Dialett legnanes

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El dialett legnanes l'è ona variant del Lombard occidental, parlaa a Legnan (Provincia de Milan) e in d'on quai paes lì arent.
Insema al dialett bustocch el forma on brocch de l'Insubrigh, l'inscì ciamaa grupp bustocch-legnanes. Insomma, l'è voeuna di parlad che porten el Milanes a vegnì Varesott.
El Legnanes el gh'ha 'vuu ona quai fama dopo che 'l Felice Musazzi l'ha faa sù la compagnia teatral di I Legnanesi, che fann on teater dialettal in gir per tutta l'Italia.

Caratteristigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Compagn del dialett bustocch, el Legnanes el conserva i vocai aton a la fin di paroll, anca se on poo meno de la parlada de Bust:

milanes legnanes bustocch
tècc téccio/técc téccio
dur dur duo
odor odor odoi
addoss addoss addosso
brasc brasc brascio
oeuv oeu oeuvo

Inoltra troeuvom:

  • In la III coniugazion i verbi tegnen ona I final:
    • mil. monsg = leg. mongi.
  • Al contrari del Bustocch (e compagn del Milanes), la O in posizion nasal la se pronuncia [u] e minga [o]:
    • leg. mongi ['mund͡ʒi] = bus. mongi ['mond͡ʒi]
  • Despess la terminazion milanesa -on la vegn -om.
    • mil. canzon = leg. canzom [ka'nsum] = bus. canzon [ka'nsoŋ]
  • I E atonigh vegnen di A:
    • mil. per = leg. par.
    • mil. lader = leg. ladar.
  • In la II coniugazion la /e/ final l'è pronunciada streggia e minga averta.
    • mil. vedè = leg. vidé.

I verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb vess[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì som, tì te seet, lù a l'è, numm a semm, violtar sii, lor hinn.
  • Indicativ imperfett: mì sevo, tì te sevi, lù l'era, numm sevom, violtar sevi, lor i evan.
  • Indicativ futur: mì saroo, tì te sareet, lù el sarà, numm saremm, violtar sarii, lor i sarann.
  • Congiuntiv present: che mì sia, che tì te sia, che lù el sia, che numm siom, che violtar siov, che lor i sian.
  • Congiuntiv imperfett: che mì fusso, che tì te fussi, che lù el fuss/fudess, che numm fussom, che violtar fussi, che lor i fussan.
  • Condizional present: mì saria/sarisso, tì te sari a/sarissi, lù el saria/sariss, numm sariom/sarissom, violtar sarissi, lor i sarian/sarissan.
  • Infinii present: vess
  • Participi passaa: staa, stada.

Verb avèggh[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì gh'hoo, tì te gh'heet, lù el gh'ha, numm gh'emm, violtar gh'avii, lor i gh'hann.
  • Indicativ imperfett: mì gh'evo, tì te gh'evi, lù el gh'eva, numm gh'evom, violtar gh'evi, lor i gh'evan.
  • Indicativ futur: mì gh'avaroo, tì te gh'avareet, lù el gh'avarà, numm gh'avaremm, violtar gh'avarii, lor i gh'avarann.
  • Congiuntiv present: che mì gh'abbia, che tì te gh'abbia, che lù el gh'abbia, che numm gh'abbiom, che violtar gh'avii, che lor i gh'abbian.
  • Congiuntiv imperfett: che mì avesso, che tì te gh'avessi, che lù el gh'avess, che numm gh'avessom, che violtar gh'avissi, che lor i gh'avessan.
  • Condizional present: mì gh'avaria/avarisso, tì te gh'avaria/avarissi, lù el gh'avaria/avariss, numm gh'avariom/avarissom, violtar gh'avarissi, lor gh'avarian/avarissan.
  • Infinii present: avéggh.
  • Participi passaa: (a)vuu/(a)vuda.

I coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì salto, tì te salti, lù el salta, numm saltom, violtar saltii, lor i saltan.
  • Indicativ imperfett: mì saltavo, tì te saltavi, lù el saltava, numm saltavom, violtar saltavi, lor i saltavan.
  • Indicativ futur: mì saltaroo, tì te saltareet, lù el saltarà, numm saltaremm, violtar saltarii, lor i saltarann.
  • Congiuntiv present: che mì salta, che tì te salta, che lù el salta, che numm saltom, che violtar saltii, che lor i saltan.
  • Congiuntiv imperfett: che mì saltasso, che tì te saltassi, che lù el saltass, che numm saltassom, che violtar saltassi, che lor i saltassan.
  • Condizional present: mì saltarisso, tì te saltarissi, lù el saltariss, numm saltarissom, violtar saltarissov, lor i saltarissan.
  • Infinii present: saltà.
  • Participi passaa: saltaa/saltada.

II coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì vedo, tì te vedi, lù el ved, numm vedom, violtar vidii, lor i vedan.
  • Indicativ imperfett: mì videvo, tì te videvi, lù el videva, numm videvom, violtar videvi, lor i videvan.
  • Indicativ futur: mì vidaroo, tì te vidareet, lù el vidarà, numm vidaremm, violtar vidarii, lor i vidarann.
  • Congiuntiv present: che mì veda, che tì te veda, che lù el veda, che numm vedom, che violtar vidii, che lor i vedan.
  • Congiuntiv imperfett: che mì videsso, che tì te videssi, che lù el videss, che numm videssom, che violtar videssi, che lor i videssan.
  • Condizional present: mì vidarisso, tì te vidarissi, lù el vidariss, numm vidarissom, violtar vidarissi, lor i vidarissan.
  • Infinii present: vidé.
  • Participi passaa: visto.

III coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì dervo, tì te dervi, lù el dervi, numm dervom, violtar dervii, lor i dervan.
  • Indicativ imperfett: mì dervevo, tì te dervevi, lù el derveva, numm dervevom, violtar dervevi, lor i dervevan.
  • Indicativ futur: mì dervaroo, tì te dervareet, lù el dervarà, numm dervaremm, violtar dervarii, lor i dervarann.
  • Congiuntiv present: che mì derva, che tì te derva, che lù el derva, che numm dervom, che violtar dervii, che lor i dervan.
  • Congiuntiv imperfett: che mì dervisso, che tì te dervissi, che lù el derviss, che numm dervissom, che violtar devissi, che lor i dervissan.
  • Condizional present: mì dervarisso, tì te dervarissi, lù el dervarissi, numm dervarissom, violtar dervarissi, lor i dervarissan.
  • Infinii present: dervi.
  • Participi passaa: dervuu.

IV coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mì sento, tì te senti, lù el senta, numm sentom, violtar sentii, lor i sentan.
  • Indicativ imperfett: mì sentivo, tì te sentivi, lù el sentiva, numm sentivom, violtar sentivi, lor i sentivan.
  • Indicativ futur: mì sentaroo, tì te sentareet, lù el sentarà, numm sentaremm, violtar sentarii, lor i sentarann.
  • Congiuntiv present: che mì senta, che tì te senta, che lù el senta, che numm sentom, che violtar sentii, che lor i sentan.
  • Congiuntiv imperfett: che mì sentisso, che tì te sentissi, che lù el sentiss, che numm sentissom, che violtar sentissi, che lor i sentissan.
  • Condizional present: mì sentarisso, tì te sentarissi, lù el sentariss, numm sentarissom, violtar sentarissi, lor i sentarissan.
  • Infinii present: sentì
  • Participi passaa: sentuu.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Dizionario legnanese, a cura de Giorgio D'Ilario, ed. Famiglia Legnanese, Legnan, 2003.
  • Elio Masetti, UL VANGÉLI DA SAN MARCU in dialètu legnanēs. Centro Stampa Olgiati - Legnan: genar 2009.
  • Elio Masetti, LA GRAMMATICA del DIALETTO di LEGNANO e dei Comuni limitrofi. Azienda grafica Ed.Modulimpianti - Gresciagh (MI): lui 2009.
  • Elio Masetti, 430 Note su PINOCCHIO illustrato e tradotto in DIALETTO LEGNANESE. Gizeta - Seriaa (BG): ottober 2012 prima Edizione.
  • Elio Masetti. 430 Note su Pinocchio illustrato e tradotto in dialetto legnanese. Gizeta - Seriaa (BG): november 2012 seconda Edizione.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]