Cod (arnes)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ona cod.
«La bona cod la fa el bon segador
(Proverbi tesines)

La cod (variant: coved, coeud, coda; in d'on quei sit a l'è el cod) l'è on arnes doperaa per filà i lamm (per esmpi ranz e folcett).
La denominazion la tira denter arnes de tipo e foeusgia diferent, faa soratutt de prej abrasiv de origin natural o sintetega, doperaa per filà lamm e alter ferr per tajà. A segonda del sò material, i cod poeuden vess doperaa sutt, o bagnaa con l’aqua o lubrificaa con l’oeuli: in quell cas chì vegnen ciamaa “cod a oeuli”.

Per antonomasia a l’è ‘l tocchellin de preja de forma piatta e on poo slongada, bombada ai lati e fusellada ai vertes, che ‘l ranzador el dopera per filà (codà) la lama de la ranza. Poeuden vess codaa anca alter arnes, compagn de la folc, i forchett, cortei, i restei e via inscì.

Per vess doperada polido, e codà mej, la cod la gh’ha semper nettada e bagnada: per ‘sta reson el ranzador la tegn semper dent a on astusc pien de aqua, che certi voeult l’è messedada con asee, saa o alter aditiv. L’astusc el se ciama codee, e ‘l ranzador le porta lazzaa o penduu a la cintura. Per tegnì ferma la cod e fà minga colà l’aqua, i ranzador eren usaa mettegh dent anca on mazzett de erba.

A segonda del tipo de preja doperaa, la cod la pò vess ciamada dura o dolza, e la pò servì per lavorà diferent. In de la Svizzera italiana, per esempi, i cod dolz eren impiegaa per codà i ranz coi lamm gross e dur, intant che i cod dur serviven per molà i lamm suttil.

Vun di sit pussee important per la produzion de cod a l’era Pradalonga, in de la Val Seriana.

El nomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parolla cod la vegn del latin cōtis, con l'istess significaa. El nomm el ven doperaa anca in italian (cote), piemontes (cov), forlan (côt), sardegnoeu (goda) e romanc (cut).
La variant coeud l'è doperada in certi zonn del Luganes e Varesott, compagn de Vernaa e Marchiroeu.
La variant coved l'è tipega del Mendrisiott e de certi zonn del Comasch, compagn de Cernobbi.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • VSI - Vocabolario dei dialetti della Svizzera Italiana, Centro di dialettologia ed etnografia, Belinzona-Lugan, 1956-...

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]