Decebal

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


El Decebal (inscì anca in romen; Decebalus in latin; ?-106) l'è staa l'ultim re de Dacia (85-106)

La ribellion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dòpo la mòrt del re Burebista, la Dacia la s'era dividuda in cinch stat pussee piscinitt. Quella situazion chì l'è durada finna a quand el Diurpanee (zio del Decebal) l'è riessii a unficà de noeuv tucc i Dach in d'on unich regn con capital Sarmizegetusa (che incoeu la se troeuva in de la region de Hunedoara, in Transilvania). Inoltra, 'sto sovran l'ha reorganizzaa anca l'esercit, cont el fàl compagn de quell roman. In del 85 i sò soldaa hann devastaa la region de la Mesia (che la se trovava pròpri oltra al Danubi) e hann battuu el governador Cai Òppi Sabin.

Spedizion del Domizian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Allora l'imperador Domizian in persòna a l'è andaa sul Danubi insemma al sò prefett del pretòri Corneli Fusch, che l'ha respingiuu i invasor oltra el fiumm e l'è entraa in Dacia. Ma poeu l'è finii in d'on'imboscada e l'è staa sconfiggiuu pesantement in de la prima battaja de Tap (86). Dòpo de la vittòria, el Diurpanee l'ha lassaa el trònn al nevod Decebal (el qual nòmm el voeur dì el possent, fòrt come des òmen).
Duu agn pussee tard el Tetti Giulian, governador de la Mesia de Sora, l'è riessii a batt el Decebal in de la segonda battaja de Tap (arent a la moderna Bucòva). Ma el Domizian, impegnaa per la rivòlta del Luci Antòni Saturnin e preoccupaa per la noeuva minaccia representada di Marcomann, Quad e Iazigh in di confront de la provincia de la Pannònia, l'ha stipulaa ona pas cont el Decebal. Quest chì l'ha poduu conservà tutt i sò terr e l'ha anca ottegnuu ona sòrta de sussidi in danee, anca se 'l gh'ha avuu de accettà de diventà on re-client di Roman.

Spedizion del Traian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca: Conquista de la Dacia

I còss hinn restaa inscì finna al regn de l'imperador Traian, che in del 101 l'ha invaduu la Dacia, insema al general Lusi Quiee, con l'intenzion de finì la partida contra el Decebal. I Roman hann ottegnuu ona noeuva vittòria in de la terza battaja de Tap. L'ann dòpo i armad roman hann vingiuu definitivament arent a Sarmizegetusa. El Decebal l'ha domandaa la pas e l'ha poduu mantegnì i sò terr, ma 'l Traian l'ha traa giò on quaj d'important fortezz nemis, cont el lassà in quij che l'aveva risparmiaa di legion roman. El Decebal l'è staa anca costringiuu a limità i sò armament.
A l'era ona situazion umiliant per el Decebal, che in del 104 l'ha casciaa i legion del sò regn e l'ha invaduu de noeuv la Mesia in del 105. La respòsta del Traian la s'è fada sentì prest: semper in del 105 l'è tornaa in Dacia, e l'ha battuu om'altra voeulta el Decebal arent a Sarmizegetusa. El re dacich el s'è mazzaa cont el tajàss la gola cont on cortell. Segond el stòrich roman Dion Cassi, el sò coo l'è staa ciappaa come trofeo di soldaa, e poeu portaa a Roma per podè vess mostraa duranta el trionf del Traian.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]