Dialett trentin

De Wikipedia
(Rimandad de Dialet trentin)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Trentin l'è on dialett del Nord Italia, parlaa a Trent e in de la banda oriental de la soa provincia.
La soa posizion lenguistega l'è minga tant ciara, e despess con 'sto nomm se voeur indicà pussee d'ona robba. Gh'è chi che dis che l'è on dialett venet, alter che dis che l'è on dialett lombard. Probabilment a l'è on dialett de transizion tra i dò lengov, cont influenz fort de tucc dò e anca del Ladin (che in Trentin l'è parlaa in de la Val de Non, in de la Val de Sol e in de la Val de Fassa).

I verb a Trent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb vess[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: mi son, ti te sei, lu l'è, noi sen/sem/semo, voi sé, lori i è.
  • Indicativ imperfett: mi ero, ti t'eri, lu l'era, noi èren, voi ère, lori i era.
  • Indicativ futur: mi sarò, ti te sarai, lu el sarà, noi sarén, voi saré, lori i sarà.
  • Congiuntiv present: che mi sia, che ti te sia, che lu el sia, che noi sente, che voi seghe, che lori i sia.
  • Congiuntiv imperfett: che mi fussa, che ti te fussi, che lu el fussa, che noi fussen, che voi fusse, che lori i fussa.
  • Condizional present: che mi saria, che ti te saresti, che lu el saria, che noi saressen, che voi saresti, che lori i saria.
  • Infinii present: esser.
  • Particippi passaa: stà.

Verb avèggh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb stà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb andà[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb vorè[Modifega | modifica 'l sorgent]

I coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

II coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

III coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

IV coniugazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona novella del Boccasc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 633

Dialett de Arco[Modifega | modifica 'l sorgent]

Digo donca che al temp del prim re de Zipro, quando Gotifrè Buliom l'aea ciapà la Tera Santa, 'na gran siora de Franza la è nàa vestìa de pelegrim al Sepolcro; e pò, tornàa endrìo, e vegnùa a Zipro, de la zent da forca i ghe n'ha fat de tute le sort. 'Sta poera siora no la se podea dar paze de 'sta cossa, e l'ha pensà bem de nar dal re per farse far resom; ma qualchedum el g'ha dit che 'l re l'era 'n om cossì da gnent, ch'enveze de fat giustizia ai altri, no 'l la fea gnanca per lù; cossichè tuti quei che la gh'aea con lù, i se divertiva a farghe 'n mucc de dispeti. 'Sta siora, quando la sente 'sta cossa e che no la se podea pù vendicar, la se pensa 'mò, per consolarse 'n poch del sò dispiazer, de darghe 'na sponzùa a 'sto re. La va donca da lù tuta pianzend e la ghe dis: "Sior, mi no vegno da vù perchè me feghe giustizia de tut quel che i m'ha fat; ma ve prego enveze d'ensegnarme come voi fè a aer pazienza de quel che ve fa a vù. Perchè cossì emparando possa aer pazienza de quel che i me fa a mi. Se mi podess arivar a far 'sta cossa, ve zuro che ve faria en gran regal, zachè gh'aè cossì bone spale".
El re, che l'era stà enfim alora en gran minciom, come um che se desmissia, l'ha scomenzià a vendicar sui fiochi el tort che i gh'aea fat a quela siora, e pò l'è deventà um che 'l castigheva a pù no poss tuti quei che i fea qualcossa contro l'onor de la sò corona.
Giovanni Papanti, I parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 633-635

Dialett de Baselga di Piné[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bisogna saver endoca che al tempo del prim re de Zipro, daspò che che Gotifrè de Buglin l'aveva ciapà la Tera Santa, 'na siora granda de Guascogna la è nada pelegrina al Santo Sepulcro; e quand che la è tornada e arivada al paes de Zipro, l'ha gatà dei bechi fotudi che i la g'ha desgraziada, e no digo altro. 'Sta roba g'ha fat 'n mal da no dir, ma negun la consolava. E la s'ha pensà de nar a limentarse dal re. Ma vargun g'ha dit che la faria 'n bus 'nte l'aqua, parchè l'era un om sì sgnech e sì pöch de bon, che no se 'n parla de farghela stagnar a chi ghe fess valghe fegura a 'n altro; ma l'era 'na faciona che i ghe podeva spudar adoss che no 'l se 'n varentava. E no 'l credereo, ma se vargun gh'eva valghe ghigna con chi che sia, i la bateva con elo e i ghe feva valghe despet. Quand che la femena la g'ha sentù 'sto tant, e l'ha bù vist che no gh'era vers de pagarse dei sò dani, gh'è vegnù 'n ment de provar, par consolarse, de nar a sgrognar 'sto muso de 'sto re. E la s'ha presentada piangiand e la g'ha bù dit: "Caro 'l mè sior, mi no vegno miga da ti parché te me faghi giustizia del mal che i me g'ha fat a mi; ma almanca fame 'l servizzi de dirme come fas a soportar quele che i te fa a ti, e cossita pödia soportar con pasienza 'l mal che i me g'ha fat a mi. Che se podess, voria zédertelo a ti che te sas portar sì ben".
El re, che sin a quel moment l'era stà 'na svessa e 'na lumaga, l'ha parest che 'l se desvegiassa; 'l g'ha scomenzà a farghela pagar salada a quei che gh'aveva fat mal a 'sta femena, e pò 'l g'ha metù sui bafi se vargun, dapò da quel dì, 'l provava demò a far finta de tocar con en dé la sò corona.
ibidem, pagg. 634-635

