Oeuv

De Wikipedia
(Rimandad de Öf)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Parnonzia Milanesa del nomm





El rossumm d'on oeuv cru

Ij oeuv che vegn di usej domestegaa, soratutt quij de gajna, fann part del mansgià de tucc i dì di uman, e anca de tanc animaj,[1] grazzia a la sova fazil digestion e al so volt contegnuu proteich.

Variedaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'oeuv de la pitta l'è de segur el pu cognossuu e 'l pu consumaa de tucc, però intra quij pussee comun besogna anca noverà quell de aneda, quell de polla, e quell de struzz che l'è putost grand e 'l po rivà a pisà püssee de 13 ett.

Parvenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

El contegnuu de l'oeuv l'è quattaa del guss, che, de sollet, l'è besg o bianch de color. L'oeuv el gh'ha on cuu e 'na guzza. Fà cunt de balanzà on oeuv in su 'l so cuu l'è ben dura, e squas impossibel, senza ris'cià de s'ceppall. Ona voeulta s'ceppaa 'l guss, dent de l'oeuv troeuvom tutt intorn el carlamm, on film bell sottil, e dent del carlamm gh'emm poeu 'l ciar che l'è ricch de protein, e in fin el rossumm cont chel so tipegh color ross naranz.

Us Culinari[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tond d'oeuv

Ij oeuv hinn bon de fà tanc piatt, coma per esempi, ij oeuv a la coch, ij oeuv in cereghett, ij oeuv strepazzaa, etc. Ij oeuv servissen anch in del fà la majones, la briosc, e, per l'appont, la pasta a l'oeuv.

Ris'c per la Salut Umana[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ij oeuv hinn la font la pu comun de salmonella. La reson l'è che rest de escrement del cuu de la gainna poden 'gnì a contatt cont i tocch intern de l'oeuv, e, se majaa foeura cru poden fà on gran maa a la salut.

Insci de ris'cià mo, a l'è mej fà insci:

  • Consumà oeuv cruu domà quand che vun l'è segur che sien ben nett.
  • Nettà ben ij oeuv innanz de majàj.
  • Fa ben attenzion che, ona voeulta overt, ij oeuv hinn minga a contatt cont el sporch de gajna.

Fatt Curios[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • L'oeuv l'è la cellula animal, la pu granda, cognossuda in su la terra al didincoeu.

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Kenneth F. Kiple, A Movable Feast: Ten Millennia of Food Globalization (2007), p. 22.

Ligam in su la Red[Modifega | modifica 'l sorgent]