Dialett gardenes

De Wikipedia
(Rimandad de Dialet gardenes)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El gardenes l'è on dialett del ladin.
L'è parlaa in di comun de Ortisei, Santa Cristina e Selva, in Val Gardena (Gherdëina), in Provincia de Bolzan. Insemma al badiott l'è vuna di variant ladinn che gh'hann el status de lengua ofizial in de l'Ades Alt. L'è insegnada in di scoeul fina al licee e l'è doperada in tucc i aspett de la vita publega.

Grafia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Gardenes, compagn di alter quatter dialett principai del ladin central (badiott, fodom, fassan, ampezzan), el gh'ha ona soa grafia standardizada e codificada, che la vegn doperada ofizialment. L'è anca servida 'me pont de partenza per la grafia del Ladin Dolomitan.
El segn pussee particolar de la grafia l'è la <ë>, che la corespond pu o manch al son [æ].

I verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

Verb avèggh[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: ie é, tu te es, ël l à, nëus on, vo ëis, lëur i à.
  • Indicativ imperfett: ie ove, tu te ove, ël l ova, nëus an, vo ais, lëur i ova.
  • Indicativ futur: ie aré, tu te ares, ël l arà, nëus aron, vo arëis, lëur i arà.
  • Congiuntiv present: che ie ebe, che tu te ebes, che ël l ebe, che nëus onse, che vo ëise, che lëur i ebe.
  • Congiuntiv imperfett: che ie ësse, che tu te ësses, che ël l ësse, che nëus assan, che vo assais, che lëur i ësse.
  • Infinii present: avëi.
  • Particippi passaa: abù, abuda (pl. abui, abudes).

Verb vess[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present: ie son, tu te ies, ël l ie, nëus son, vo sëis, lëur i ie.
  • Indicativ imperfett: ie fove, tu te foves, ël l fova, nëus fan, vo fais, lëur i fova.
  • Indicativ futur: ie saré, tu te sares, ël l sarà, nëus saron, vo sarëis, lëur i sarà.
  • Congiuntiv present: che ie sonse, che tu te sibes, che ël l sibe, che nëus sonse, che vo sëise, che lëur i sibe.
  • Congiuntiv imperfett: che mi fosse, che tu te fosses, che ël l foss(a), che nëus fussan, che vo fussais, che lëur i foss(a).
  • Infinii present: vester.
  • Particippi passaa: stat, stata (pl. stac, states).

Verb vorè[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Indicativ present:
  • Indicativ imperfett:
  • Indicativ futur:
  • Congiuntiv present:
  • Congiuntiv imperfett:
  • Infinii present:
  • Particippi passaa:

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Pader Noster[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pere nost, che t'ies en ciel,
sibe santificà ti inuem,
vënie ti rëni,
sibe fata ti ulentà,
coche en ciel, enscì en tiëra.
Dànes encuei nosc pan d'uni dì,
y làscenes dò nosc debic,
coche nëus i lascion dò ai nosc debitëures,
y no nes mené tla tentazion,
ma dlìbrenes dal mel, amen.
[1] Arqiviad qé: [2]

Ona novella del Boccasc (dialett de Ortisei)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 654

Dije dunque che ai tëmpes dl prim re d Cipri, dò che la Tiëra Santa fova conquisteda da Gutfrid de Buglion, iel suzedù che na nobil segnëura dla Guascogna ie jida a dliëja al Santo Sepolcro. Rueda nel ritorn a Cipri, iela unida meltrateda vilanamënter da canaia d jënt. D chëst sëni àla abù mpermel zënza deguna cunsulazion, y à pensà d jì dal re a se lamenté. Ma davia che i fova stà dit da valgun che si fadia fossa per nia, per gauja che l fova de naturel tant fiach y tant da nia, che no medrà 'l ne castigova cun giustizia l'ufejes fates ai autri, ma 'n sufriva anzi infinites fates ad el d maniera che ugnun ch'ova vel mueia s'la parova bia cui fé un impermel o dejunëur. La segnëura, a l'udì chësta cosa, zënza speranza de vendeta, per vel cunsulazion d si mueia, se resolf d'ulëi minciuné la misëria del re. Y rueda bradlant dant al re, à dit: "Mi Segnëur, ie ne vëgne nti la presenza pr aspité vendeta d l'ingiustizia ch'ie stata fata a mi, ma per sodesfazion d chëla te prëie che te m'ensënies coche tu sofres chëles ch'ie aude, che te vën fates a ti, aciochè cun l'imparé da te ie posse cumpurté pazientamënter la mia, che Idie sa, se 'l pudesse fé, gen dunessi a ti, che t'ies tant bon de purté".
L re, che in chël'euta fova stà tant pëgher y fred, schel se descedassa dal suen, à scumencià da l'ingiuria fata a chësta segnëura che à vendicà rigorosamënter, ie deventà rigorosissimo persecutor d'ugnun che contra l'unëur dla curona cumetessa velch da mò in là.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, 1875, pag. 654

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]