Challant (famiglia)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I Challant hinn staa ona famiglia nobiliara de la Val d'Aòsta, che la gh'ha avuu origin in del secol quell de dodes e l'ha goduu de on podè grand duranta el Medioev e 'l Renassiment italian, period in del qual hann governaa ona bòna part de la vall per cunt di Savòia.

In del cors de la stòria i member de la famiglia Challant hann daa origin a vari ram cadett (Challant-Aymaville, Challant-Châtillon, Challant-Cly, Challant-Ussel-Saint Marcel, Challant-Fenis, Challant-Varey) e hann occupaa in Val d'Aòsta caregh important, sia temporal che spiritual.

El capp de la famiglia l'è consideraa de nòrma el Boson I, citaa in d'on document del 1100 come viscont d'Aòsta, titol reservaa a l'amministrador de la Contea de Aòsta per cunt di Savòia.

El nòmm Challant però l'è staa dopraa per la prima vòlta del Boson II, nevod del primm, dòpo avègh avuu di Savòia el castell de Villa e la Signoria de Challant, situaa in de la moderna Val d'Ayas.

La stirpe la s'è spengiuda in del 1802, quand l'è mòrt l'ultim Cont de Challant, el Giuli Zacint: el gh'aveva sett ann. In del 1837 l'è mòrta la Teresa de Challant, l'ultima dònna de la famiglia.


Viscont de Aòsta[Modifega | modifica 'l sorgent]

I member de la famiglia che gh'hann avuu el titol de Viscont de Aòsta hinn staa:

Signor de Cly[Modifega | modifica 'l sorgent]

I member di Challant che hinn staa Signor de Cly hinn:

Signor de Ussel[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Ebal II, fioeu del primm di bagaj de l'Ebal Magn, el Gotofred, l'ha spartii cont el fradell Aimon i feud de Fénis, Ussel e Saint-Marcel, e l'ha ottegnii i ultim duu. L'ha faa sù el castell de Ussel. Quand l'è mòrt, in del 1359 circa, i sò quatter fioeu s'hinn dividuu el territòri. Vun di quest, el Peder, el gh'ha avuu duu fioeu: Francesch e Nicolao. El Francesch l'ha coppaa el Nicolao, ma l'è staa reconossuu colpevol e gh'è staa tòlt via el feud (1470). L'è staa l'ultim Challant a vess Signor de Ussel.

Signor e Baron de Fénis[Modifega | modifica 'l sorgent]

El sest baron l'è staa el Giòrg Francesch de Challant-Châtillon, che però in del 1716 l'ha venduu el territòri a la famiglia di Saluzz de Paesana, che l'ha mantegnuu fina a la fin del secol quell de desdòtt, quand hinn staa abolii i titoi nobiliar.

Signor de Varey[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Amedee: fioeu del Bonifazi I de Fénis, l'aveva ereditaa de quell lì i feud de Varey, Usson e Retortour.
  • Bonifazi (?-1484), fioeu de l'Amedee, l'ha ereditaa el territòri de Varey.
  • Giacom, fradell del Bonifazi, l'è staa Signor de Usson e Retortour e, dòpo la mòrt del Bonifazi, anca de Varey.
  • Peder (?-1536): fioeu del Giacom.
  • Steven Filibert (?-1560): fioeu del precedent, l'è mòrt senza fioeui.

Baron de Châtillon[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Giòrg (?-1595): fioeu del baron Carl de Challant-Fénis
  • Paol Emanuel (?-1641), fioeu del precedent. El sò bagaj Francesch Geròlam l'è diventaa el XI signor de Challant.

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]