Ansa

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Ansa (... – Liegi?, dòpo 'l 774) l'è stàda regìna dei Longobàrcc e regina d'Italia endèl secol VIII, come moér del Re Desiderio (756-774).

Céza de San Salvadùr (Brèsa), el dedét

Ansa la fàa part de 'na famìa de l'aristocrasìa bresàna e l'ìa fiöla de 'n nòbil che gh'ìa nòm Verissimo. La g'ha spuzàt Desiderio se pènsa a l'época de Liutprando e, 'ndel 753, la g'ha fondàt el monastér che en prensépe l'ìa entitulàt ai sancc Mighél e Piéro.[1] Desiderio, 'ntat, l'ìa deentàt 'na figüra de 'na sèrta 'mportànsa e i du i è nacc a stà prìma a Pavia, a la cort reàl e dòpo 'n Toscàna quan che Desiderio l'è stat numinàt duca de Tuscia. Quan che gh'è mort el re Astolf, Desiderio l'è riàt a ciapà 'l sò tròno. Ansa, deentàda regìna, la g'ha dat 'na mà al sò òm, suradetöt endèi afàre religiùs. A Brèsa, la g'ha fat slargà fò el monastér che la gh'ìa fondàt, che l'è pò deentàt el monastér de San Salvatore, la l'ha dotàt de gran richèse e la g'ha mitìt sò fiöla Anselperga a fà la Badèsa. San Salvatore el fàa de riferimènt a 'na rét de monastér sparnegàcc en Lombardia, Emilia e Toscana, isé de creà 'na sort de federasiù controlàda del Re.[2] Par che Ansa la g'hape it 'na part apò a endel'organizasiù dei matremóne pulìtich per ligà i Longobàrcc co le famìe piö 'mportànte de l'Euròpa de alùra[3].

'Na tradisiù locàla la dis che la sarès stàda sotràda endel monastér che la gh'ìa fondàt, doca l'è pusìbol che, dòpo éser stàda 'n ezìlio enden monastér a Liegi o a Corbie, Ansa oramài ansiàna, dòpo la mórt del sò spus la g'hape it el permès de turnà a Brèsa.[4]

Famìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ansa l'ìa spuzàda col Re Desiderio, compagn de lé uriginàre de Brèsa e 'nsèma i g'ha ìt alméno sich fiöi che se g'habe nutìsia:

  • Adelchi, l'ünech fiöl mascc che se g'hape nutìsia, prìncipe dei Longobàrcc e asociàt al tròno de sò pàder Desiderio

Riferimèncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. G.Bognetti, La Brescia dei Goti e dei Longobardi, en Storia di Brescia, I, Brèsa 1963, p. 435,
  2. Jörg Jarnut, Storia dei Longobardi, p. 120.
  3. C. Helbling, Ansa, in Dizionario Biografico degli Italiani, vol. £, Roma 1961, p. 361.
  4. A. Magnani, Le regine longobarde a Pavia, p. 91,"Studi sull'Oriente cristiano", 16/2012.

Bibliografìa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Us corelàde[Modifega | modifica 'l sorgent]