Dialett ciavennasch

De Wikipedia
(Rimandaa da Dialet ciavenasch)
Va a: navegá, truvá
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scritt in milanes, ortografia classega.

El dialett ciavennasch l'è ona variant del Lombard occidental.

Cuntegnüü

Caratteristigh [Mudifega]

El Ciavennasch l'è 'l dialett parlaa in de la Val Ciavenna. De norma l'è unii insema al dialett valtellines in d'on sottagrupp de l'Insubrigh, ma gh'è di differenz tra i dò parlad.
Soratutt, el Ciavennasch, vista la posizion geografiga de la Val Ciavenna, l'è pussee simil al Comasch de quant le sia l'insema di dialett de la Valtellina, che gh'ha on fracch de influenz di parlad oriental. Inoltra, el Ciavennasch el gh'ha tant influenz anca del Romancc, grazie al contatt cont i dialett de la Val Bregaja e de la Val di Giust, i dò diramazion de la Val Ciavenna.

Proverbi ciavennasch [Mudifega]

Samolegh [Mudifega]

  • El prumm dì in l'ann el cress on sbadagg d'on gall.
  • La bona filandera de ginee la mett a lecc i tre predee.
  • Pifania, tutti el fest je boffa via.
  • Fregg in sginee, grass el granee.
  • A Sant Antoni, on'ora boni.
  • On diavol cascia l'oter.
  • ...
  • Fevree. fevrerett, curt e maladett.
  • El sbaglia anca el prevet sù la balaustra, sù l'oltee.
  • El Signor el vee brì a criandan, el vee a pagandan.
  • Bell fà, la polenta con la farina di olter!
  • Bravee de sgioven, dolor de vegg.
  • Chi gh'ha dolor, se je ten per lor.
  • Chi no bada al poco, el manda la cà a foeugh.
  • Chi pò, mazza la vacca e poeu anca el bò.
  • Cora che n'è brì ent, ne pò brì vignì foeu.
  • Col patì se ven a capì.
  • Col temp e la paja el maruda anca i menespoi.
  • De nocc tucc i gatt hinn negher.
  • Del pocch el ven el tant.
  • Foeuj, rais e fior, el cura tucc i dolor.
  • Marz a l'è fioeu de ona selvadocca: o che la pissa o che la fiocca.
  • Indove che n'è, ghe 'n vee.
  • L'aqua e 'l foeugh a sò loeugh.
  • L'è mej fài che comandài.
  • L'è mej on pollee deperlor che on palazz insemma.
  • L'è mej vignì ross pruma che dopo.
  • L'è mej vin cold che aqua freggia.
  • ...
  • El mes d'agost i nivol i cambien post.
  • San Lorenz, a cent a cent.
  • ...
  • L'è mej stà in del prumm dagn.
  • L'è mej tirù sù fioeu coi dencc che senza dencc.
  • Chi no la mizura, no la dura.
  • La mata zuppada, l'è pruma trovada.
  • Sant Andrea l'è on bon mercant de la nev.
  • La nev desembrina per trii mes se la trapigna.
  • La nev dicembrina per trii mes se la zappina.
  • Un che fa nient, à el laga fà nient.
  • El Dinadaa, ognun al sò figolaa.
  • El Dinadaa, el cress on didaa.
  • El noss Signor l'è nassuu d'inverno: chi gh'ha fioeu, ghe daga governo.
  • Passaa el Dinadaa, ogni veggia pò ballà.

Ciavenna [Mudifega]

  • Dì crescent, dì spongent.
  • Epifania, tutt i fest je porta via.
  • ...
  • San Vincenz la gran freggiura, a San Lorenz la gran caldura: vun e l'alter pocch el dura.

Villa de Ciavenna [Mudifega]

