Batàia de Hastings

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Detài de l'aràs de Bayeux (1073-1083), endóche gh'è reprezentàt l 'envasiù normàna.

La Batàia de Hastings (en ànglo-sàsone: Beadu Hǣstingum; en fransés: Bataille d'Hastings o de Senlac) l'è stàda la batàia deciziva 'ntra le trüpe de Aroldo II, öltem rè dei Sàsoni de 'Nghiltèra, e i 'nvazùr Normàni de Guglièlmo 'l Cunquistadùr.

L'è stàda combatìda ai 14 de utùer del 1066 endèla località de Hastings, arènt a Londra, e finìda co la vitòria de i Normàni. Aròldo II l'è mórt endèla batàia e con lü gh'è finìt el domìnio sàsone sö l'Inghiltèra.