faa, l'è tornaa gramm e cativ.
Donca l'ha sconduu la soa identità e l'è andaa arent i Elf de l'Eregion (faber de gran talent, compagn de tucc i Noldor) cont el nomm de "Annatar" (el scior di regai) e 'l gh'ha propost de fà su di Anei possent, per fà vegnì el mond anmò pussee bell de quell che l'era in quell moment. Sauron de fatt l'era on bravo faber anca lù, già che l'era staa on Maiar de Aulë. Ma intant che i Elf eren dree a fà su trii anei, Sauron l'ha faa su el sò Unegh Anell, bon de dominà tucc i alter. I Elf se n'hinn incorgiuu subet, e hann desmettuu de doperà i sò. Alora Sauron l'ha faa s'cioppà ona noeuva guerra, e l'ha portaa ruvina in de l'Eregion, col coppà anca el sò re, Celebrimbor. Inoltra el fa su sett Anei per i Nan e noeuv per i Omen: i noeuv re di Omen che le doperen, finissen per vegnì s'ciav del podè de Sauron, col deventà compagn de fantasma, i Úlairi (fantasma de l'Anell; in del lenguagg de Mordor: Nazgûl).
Despoeu de tant alter aveniment (compagn de quei cuntaa su in de l'Akallabêth) i Omen scampaa al disaster de Númenor e i Elf s'hinn leaa on'altra volta, e hann portaa la guerra fin dent in cà de Sauron, in de la Terra de Mordor. Chì hann assediaa per sett agn la soa Torr, e a la fin Sauron l'è sortii foeura cont el sò Anell in did e l'è riessii a coppà el re di Omen Elendil e quell di Elf Gil-Galad. Ma vun di fioeu de Elendil, Isildur, el gh'ha tajaa el did con su l'Anell, e inscì Sauron l'ha perduu tutt el sò poder e l'è sparii del mond. Inscì l'è finida la Segonda Età.
Isildur l'ha tegnuu l'Anell, inveci de buttàll dent al volcan indè che l'era staa faa su, e quella chì l'è stada la soa ruvina. A l'è mort in d'ona imboscada e l'Anell l'è borlaa dent al fiumm Anduin, indove l'è staa pù trovaa per agn. Intant, i regn di Omen de Gondor (a sud) e de Anor (a nord) viveven in pas, o quasi; inveci i Elf segutaven de maneman a 'ndà via de la Terra de Mezz e a 'ndà ai Port Gris, per tornà a Valinor.
Intant, i regn di Omen viven moment de gloria e de decadenza: el regn de Anor el scompariss per via di atacch del nord, a Gondor inveci la ligna del re la finiss. I eredi del regn de Anor viven 'me vagabond per i terr del nord, col combatt i forz del maa e col viv quasi compagn d'on grupp de bandii, che però trovaven refusg a Imladris, la cà de Elrond. Ma intant ch'eren dree a suced quei robb chì, la podenza de Mordor la tornava a fàss sentì, anca se de Sauron se saveva gnamò on bell negott. Ma i sò serv, i Nazgûl, hann cominciaa a combatt contra i regn di Omen e a portàggh via terren: hann conquistaa la città de Minas Ithil e l'hann faa vegnì Minas Morgul; e l'è staa lì che l'è mort l'ultem re de Gondor, tra tortur e torment. Gondor, de quell moment, l'è staa governaa de ona dinastia de sovrintendent.

On bell moment, Sauron a l'è tornaa in su la Terra de Mezz e l'ha faa su 'na fortezza in del sud del Gran Bosch Verd, che de quell moment lì el s'è ciamaa Bosch Fosch. Ma gnanca i Savi, in d'on primm temp, aveven capii che l'era proppi lù, e le ciamaven domà el Strion. E l'è staa lì che de l'altra banda del Mar hinn rivaa cinch personagg misterios, ciamaa Istari: la soa mission l'era quella de vigilà in su la Terra de Mezz e dàggh ona man per combatt el Maa. I pussee important a eren Olórin e Curumo, cognossuu anca 'me Mithrandir/Gandalf e Curunír/Saruman (in Sindarin e in de la lengua di Omen). Quei lor, insemma ai princip pussee important di Elf (per esempi Galadriel, Círdan e Elrond), eren i member del Consili Bianch. A la fin, Mithrandir l'è riessii a capì che quell Strion a l'era proppi Sauron, e l'ha capii anca che l'era dree a cercà tucc i Anei ch'eren restaa conservaa: anca el Sò anell, l'Unegh. Ma Curunír l'ha ditt che l'era impossibel trovà l'Anell, perchè el s'era perduu e probabilment a l'era finii in del Mar. Ma el diseva inscì perchè voreva ciappàll e doperàll, senza dìll ai alter member del Concili.
Ma l'Anell l'era staa giamò trovaa de vun di gent che stava arent al Fiumm Anduin, che l'aveva portaa dent ai Montagn de Nebbia. Lì on dì l'aveva perduu, e per on cas l'era finii in man a on Periannath (on Hobbit). Nissun però l'aveva capii o sospettaa, foeura che Mithrandir. Intant, el Bianch Consili l'ha scasciaa via Sauron del Bosch Fosch, ma tropp tardi. El dann a l'era faa, e ormai Sauron l'era quasi pront per scomincià ona guerra noeuva. L'è tornaa a Mordor e l'ha scominciaa a preparà i sò armad.
De la guerra che l'è vegnuda foeura se sann tanti robb: per esempi, che l'ultem erede de Isildur, Aragorn, l'ha ciappaa anmò la spada che l'aveva tajaa el did a Sauron e l'ha salvaa i regn de Rohan (atacaa de Curunír, che l'era vegnuu leaa de Sauron) e de Gondor; e soratutt che l'hobbit Frodo Baggins l'è riessii a rivà a Mordor insemma al sò servitor e buttà l'Anell de Sauron dent al foeugh che l'aveva forgiaa. In 'sta manera, el poder de Sauron l'è crodaa del tutt, e lù l'è sparii del mond on'altra voeulta, compagn d'on fantasma senza corp.
E ormai el mond a l'era cambiaa, e l'era finida l'età di Elf, per lassà spazzi a quella di Omen: per 'sta reson, i ultem di Noldor e Mithrandir hann ciappaa ona nav e hinn tornaa a l'Ovest. Inscì l'è finida l'età di stori e di leggend e s'è rivaa a la nostra età.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]