  • Trott d'asen e seren de gnadegh, pocch che i dura.
  • Tucc i asen i menen la cova, tucc i cojon i gh'hann de dì la soa.
  • La Pifania, tutti el fest la porta via.
  • In tucc i cà gh'è 'l sò battent: chi ghe l'ha mia de foeur ghe l'ha de dent.
  • San Mauro el va a le comandà, Sant Antoni el va la toeu, San Bas'cian el va a le pagà.
  • El Signor el da el fregg segond i pagn.
  • El bell el fa ben domà in di oeugg.
  • Donna giovna e omm vegg, fancc fin sù sotta tecc.
  • Tanta nevaia, tanta fenaia.
  • A San Bas'cian, on'ora de can.
  • Tucc i salmi i sciunen i gloria, e tucc i fest in pacciatoria.
  • Chi no l'ha in testa, l'ha in gamba.
  • Mej ross incoeu che smort doman.
  • Dopo favogn el ve dree grogn.
  • El pocch se 'l god e del tant se 'l spand.
  • Pover quell omm che 'l sa coss che l'ha guadagnad de sira.
  • Sen man cattiva no prend, la cà la rend.
  • El val pussee la faccia de tolla che l'or.
  • L'invern l'ha 'n mai majad i ratt.
  • ...
  • Mangia, bev e tasc, se te voeu viv in pasc.
  • La man la gh'ha cinch did e gnanca un l'è compagn, e int una famiglia gh'è cinch fancc e gnanca un l'è compagn.
  • L'è mia tutt or quell che 'l lusc.
  • L'ann bescest, o che li crappen el donn o che li secchen i gionest.
  • La superbia la va innanz a la rovina.
  • L'è mej ona brutta menda che on bell boeugg.
  • Pover quell ugellin che l'è nasciud in 'na cattiva vall.
  • Dopo Dinadaa, tucc i dì l'è Carnevaa.
  • El sangh l'è mia aqua.
  • Mai avud un porch 'nì vegg, ma on vegg 'nì porch scì.
  • La rosada de la sira bagna el fiô del sentiment, la rosada de la mattina la bagna el fiô del pentiment.
  • Sô a la finestra, aqua giò per la testa.
  • L'aqua d'avost la fa crappà el mosch.
  • Con la lengua in bocca a se va fin a Roma.
  • La scottura de San Lorenz e Sant Abbondi ven col vall.
  • L'erba cattiva la cresc.
  • Chi ripara la sò pell, el ripara on gran castell.
  • ...
  • Tucc i Sant a comenzà, e Sant'Andreia a sciunà.
  • L'amor el tira brutti scherz.
  • Se starnaden i asen, el ven el bell temp.
  • El pan di olter el gh'ha sett crost.
  • El cunt senza l'ost se l'ha de fà dò volt.
  • Tutt i gioven giò in piazza e 'l donn dent in cà a fà mistee.
  • A vistì ona fascina, la someja ona regina.
  • Cor l'amor el gh'è, la gamba la tira el pè.
  • Fin che lasc el piott, el bell temp l'è mia scià.
  • Mej ona donna veggia che ona macchina nova.
  • Lontan di oeugg, lontan del coeur.
  • El pign int el gropp, l'erbol int el ladin, la donna int el moliscin.
  • Santa Barbara e San Simon, proteggìmm de la saetta e del tron; Santa Barbara benedetta, liberìmm de la saettei.
  • El sarà cold, el sarà fregg, el sarà l'asen che 'l ven vegg.
  • La lengua la batt indè che 'l dencc el doeu.
  • Fancc pis'cen, crosc pigna; fancc grancc, crosc granda.
  • Ogni fancc el nasc col sò cavagnin.
  • La bogiardaria la gh'ha el gamb curt e la ven semper a galla.
  • A Natal, sbadagg de on gall.
  • A quaranta dì, el mattin l'in ven.
  • Ne mazza pussee la gola che la spada.
  • Un omm senza cravatta l'è comè ona vacca senza sampugn.
  • L'omm senza camigia l'è on omm content.

Fracisc [Mudifega]

  • Se ginee el mett erba, se te gh'eet fen, conservel.
  • L'avar el drom mai.
  • Chi la sposet ona femna bella, el dovarà fà la sentinella.
  • Avèggh semper de fà a l'è 'l trucch per brì inveggià.
  • Chi el voeu lavorà, el trova semper vergott de fà.
  • ...
  • Fevree succ, tant fen.
  • A mezza panza, anca pocch el da sostanza.
  • Fregg e famm, el fa on brutt pelamm.
  • ...
  • El fa 'ndà la cova anca el can, per guadagnàss el pan.
  • ...
  • On cunt l'è dì, on olter l'è fà.
  • A lavorà pocch, se suda meno.
  • Pruma de volà, seguràss de avèggh i al.
  • Per Santa Caterina, porta pevor e caver in cassina.
  • A vend per besogn se ghe perd semper.
  • Se te seet desgrazziad, al te pioeuv sù nel cuu anch da sentad.
  • Al vin a bon mercaa el porta l'omm a l'ospedaa.
  • Struss el tavol e la banca, indè 'l gh'è pù barba bianca.
  • Se 'l desember el sarà tropp bell, a le sarà brì l'agn novell.

Vos correlaa [Mudifega]