Cadaqués

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Chest artícol a l'è scricc in Bergamasch, ortograféa ünificada Lombard oriental


Cadaqués
Localisassiú de Cadaqués respet l'Alt Empordà


l'Alt Empordà

Informasiù söl cümü
Gentilisse Cadaquesenc, cadaquesenca
Popolasiú (2005) 2.623 ab.
Superfìce 26,4 km²
Densità (2005) 99,2 ab./km²
Altitüden 23 m
Cuurdinàde 42°17'28"N, 3°16'38"E
Frasiù 1

Cadaqués al è ol pais plö oriental de la penísula Ibérica; ol sò tèrmen münissipal al ocüpa la plö part de la costa de leant del massís del cap de Creus. Isolat per i muntagne del Pení de la resta de l'Empordà, Cadaqués al à vivit de fassa a la mar e prategament separat, per tera, de la resta de l'Empordà, fí al final del sécol XIX.

I ati·ità de sössisténsa i è stade prinsipalamènt la pesca e la vigna. Chesta öltima la ernichía la comarca al sécol XVIII, però apó la ruinàa quant che la rivàa la plaga de la filòssera al comensamènt del sécol XIX, fat ch'al impülasàa de manera notòria la migrassiú vers Amèrica.

Cadaqués a la not

L'isolamènt del pais, malgrat ergot, al deenía alura ü fatur de prosperità: a l'inisse del sécol XX i scomensàa a riá di turis-c, disseminanc-es intra i zone d'acess plö fàssel però ignorant i sò parasg plö recòndic e, come conseguensa, preservant la virzinità ürbanístega.

Ol pais, sitüat a la cala de l'istess nom, al è presidit per la gesa de Santa Maria, che la contegn ü notàbel

retaule 

baroch. Salvador Dalí, che, tornant indré de Növa York, sa l'instalàa a Portlligat (öna di cale del tèrmen) al pensàa d'übegá ol sò müsée prinsipal a Cadaqués invesse de Figueres ndo s'al tröa atüalmènt. La sò presensa la féa ch'i gh'a riass personàs assé destacacc com García Lorca o Picasso i en öna ocasiú propi ol Walt Disney. Però fiss óter artis-c s'i à senticc sedüicc per la plasticità di case blanche inturna a la gesa de Santa Maria: Eliseu Meifrèn, Albert Ràfols-Casamada, Roca-Sastre, Àngel Planells (fiöl de Cadaqués), Tharrats, Eduard Arranz Bravo, Ramon Aguilar Moré, Marc Aleu, Jordi Curós, Benguel, Rafael Bartolozzi, Shigeyoshi Koyama, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Francesc Todó, Maria Girona, Isabel Garriga, Josep Rovira, Antoni Pitxot, Maurice Boitel e, natüralamènt, fiss fiss plö in l'àmbit di arte plàsteghe.

Spiasa de Cadaqués
Panorama Cadaqués


Liamm de föra[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]


WikiCat.png

Chel articul chí l'è dumà un sbozz. Se violter sii bun de mètegh dent un quejcoss de pü, preocüpeves minga e pruvégh.

Inscí de vègh un'ideja de tücc i olter sbozz, vardee chinscí.