Dialett de Mezzolombardo[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dighi donca che ai tempi del prim re de Cipri, dopo che Goffredo de Buglion l'ha ciapà la Tera Santa, è sucess che 'na siora de Guascogna la è nada 'n pelegrinagio al Santo Sepolcro; e nel vegnir de ritorno, arivada 'n Cipri, la è stada da arcanti galioti vilanament 'ngiuriada. Sentendose essa ofesa da 'sta malagrazia rezevuda senza esser consolada da nessun, l'ha pensà de nar a cherelarse dal re; ma ghi è stà dit da calcun che la trarìa via 'l fià per nient, perchè l'era 'n om cossì vil e melens, che no solament no 'l feva giustizia per le ofese dei altri, ma che anzi 'l soportava vergognosament tute chele che i ghie feva a el; cossì che chei che ghi aveva colera con el, i se sfoghiava col farghie calche smach o vergogna. La dona, sentì chest, l'ha pers ogni speranza de poderse vendichiar, e per consolarse del sò dolor ghi è vegnù 'n ment de stuzzeghiar la poltronaria del re. E, nada davanti a el piangiand, la ghi ha dit: "Sior, mi no vegni mighia a la tò presenza, perchè speria vendeta de l'ingiuria che m'è stà fat, ma 'n sodisfazion de chela te preghi a 'nsegnarm come fas ti a soportar, come tuti i i me dis, chele che i te fa a ti, aciochè possa 'mparar da ti a comportar la mia con rassegnazion. Che Dio lo sa se te la doneria volintera, se podess farlo, savendo come ses bon de portarnen tante".
El re, che 'nfin alora l'era stà pegher e 'ncantà, come 'l se fuss desmissià för da 'n gran son, l'ha scominzià da l'ingiuria fata a 'sta dona, vendichiandola con gran rigor; e l'è deventà severissim con tuti chei da chel dì inanzi i avess ofendù l'onor de la sò corona.
ibidem, pagg. 638-639

Dialett de Rovereto[Modifega | modifica 'l sorgent]

Sapiè dunque che al temp del primo re de Zipro, dopo che Gotifredo de Buglion l'ha ciapà la Tera Santa, è sucess che 'na siora de Guascogna la è nàa a visitar el Santo Sepolcro; e de ritorno, arivàa 'n Cipro, la è stàa da alcuni berechini vergognosamente maltratàa. E nel sò dolor, trovandose senza conforto, l'ha pensà bem de parlar al re. Ma qualchedun g'ha dit che 'l saria fià trat via, perchè lù l'era 'n om così da poch e senza lena, che no miga no 'l fazea giustizia de le ofese che vegniva fat ai altri, ma anzi 'l soportava da vile quante a lù ghe n'avess fat de sporche. Cossichè ognun che gh'avea qualche grop entel stomegh, el lo sfogava col dirghen drio d'ogni color. La siora, sentendo quest, pers la speranza de poterse vendicar, per aver qualche consolazion nel sò dolor, l'ha stabilì de trar en fazza al re la sò vergognosa debolezza. E nàa davanti a lù co le lagrime ai oci, l'ha 'ncomincià cossì: "Caro sior, mi no me presento a ti ne la speranza che ti me vendichi l'ingiuria che m'è stà fat, no! Ma son vegnùa perchè, 'n sodisfazion de quela, ti te volessi 'nsegnarme come che te fai a sofrir (come tuti i me dis) che te vegn fat dai altri: afinchè, emparando da ti, possa soportar la mia con pazienza; la quale, se fuss bona, Dio lo sa quanto volentera l'adosserea a ti, che te sai soportare tante de grosse".
El re, ch'enfen alora l'era sempre stà lì 'ncantà come 'na marmota, sentendo quest, el s'ha desmissià fora: l'ha fat pagar el fio ma propi ben de l'ingiuria fata a 'sta siora e l'è deventà severo punitor de tuti quei che 'n avegnir i ardiss da verzer boca contro la sò corona.
ibidem, pag. 643-644

Dialett de Trent[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 645

Ve dirò donca che 'na volta gh'era, ai tempi del primo re de Zipro (dopo che Gisfredo de Buglion l'ha conquistà Terasanta), gh'era, digo, 'na siora de Guascogna che la è nada come 'na pelegrina al Santo Sepolcro. E nel tornar endrio, arivada a Zipro, l'ha trovà 'na torma de omeni malviventi che i l'ha ensolentida con ogni sort de vilanie. Ela, desolada per sifata aflizion, la pensava de nar a domandar giustizia al re. Ma tuti i ghe diseva che la perderia el temp per gnent, perchè quel re l'era 'n om cossì slenà e cossì da poch, che no 'l castigava le ingiurie dei altri e gnanca le soe; che anzi qualchedun sfogava i sò dispiazeri contro de el stess, che 'l soportava tut da mincion. A sentir 'ste robe la siora, vist de non poder vendicarse, l'ha pensà de voler provar a descantar fora quel re ensemenì. L'è nada pianzendo davanti a elo e la g'ha dit: "Mi no vegno a la tò presenza per domandar giustizia de l'ingiuria che i m'ha fat ma, per farmela soportar en paze, te prego ensegnarme come te fai a patir en chiete quele che i te fa a ti. Che mi, Dio sa come te le zederia volintera, a vederte cossì bon a tolerar!".
El re, fin alora pegro e 'nzochì, quasi che 'l se svejass da 'na bona dormida, l'ha scomenzà a vendicar su le giuste quela dona, e pó 'l s'è fat a perseguitar tuti quei che i 'nsultava a l'onor de la sò corona.
ibidem, pagg. 645-646

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Lionello Grof, Dizionario trentino-italiano, ed. G.B. Monduni, Trent, 1955.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]