Lactuca alpina

De Wikipedia
(Rimandad de Cicerbita alpina)

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Lactuca alpina
or.: Redécc de l'órso
Lactuca alpina
Lactuca alpina
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
(mia da rangh): Angiosperms
(mia da rangh): Eudicots
(mia da rangh): Asterids
Ùrden: Asterales
Famìa: Asteraceae
Sota-famìa: Cichorioideae
Stìrpa: Cichorieae
Sota-stìrpa: Hieraciinae
Zèner: Lactuca
Spéce: L. alpina
Nomm binomial
Lactuca alpina
(L.) A. Gray

Lactuca alpina (en bresà l'è ciamàt: redécc de l'órso) l'è 'na spéce de piànta erbàcea che fà part de la famìa botànica de le Asteraceae.

L'altèsa média che chèsta piànta la pöl rià l'è de 8 ghèi (mìnim 50 ghèi; màsima 'nfìna 'n méter e mès o du). La fùrma biològica de la spéce l'è emicriptòfita scapùza (H scap): cioè 'na piànta perène coi böcc sitüàcc al leèl del teré col gamp lónch e mìa tat fugliùs.

Fiùr[Modifega | modifica 'l sorgent]

El capulì

I fiùr i è tetra-cìclich (càles – coròla – androcèo – ginecèo), pentàmer e ermafrudìcc (alméno chèi del sércol centràl, chèi piö estèrni i è feminìi). I è de culùr viòla ciàr e e i è töcc de tìpo ligulàt e zigomòrf; i è lónch enfìna a 16 mm. El nömer de fiùr per ògna capulì el và de 15 a 50.


Citulugìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El nömer dei cromozòmi de la Lactuca alpina e dei sò taxa infraspecìfich:[1] 2n=18.[2]

Sinònim[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cicerbita alpina (L.) Wallr.
  • Mulgedium alpinum (L.) Less.
  • Sonchus alpinus L.[2]
  • Aracium alpinum (L.) Monnier, Ess. Monogr. Hieracium: 72. 1829
  • Geracium alpinum (L.) Gren. & Godr.
  • Picridium alpinum (L.) Philippe, Fl. Pyren. 1: 576. 1859
  • Hieracium coeruleum Scop., Fl. Carniol. 2: 111. 1772.
  • Mulgedium multiflorum DC., Prodr. 7: 249. 1838.
  • Sonchus racemosus Lam., Encycl. 3: 400. 1792.
  • Sonchus montanus Lam., Encycl. 3: 401. 1792.
  • Sonchus coeruleus Sm., Fl. Brit. 2: 815. 1800.
  • Sonchus alpestris Clairv., Man. Herbor. Suisse: 231. 1811.
  • Sonchus canadensis L.[3]

Galerìa de foti[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, zögn del 2004. Colesiù Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 22.


Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Proves Reports (167-170). Mejías, J. A. (1993) Fl. Mediterranea 3: 333-338
  2. 2,0 2,1 Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
  3. Lactuca alpina en The Plant List


Colegamèncc estèrni[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: