Chímica

De Wikipedia
(Rimandaa da Chìmica)
Va a: navegá, truvá
Lombard Occidental Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard ucidental urtugrafia ünificada.



Generaal[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La chímica a l'è la scénza ca la stüdia la cumpusizziun e i reazziun de la matéria.
A vardà chèla definizziun chí, al paar ca g'è minga un cunfín bèll ciaar tra la chímica e la física; de sòlit sa cunsíderenn cumè chímich i fenòmen ca riguàrdenn i cambiameent de ligàmm chímich tra i difereent cumpuneent de la matéria.
A scaar püssee piscinítt de quii de l'àtum sa va deent in del dumíni de la física (física nücleaar, física dii partisèj).
In tütt i mòdi, sa pö dí ca la física la tègn deent la chímica.

Stòria[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La stòria de la chímica la cumença in de la preistòria, quaant a l è staa descuveert ul fööch, 40.000 ann fà: e l'è pròpi duperaant ul fööch ch'al s'è pudüü cumincià, cunt ul princípi dii teemp antích, a laurà i metàj, ca gh'érenn de vèss tiraa föra da i mineràj natüràj. De menemàn ch'al sa nava inaanz, a vegnéven descuveert ul véder e i primm leech metàlich, cumè l utún.

Invèr ul sécul IX primm de Criist la nasséva, in de la cità de Lissàndria d'Egítt, l'aart cunsiderada la màma de la chímica: l'alchímia. I alchimiist érenn dree, al paar, dumè a cercà la manéra de vultà i metàj nurmaal in òor (cunsideraa ul metàll perfètt); ubietiif secundàri a érenn truà la préa filusufaal, fabricà la panacea üniversaal (una spéci de medesína per guarí tütt i maladii) e creà la vída.
Anca sa i alchimiist i gh'éren di ubietiif impussíbil, e ga curéven adree cunt dii métud ca gh'éren pròpi nigútt de scentífich, in dii sécul ann metüü insèma un patrimòni de cunusceenz fisc gròss (suratütt elemeent, cumpòost chímich e maneer de fabricàii).

In del Renassimeent, Paracèls, cunt i sò ricerch de medesína, l'è cunsideraa ul pà de la chímica mudèrna; da chèl mumeent lí i stüdiuus de chímica ann descuveert un muntun de cumpòost chímich difereent e perfezziunaa sémper püssee i tècnich per utegní i difereent mulécul.

In dii teemp mudèrn sa fann dii gròss pass inaanz:

I lègg de la chímica[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Legg de la cunservasiun de la masa
  • Legg de la cunservasiun del'energia
  • Legg di prupursiun definii
  • Legg di prupursiun mültipl
  • Legg del'asiun de masa
  • Legg di gass perfett
  • Legg del'Hess
  • Legg del Gay-Lussac
  • Legg del Van der Waals
  • Legg del Dalton
  • Legg del'Henry
  • Principi del Le Chatelier

Divisiun de la chímica[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

I bròch principàj de la chímica a inn:

Indüstria chímica[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'indüstria chimica l'è un'impurtanta atività ecunomica: incö materiai sgresg cume l'oli, el gass natüral, l'aqua, l'aria, i metai e i minerai, a hinn trasfurmaa in püsee de 70000 prudott.